Doblet (moral) amb repòquer

       BRIAN PERCY C.F.     vs.            PATRONES
òscar (5), gheler i chal·ly   7   6

Escriure espectacular és quedar-se curt. Perquè a més dels 13 gols, el partit va tenir tot allò que fa del futbol un esport que, vist, és la bomba, però jugat (en aquestes condicions) és un míssil intergalàctic. Gols de bandera, remuntades estratosfèriques, domini d'un equip i de l'altre, pífies sonades, un final taquicàrdic i fins un àrbitre catxondo amb ganes de tocar el que no sona (però de bon rotllo). Altre cop, en aquest tram final de temporada, els vermellons es presentaven davant d'una cita trascendental sense porter de veritat. Perquè sí, ho disfressen amb l'epítet "de consolació", de lluitar pel tercer lloc, però el partit amb Patrones era l'AUTÈNTICA FINAL DE COPA, la dels equips de veritat, descomptant xavalets que haurien d'estar apuntats a una altra lliga i no insistir en jugar la dels grans. Dit en plata: optàvem al doblet, després de ser els sorprenents campions (morals) de la Lliga. I ho fèiem, com no podia ser d'una altra manera, amb una de les nostres bèsties negres: l'equip que ens havia derrotat al febrer, apuntant-nos el primer resultat vermell de l'any. L'equip a qui vam guanyar pels pèls a la segona volta, en un matx que va veure la reaparició de PercyMágicoDiego. Per primer cop, però, ens hi enfrontàvem amb el davanter de gala al cinc inicial. I PercyÒscar va complir les expectatives. El domini vermelló a la primera part va ser de tal magnitud, que alguns van creure que no caldria jugar la segona part: en deu minuts el marcador reflectia un 4-0 espatuflant, després que PercyGheler donés una assistència perfecta, en un contracop al CosíCrespo -que va obrir el marcador en la primera o segona pilota que va tocar- i que, en contrapartida, a la jugada següent PercyÒscar tornés el favor al Solsoní perquè aquest marqués a porta gairebé buida. El joc percy era elèctric i vistós, amb xuts i ocasions constants, moviments en atac, rotacions... I el van coronar dues jugades individuals de MísterZumosol i un xutàs del CosíGran, que van arrodonir una maneta que s'havia vist tacada amb un gol patró, que gairebé semblava el de l'honor... però només ho semblava. Perquè els darrers sis o set minuts de la primera part el gran protagonista va ser PercyChal·ly en funcions de Cancerber: va aturar xuts de diversos colors i mides, traient mans i peus com un SonGoku en ple combat. I és que alguna cosa estava canviant: una certa relaxació vermellona i l'orgull patró davant d'un resultat escandalós.
Els scouts percys van detectar-ho i, a la mitja part, la consigna era clara: "xavals, hem de tornar al ritme del principi o patirem". Semblava una broma vist el 5-1 a l'electrònic, però... va resultar premonitori". Amb PercyArny a la porteria, la muralla vermellona va fer aigües i, un darrere l'altre, els groguets van començar a comptar atacs amb xuts perillosos i gols. El Cronista no se'n sabia avenir: "que s'hi foti algú altre! No ho aguanto més". I és que abans d'arribar a l'equador de la segona part el resultat ja era d'empat a 5 gols. Espatuflant altre cop. Perquè sí: el joc brianesc havia baixat revolucions, però cal reconèixer que l'empenta patrona mereixia el premi. I, en aquest punt, quedava clar que l'aspecte psicològic jugava a favor dels grocs. Cada gol havia caigut com una maça sobre dels vermellons, absolutament empal·lidits. Tots? No! Un home resistia sol a l'invasor i va decidir carregar-se (un cop més) responsabilitat i equip a l'esquena: jugada estratosfèrica per fer el 6-5 a sis o set mints del final, i a córrer com un possès per lluitar totes i cadascuna de les jugades defensives. Els Percys van endollar-se a la seva energia, però no es va poder evitar que, a la sortida d'un córner, els Patrones toquessin la glòria de l'empat a 6. I van seguir atacant. I la Moreneta, que és pèrcia, va transmutar-se en el cos de PercyRaül, a qui tocava l'últim torn de porter, per aturar una doble rematada impossible (en la jugada també va intervenir-hi l'arcàngel Gabriel en la forma de PercyToni traient un tercer remat sota pals). Va ser llavors el moment indicat, a falta d'un parell de minuts, perquè en un dels pocs atacs perciers, encara no refets de l'ensurt, PercyÒscarSalvador recollís el refús d'un xut del Geganter per clavar la pilota a la xarxa, des de lluny i amb rosqueta inclosa: 7-6 i rèpoquer de gols particular. Olé tu! Definitiu. O no... perquè l'àrbitre (que després va confessar tenir ganes de veure penals) va allargassar sospitosament els darrers minuts, picant córners a favor tot dels Patrones quan tot indicava que el rellotge havia d'haver-se consumit. Per més esquerdada que estés, aquest cop la muralla pèrcia va aguantar ferma. Els crits finals de joia diuen que van sentir-se a la Mars Explorer.

Gols: 1-0 Òscar; 2-0 Gheler; 3-0 Òscar; 4-0 Chal·ly; 5-1 Òscar; 6-5 Òscar; 7-6 Òscar.
També juguen: Toni, Agus, Peebles, Raül i Arny.

DECLARACIONS

Tots a l'uníson: "CAMPEOOOOOOONES!! Campeooones! Oé, oé oeeeee!"

[No hi ha millor manera d'acabar la temporada, oi?]