Despertar del somni

     BRIAN PERCY C.F.    vs.       LEBIC     
   òscar (2) i carles   3   4 

Encara que soni trist d'entrada, la gran victòria en aquesta tornada de semifinals va ser escoltar els rivals, xavalets uns 15 o 20 anys més joves, gairebé intractables en tot el campionat menys per la seva "bèstia vermella", dir-se entre ells, a 3 minuts pel final i amb empat a 3 al marcador: "aguantem, aguantem que aquest marcador ens va bé: l'empat es serveix". N'eren conscients: els anava del canto d'un duro: alguna genialitat crespada podia forçar la pròrroga o... penals o... deixar-los fora per goal average i el valor doble dels gols en camp contrari. Els vermellons, crescuts en l'honor intern, van buscar l'ocasió per aprofundir en la ferida, van llençar-se a l'atac que havia de dur-los a la gran final, la primera de la història percy. Va sortir creu. En un contraatac de llibre, els negrets van fer el quart i van deixar l'eliminatòria vista per sentència, com diuen en argot, que en realitat volia dir sentenciada definitivament.
I tot plegat en un matx jugat amb diversos factors en contra, començant per l'absència de PercyFaldo sota pals i de PercyArny prenent apunts per a la crònica posterior. De manera que, contra el rival més perillós de la Copa els BP's van plantar-se amb rotació sota la porteria i, segons diuen testimonis presencials, un Brufau a la porteria hagués evitat, almenys, dos dels quatre gols lebiquers... (o no). I és que, al llarg dels anys que fa que ens hi enfrontem (un parell? tres?), els percys hem après a defensar la velocitat de moviments dels xavalets, sabem com posar-los nerviosos jugant amb marcadors curts i som conscients de les seves febleses defensives. Si a això hi sumem, aquest curs, l'efectivitat de PercyÒscar davant de porta, i la connexió cada vegada més consolidada amb el CosíGran i amb PercyAgus, la igualtat que cap casa d'apostes preveia s'explica sola. A l'anada i a la tornada.
Tant hi fa quin fos el tempteig del marcador: la igualtat va presidir-ho tot. L'organització va estar a punt d'haver d'encarregar un trofeu nou: mai cap dels dos contendents va poder dir "ja ho tenim". Fins a minut i mig del final, després d'haver-se'n consumit 78, en dos partits. Va ser un despertar brusc d'un somni que, en realitat, els Brian Percy C.F., no havien tingut, si bé jugaven a creure-se'l. I res no pot amb la força de la il·lusió, ni molt menys amb la tossuderia d'un grup d'amics que, passada la quarantena (la majoria) i amb cap pressa futbolera al davant ni res per demostrar a ningú, es troben amb una segona joventut esportiva i una sèrie d'èxits que els haguessin fet trempar fa dues dècades. Ara, tot acaba al flanfult.

Gols: 1-0 Òscar; 2-2 Chal·ly; 3-3 Òscar.
També juguen: Agus, Toni, Gheler, Raül i Peebles. (I si falta o sobra algú, que ho notifiqui)

DECLARACIONS

 [Vés a saber...! Però segur que va caure algun "quina llàstima! Mira que hem estat a punt, eh?", "Quines cares feien: amb el 3-3 no les tenien totes", "que va! Si deien d'aguantar el resultat!", "quins cagats, els xavalets. Jo crec que l'altre equip se'ls folla a la final", "Ho veus Chal·ly, com no era tan clar que ens eliminessin?" "Amb el Faldo els guanyàvem! Hi ha dos gols que no ens feien fijo" "Bah.. i amb l'Arny, què? Arrasàvem..."  Bé, potser aquest comentari final no el va fer ningú, però queda bé.]