El far que il·lumina el camí

   
      LH CLASSICS    vs.         BRIAN PERCY C.F.   
                  2   3 òscar (2) i toni

El retorn de PercyZabaltz va marcar el matx

Ara ja podem considerar-lo un convers més. A la nova dimensió New Percys 2.0, a la qual no estava acostumat. Però el Gudari del Baztán ja sap el que és guanyar amb tot els factors en contra: després d'un partit incòmode, amb una primera part plena de gols cantats que no entraven, tres pals i un marcador advers a quatre minuts pel final. Els BP ja no donen res per perdut, fins a la cua tot és jaguar i res és impossible. Fins i tot marcar tres gols després d'aguntar el 0-0 durant 30 minuts. Perquè la tònica de la primera part va ser aguantar bé, trenar atacs correctes i fallar gols: PercyArny es va anotar el no-remat del trimestre a porteria buida, després que el propi Kaixo rematés a boca de canó però permetés una gran aturada del porter hospitalenc... que se'n va fer un fart! I és que la primera part va ser un voler i no poder, amb dos pals de PercyChal·ly i un PercyÒscar que no acabava de trobar el lloc. Així i tot, el joc era fluid i semblava que tornaven les sensacions de la gran segona part del dijous anterior. Al darrere, CancerberFaldo va estar atent a un parell de xuts llunyans, però no semblava que els Classics haguessin de despentinar-lo gaire.

Però faltava el gol. I la consigna, a la mitja part era xutar més i no rifar-la. Així que els vermellons s'hi van posar des de totes bandes: PercyGeganter amb una falta llunyaníssima va obrir la veda; PercyCronista va provar-ho de córner directe i amb el rebot que li va caure va marcar-se el tercer pal del partit; PercyGudari va enviar a la ronda el xut final d'una magnífica contra trenada pels cosins Crespo; PercySolsoní va tenir un u contra u amb el porter rival i, malgrat la lluna plena, se li va fer fosc... de manera que va haver de ser PercyZumosolÒscar qui es carregués la responsabilitat d'ensenyar el camí. Així, ho veieu? Es tracta de xutar dins. Encara que no hi hagi angle. Encara que xutis des del corner [la foto del costat mostra el moment exacte]: amb intenció, sempre hi ha alguna cama disposada a fer la resta, ni que sigui rival. Tal com anava el partit, de doble candau, semblava que l'1-0 tancava el partit. Però llavors va arribar el moment brian: la pájara, si bé acompanyada de mala sort en els rebots. El cas és que no havia passat un minut que els de negre ja havien aconseguit l'empat, després que PercyGheler lluités una bimba i, tot i tallar-la, la deixés a peus d'un rival, encarat a la porteria pèrcia. El xut, inapel·lable, va fregar l'orella de PercyChal·ly abans de colar-se per l'escaire. Gerro d'aigua freda que va ser complet poc després, quan un mal atac va derivar en contra rival... i el marcador capgirat. La segona part es feia molt costa amunt perquè la sortida de bimba pèrcia cada vegada era menys clara per la bona pressió negreta. 
Tots els percys menys un, però, sabien que encara faltava aquella. La que sempre apareix. La jugada crespada que cap rival és capaç d'aturar. Però els minuts passaven i no acabava de sortir l'últim dríbling o el xut certer. I el porter s'agegantava, tant a xuts de PercyÒscar, com a un tralloak de BP9, després d'una clàssica jugada zabaltzera per la banda. El Gudari estava convençut de ser gafe i no parava de repetir "no és merescut, no és merescut: hem jugat millor!". I ja perdi l'esperança quan la llum va arribar després d'un ja conegut zigzag entre rivals que, tot i que va deixar-lo sense cap mena d'angle, va acabar rematant dins: 2-2. I PercyZabaltz pregutant: "però com l'ha marcat? Si no h havia angle! És impossible!" Tot just faltaven tres minuts i els vermellons ja respiràvem tranquils (i un d'ells molt alleujat), però PercyÒscar no en tenia prou i, va perseguir el tercer fins a forçar un córner i seguir la mateixa tàctica: sec i ras cap al mig de l'àrea, aquest cop buscant el remat al primer pal del Vilafranquí del Baix, que va tenir la glòria de donar els tres punts a un percys que no van perdre la Fe en cap moment. El minut que quedava l'haguessim qualificat de la brossa... de no ser per la trompada que va endur-se PercyGheler, que bé calia ressenyar -sobretot perquè va quedar en no-res!

Gols: 0-1 Òscar; 2-2 Òscar; 2-3 Toni
També juguen: Faldo, Chal·ly, Zabaltz, Gheler i Arny.

DECLARACIONS
Zabaltz: "Vale, sí, ara ho entenc tot. Això dels New Percys, no te jode!"
Arny: "A nosaltres ja no ens sorprèn. Sempre lluitem fins al final"
Zabaltz: "Igual encara no entenc com ha fotut el gol, eh? No podia entrar!"
Gheler: "Hem vist coses que no et creuries..."
Faldo: "Xato! Si fins tenim copes, ara"
Chal·ly: "Sort que ho hem tret, eh? Perdre avui era dramàtic"
Faldo: "Era al revés de la setmana passada, exactament al revés: a la primera hem jugat, a la segona... ens han fet el mateix que vam fer nosaltres"
Gheler: "Però ells tampoc han xutat gaire"
Arny: "Ens pressionaven molt i no estàvem còmodes, però perdre era injust"
Zabaltz: "Si perdíem no venia més. Ho juro"
Chal·ly: "Tranqui, et deixarem tornar"

[I no hi ha gran cosa més a dir d'un dijous de lluna plena, més que vam fruir de nou d'un flanfult entre parets pistatxo, però amb companyia odenenca, que sempre ho fa tot més internacional ;-P]