Gerro d'aigua... bruta

  
      THAU'S TEAM    vs.        BRIAN PERCY C.F.  
                 3   2 chal·ly (2)

Desguàs i sòl enfangat del vestidor percy

Sense fer un partit horrible, però navegant més de l'habitual, els BP's vestits de groc van tastar la pròpia medicina: no rematar el partit després d'una remuntada notable i caure en l'últim segon amb un gol de semi-misto amb relliscada... Altre cop en un inici molt travat, amb un 0-0 que no tenia intenció de moure's per la manca d'ocasions clares, el primer gol dels Thaus semblava abocar el percys a posar un ciri a Sant Òscar patró dels impossibles. I de fet va ser en una jugada entre Crespos, amb passada a l'estil "MagicJohnson", mirant cap a l'altra banda, que va possibilitar l'empat: el canvi de joc, des del propi camp, va trencar els esquemes defensius vermellons i va deixar al CosíGran sol davant del porter amb l'única missió de tocar la bimba, de primeres, i encarar-la cap dins. I així va ser. Vista la possibilitat que un centre fos mig gol, PercyPeebles va recordar els seus estudis d'enginyeria i les seves nits al billar, va treure el cartabó, es va posar a estudiar angles i va demanar expressament de treure un fora de banda i va gairebé xutar amb força, esperant que la cintura del Segurilla fes la resta; això era: posar el peu ben girat, demanar a la cadera una obertura impossible i enviar la carambola a la vora del pal. Remuntada enllestida abans del descans: 1-2!
Amb la feina feta, els BP's van encarar la segona part gairebé com un tràmit. Es tractava de resistir i defensar més o menys bé (com ja fem habitualment) i de tirar pilotes llargues perquè PercyÒscar sentenciés. Però ai las! les connexions van començar a entorpir-se, el CosíPetit no acabava de desempallegar-se dels rivals i la pressió alta dels thauers feia que els percys no poguessin donar dues passades seguides. PercyChal·ly i PercyToni van forçar massa les passades llargues, i fins PercyFaldo se sumava a jugar de líbero, mentre PercyQuébecois intentava arribar a tot arreu i trobava ocasions on no n'hi havia. Però llavors va començar a fer-se gran el porter Thau, que va demostrar bons reflexos i una excel·lent col·locació en les tres o quatre ocasions clares que van tenir els BP. Però amb el pas dels minuts, el joc cada vegada era més imprecís i els Thaus impedien que els groguets trenessin grans jugades i, en una contra ràpida, l'empat va acabar d'exercir de solenoide gripador. El gairebé inesperat 2-2 va curtcircuitar l'atac brianesc, on ja gairebé no arribaven pilotes, perquè sempre es perdien abans i ni PercyÒscar aconseguia trobar el forat bo. Els xuts de PercyToni i PercySegurilla en un parell de faltes tampoc van trobar porteria i al voluntarisme de PercyPeebles li faltava acompanyant... des de la banqueta es trobaven a faltar les culebrillades. Així i tot, un empat no semblava un mal resultat contra un bon equip que, enguany, ha deixat el garrulerisme i les ganes de bronca a casa. I tot Percy2.0 sabbia que fins a l'últim segon, tot és possible (com ja s'ha demostrat un parell de cops aquesta temporada). I així va ser: un xut llunyà, gairebé des del mig camp, no excessivament potent, però perillós per l'efecte estranyísim que va donar-li la relliscada del xutador, va descol·locar el Mollerussenc que, confiat, va allargar el peu per refusar amb suficiència, però... la pilota va entrar mig per sota o fent un botet a l'últim moment per sobre la punta de la bota. No es pot acabar de dilucidar i no hi ha vídeo del partit. 3-2: gerro d'aigua fredíssima i bruta sobre d'uns Percys poc acostumats, de fa temps, a aquests mal tràngols, que transitaven amb vestit de gala pel campionat. Caldrà netejar les samarretes.
Ah! I PercyArny també corria per allà.

Gols: 1-1 Chal·ly; 1-2 Chal·ly.
També juguen: Faldo, Toni, Peebles, Òscar i Arn.

DECLARACIONS
Toni: "Quina mala llet! No es pot dir que sigui just"
Chal·ly: No, però... no he estat gaire fins, avui"
Peebles: "I el seu porter ha parat molt, eh?"
Faldo: "Sí, i jo m'he menjat l'últim xut, què hi farem!"
Chal·ly: "Una mica sí que te l'has menjat amb patates, però era difícil, eh? Venia com mossegada"
Faldo: "Parlant de patates: avui no ens hem guanyat les braves!"
Peebles: "Això: cervela sense braves avui, pobre xino... tampoc en té la culpa"
Toni: "Ens ha costat molt jugar-la avui, no?"
Chal·ly: "S'ha notat la baixa del Gheler, per tenir algú més amb qui treure la pilota"
Peebles: "I del Raül... no teníem ningú rematant allà"
Faldo: "Sort que ja no són tan marrulleros, oi? Perquè tal com ha anat avui el partit"
Peebles: "Han celebrat molt el gol, eh? Semblava que guanyessin la Champions! Una mica garrulos sí..."
Chal·ly: "Nosaltres hauríem fet el mateix. Però sí, fins i tot l'Enric estava tranquil"
Faldo: "N'hi ha dos de l'any passat que ja no hi són i en canvi els nous semblen bona gent"

[Òbviament, al flanfult sí que hi van haver braves i el partit es va mig oblidar entre aplicacions de mòbil i debatste`cnico-arquitectònics, mentre el Cronista seguia sumit en el seu silenci impenetrable, de què es disculpa ara, emprenyat per no haver rascat bola, per no entrar en joc en cap moment i tenir la sensació que amb el nou horari hi surt perjudicat, es perd la meitat dels partits i amb els aplaçats i els festius encara no ha encadenat dues setmanes seguides jugant i la setmana que ve no pot i després vindrà el pont puríssim-constitucional i vés perquè espero amb tantes ganes els dijous si al final...bonanit!]