A fred lent

   
      BRIAN PERCY C.F.    vs.        PATRONES 
chal·ly, gheler i peebles  3   2

Fred de collons al GarbíStadium.

A la pista més arraconada de l'estadi Lushniki, els Percys van jugar amb foc però, com que era impossible encendre'l, no es van cremar i, pel camí, van recuperar la moral d'un jugador especialment barallat amb el gol, amb justícia apodat PercyTresPuntsPeebles, l'espia que va venir del fred. Només algú que ve de fer temporada nadalenca  del Québec polar podia mantenir la flama viva, a dos minuts del final, per rematar amb fúria, per dalt i lluny de l'abast del porter patró, un atac en què porter i defenses ja havien desviat sengles xuts a porta de PercysDiego&Gheler. I així es trencava la mala ratxa de partits que arribaven igualats al final i l'últim gol el feien els rivals... Una victòria que, si va necessitar de tons èpics, és perquè els rogets no van aprofitar prou un inici en què el rival tenia un jugador menys. Es van limitar a complir l'expedient i fer dos gols sense suar massa: xut a mitja distància del Segurilla, sense oposició, i jugada d'ErGaditano que remata el Solsoní, després d'un primer refús del porter. I llavors es va considerar que no calia abusar del rival, es van fallar un parell d'ocasions clares i... van arribar els reforços patrons. Així i tot, fins a la mitja part, PercyMunyonsAlsPeusArny va tenir-ne dues de molt clares, PercyToni va xutar vora un dels dos pals, el Segurila va provar-se per als assajos de rugby i PercyQuébecois... va, li ho perdonem. Tot i les ocasions, però, el 2-0 del descans era enganyós: PercyFaldo ja havia hagut d'intervenir en diverses ocasions, els pals l'havien salvat un o dos cops i els cables de control percys estaven cada vegada més glaçats. Les neurones no fluïen.
Així, més que la tradicional pájara, els BP van patir una pingüinada: dura i freda. Els Patrones, més joves ells, amb reserves musculars, van dedicar-se a pressionar, a burlar-se de la temperatura, a pujar el ritme i a xutar des de totes bandes. I tot i que el primer va arribar després d'una badada rogeta en la transició, l'empat va ser una canonada inapel·lable a què el Mollerussenc poc va poder fer. La truita del matx girava clarament del costat groguet; era aquell moment en què si l'estat d'ànim donés punts, haguessin gunyat per golejada. Als Percys no ens quedava ni el consol de deixar que PercyÒscar s'inspirés en algun moment. Va caldre superar el tràngol a fo.. fred lent. Pestanyejant cada vegada menys, ajuntant files en defensa i confiant que els atacs llençats per PercyDiego, PercyToni i PercyChal·ly trobessin alguna resposta al davant. Però el Cronista no estava per la labor de controlar cap passada i a PercyGheler la porteria se li segueix fent petita, de manera que va haver de ser PercyErikElRoig, de tornada de Vinland, qui foradés el mur (de gel) en què s'havia convertit la porteria rival. Diuen que de la tremolor de mans, fins i tot l'àrbitre va anotar el gol de la victòria vermellona a la columna equivocada i va caldre una gestió de despatxos/whatsapp per fer justícia i posar els Brian Percy C.F. a la tercera posició (o a la quarta, però empatats a punts!).

Gols: 1-0 Chal·ly; 2-0 Gheler; 3-2 Peebles.
També juguen: Faldo, Toni, Diego i Arny.

DECLARACIONS
Arny: "Ho sento, però no em sentia els peus"
Chal·ly: "Doncs j m'hi he fet mal, porto anant coix mig partit"
Gheler: "Collons quina rasca!"
Faldo: "Jo encara dria més: quina rasca, collons!"
Toni: "Així no es pot jugar"
Diego: "Hay que calentar más"
Arny: "Impossible"
Chal·ly: "Si arribessis a l'hora..."
Arny: "Ni així"

[I el fred convertia les paraules en cristalls de gel, de manera que ja no arribaven a les orelles de qui escriu, que només es va recuperar, ja al flanfult, per aprendre que l'Elfo esquia amb la planxa del Brufau petit amb botes del Capitán Pescanova, que ves si no va trobar-se de tornada d'un dia que va decidir tornar a peu des de Cabrera de Mar després que el fotessin fora d'una rave... i hi ha testimonis que no m'invento res. A lo escuchado me remito]