La Lliga dels Brian

             BRIAN PERCY C.F.      vs.           AIKEBAJAR     Agus (2), Chal·ly,  Arny i Genís (2)   6  2 Exclamem-ho ben fort: aquesta sí que és la nostra lliga! (I ara diuen que ens tonaran a ajuntar amb els classificats per sobre, perquè els rivals dels dilluns van molt endarrerits, o potser els endarrerits de calendari som els de dijous... en fi: que n'hi per pensar que als organitzadors no els agradava la nostra ratxa victoriosa). Escaldats per la remuntada i la derrota que els Aikebajar ens havien infligit a la tardor, amb la cosnciència de tenir dos acostipats forts en nòmina i, sí, amb ganes de dedicar una victòria als neumococs hugats, els BP vestits de grocs vam sortir amb una concentració poc habitual. Movent la pilota amb calma, sense rifar-la gaire i tapant qualsevol espai al darrere. Aviat es va veure que (l'edat del ribval devia ajudar-hi), els espais es...

            BRIAN PERCY C.F.    vs.           DRY GRANINI             chal·ly (2)     2   1 Podríem parlar de rival propici: l'únic al qual els vermellons van ser capaços de guanyar a la primera lligueta, en el partit de debut, amb un apostoflant 7-1 que els posava líders (i dibuixava un camí molt més planer del que realment ha estat la tardor 2019). Aquest cop, però, el partit es presentava sense l'allargada omba del CosíCrespo i, de fet, sense cap reforços extra-percy: tots vuit jugadors estàvem disponibles, potser per segon cop a la temporada, proposant-nos fer canvis ràpids -com sempre- i deixar-nos la pell al camp. I el cert és que, tàcticament, el matx va començar bé: els BP defensaven amb coratge, el rival no aconseguia xutar, i en atac la bimba circulava prou bé, sense velocitat ni xut final, però vaja: donant la sensació que tard o d'hora un golet cauria segur....

               VETEURANS     vs.              BRIAN PERCY C.F.                      4   3 mitu i agus (2) La mala gestió del calendari i les influències malèfiques de la RFEF han permès que, de la mateixa manera que la Supercopa es jugués a Aràbia, paral·lelament, el partit més intens, amb més comptes pendents de la primera volta (i d'uns quants anys acumulats), el superclàssic santjustenc de la part alta caigués just el primer dia després de la fartanera nadalenca, amb torrons, tortells, pollastres farcits, pilotes i mariscs a mig pair. De manera que, com podia ben esperar-se, el matx va començar lent i pesat, amb els rivals esperant veure-les venir. I, amb aquest tempo , els percies van demostrar no tenir rival: tocant amb calma en atac, sense córrer, i tapant amb professionalitat en defensa, l'encontre hauria pogut durar anys i...