Chal·lictòria (o De txitxarrot també es guanya)

  
      BRIAN PERCY C.F.   vs.        DRY GRANINI
           chal·ly (2)    2   1

Podríem parlar de rival propici: l'únic al qual els vermellons van ser capaços de guanyar a la primera lligueta, en el partit de debut, amb un apostoflant 7-1 que els posava líders (i dibuixava un camí molt més planer del que realment ha estat la tardor 2019). Aquest cop, però, el partit es presentava sense l'allargada omba del CosíCrespo i, de fet, sense cap reforços extra-percy: tots vuit jugadors estàvem disponibles, potser per segon cop a la temporada, proposant-nos fer canvis ràpids -com sempre- i deixar-nos la pell al camp. I el cert és que, tàcticament, el matx va començar bé: els BP defensaven amb coratge, el rival no aconseguia xutar, i en atac la bimba circulava prou bé, sense velocitat ni xut final, però vaja: donant la sensació que tard o d'hora un golet cauria segur. La sorpresa va ser que caigués en contra, potser en l'única jugada que van saber acabar els graninis, amb xut aturat enm primera instància per PercyFaldo i rebot caçat pel davanter negretaronget, davant d'un moment de badada col·lectiva brianesca: 0-1. Tocava remar. I, noi!, no hi havia manera. La pilota es movia bé, les passades llargues tenien sentit, els davanters es movien més del que habitualment fan, però els graninis defensaven fort i molt pròxims, sense deixar espais; als rogets sempre els fallava un últim control o una passada defectuosa, de manera que el domini en possessió no es traduïa en sensació de perill. Ni les sortides de líbero del Mollerussenc, que va arribar a provar el xut!, van aclarir gaire el panorama. A la mitja part, tocava reflexió profunda.
I la consigna va ser: movem-nos més ràpid, pressionem la seva sortida i, sobretot, provem de xutar de tant en tant! Però de la teoria a la pràctica hi ha un pas important i, tot i que l'arribada de Setién al Barça sembla que hagi esperonat el joc de toc percy, el cert és que un dels pocs xuts vermellons va provar-lo PercyArny quan, al pressionar un fora de banda, es va trobar tallant una pilota amb el pit, i va provar d'engaltar-la de volea (amb l'esquerra!), provocant un córner. Poc més pot aportar-se del balanç ofensiu: la majoria de jugades acabaven sense xut, després de toc i toc, i d'anar de banda a banda: PercyToni va fer algun intent llunyà, PercyAgus no acabava de confiar en el xut final, PercyMitu preferia passar-la a algú altre i PercyPeebles tenia la mira desviada. Calia que intervingués l'antic PitxitxiPagès, esperonat pels maliciosos comentaris cadevallescos... Això sí: mitjançant el sacrifici de PercySócdeGomaGheler, que va buscar desesperadament el dríbling que acabés amb falta. La primera va quedar massa llunyana però -segons testimonis diversos- el porter rival va descol·locar la tanca defensiva i al Segurilla no li va caldre ni el truc de fer-se passar per dretà: ras, curt i al costat del pal. Empat a 1 i llarg alleugiment vermellós: els BP veien cada vegada més difícil el gol i els minuts s'escruçaven massa de pressa. En faltaven quatre. La dinàmica no va canviar gaire: en tot cas, esperonats, els vermellons van provar de mossegar encara més, amb PercysMitu&Peebles com a punta de llança, i el Culebrilla provocant la defensa rival... amb premi! Una segona falta, aquest cop escorada a la banda dreta, que si ve era més propícia que l'anterior, venia amb avís: el cancerber ja sabia que el xutador vermellet no era de broma. Faltava poc més d'un minut. Podia ser l'última ocasió clara que tinguéssim... i tampoc no era diàfana! Aquest cop, però, el truc de l'esquerrà va fer el seu efecte i PercyLeoChal·ly va clavar el segon amb un txitxarrot similar a l'anterior que ve val el joc de paraules del títol. Victòria de i gràcies a BP4 que, picat per BP13 a la tauila golejadora, ja l'ha igualat en la cursa del pitxitxat de la 2a lliga.

Gols: 1-1 Chal·ly; 2-1 Chal·ly.
També juguen: Faldo, Toni, Agus, Peebles, Mitu, Gheler i Arny.
No es compten lesionats, una jornada més. 

DECLARACIONS
Chal·ly: "Si, bueno, no..., l'important és l'equip"
Agus: "Jo crec que veure's superat per dos gols per mi en la classificació l'ha animat"
Arny: "Cal no menytenir la pressió psicològica de l'Agus, és clar"
Gheler: "Bueno i, a més de xutar-les, que està bé, les faltes s'han de saber provocar. I rebre-les"
Peebles: "Jo només sé que, des de la seva perspectiva, perdre un partit així ha de fer molt mal"
Faldo: "Però només han xutat un cop en tot el partit, eh? Tampoc era just que guanyessin"
Gheler: "I nosaltres, quants cops...? Dos?"
Mitu: "L'important és que no ens hem fet mal"
Chal·ly: "Vale, sí, però guanyar tamné mola, no?"
Agus: "I ja tocava!"
Arny: "Deu ser el primer partit que guanyem sense ajuda externa des de fa... uns quants mesos, sinó anys!"
Peebles: "Bueno, tampoc tant, no? Total, amb l'Òscar vam guanyar contra aquests 7-1... amb cinc gols seus. Doncs és el mateix"
Faldo: "Jo el que us dic és que hauríem d'anar ràpid a canviar-nos perquè el xino està tancat, recordeu?"
Mitu: "I aleshores, què fem? Anem al Pedralbes?"
Peebles: "No, al Riffenyu abans que arribin els Veteurans, que encara juguen i tenen taula reservada"

[I així va ser. Potser un dels moments més recordats de la nit, txitxarrots a banda, va ser veure la cara dels Veteurans arribant al "seu" bar i trobant-se la taula ocupada, després d'un trist empat, havent-se d'apilonar vora la barra... Mentrestant, els BP provàvem d'entendre les explicacions del Québecois sobre l'accident a la petroquímica de Tarragona, discutíem dels models de camió que participen al Dakar i rèiem amb aquell regust que fa temps que no sentíem: el de la victòria al sarró i la jugada de guanyar al bar el que el VAR ens va prendre...]