Desclassïcnat

   
        VETEURANS    vs.         BRIAN PERCY C.F.  
                  4   3 mitu i agus (2)

La mala gestió del calendari i les influències malèfiques de la RFEF han permès que, de la mateixa manera que la Supercopa es jugués a Aràbia, paral·lelament, el partit més intens, amb més comptes pendents de la primera volta (i d'uns quants anys acumulats), el superclàssic santjustenc de la part alta caigués just el primer dia després de la fartanera nadalenca, amb torrons, tortells, pollastres farcits, pilotes i mariscs a mig pair. De manera que, com podia ben esperar-se, el matx va començar lent i pesat, amb els rivals esperant veure-les venir. I, amb aquest tempo, els percies van demostrar no tenir rival: tocant amb calma en atac, sense córrer, i tapant amb professionalitat en defensa, l'encontre hauria pogut durar anys i el 0-0 no s'hagués mogut. Van ser els Veteurans que, amb els primers canvis (duien banqueta llarga) van posar-hi una marxa més i el partit es va començar a posar interessant, sobretot perquè els groguets van adonar-se que els calia posar molta més intensitat, cosa que ni el celebrat retorn del sempre bregós PercyVanPeeblesQuébecois, recuperat de la lesió al genoll, feia gaire plausible. I en aquestes estàvem quan va arribar el que podríem anomenar el "MOMENT DELS PORTERS", aquells jugadors injustament oblidats, que vesteixen diferent i de qui tothom destaca la soledat o la por (fins i tot l'últim Premi Nobel de literatura: aquí). Van voler manifestar-se presents i remoure una mica un marcador massa avorrit. Així, l'empenta de PercyToni lluitant una bimba per fer un xut en males condicions va ser respostpel cancerber veteurà amb unes mans de mantega ideals perquè PercyMitu, que passava per allí, cacés el rebot i empenyés la pilota cap dins, tot anotant-se l'honor de fer el primer gol percy de l'any... i de la dècada! Per no ser menys, però, PercyFaldo va voler compensar el seu col·lega de sota pals amb unes mans de margarina, a xut de VeteuràMangue. Sense calcular, però, que l'emoció per l'empat seria capaç d'enlairar el jugador en un èxtasi capaç de fer-lo marcar un segon gol de bandera, dríbling al porter inclòs. Així, l'anodina primera part va acabar amb un 2-1 sorprenent, pel que s'havia vist.
Així, la segona part, si més no, va començar amb més ritme, amb pressió alta veteurana i uns percies amb dificultats per sortir amb la bimba controlada, incapaços de fer més de dues passades seguides i fiats als intents de PercyChal·ly de filtrar pilotes en llarg, a l'esquena de la defensa ajaccied per trobar ocasions amb la cursa i les habilitats de PercyGheler i PercyAgus. Malgrat els bons quefers passadors, però, les ocasions brillaven per l'absència o es desaprofitaven en xuts apressats de PercyArny i PercyToni, o en rebots dins l'àrea rival que ni el Québecois ni el Solsoní acabaven d'aprofitar. Tampoc es pot dir que els Veteurans fessin gran cosa per meréixer més, però, de cop, una jugada aïllada els va donar un córner. Un recurs temut, als seus peus... encara que els BP sabéssim exactament què és el que farien: xutar ràpid al pal curt. I així va ser: 3-1 i, aprofitant el desconcert percy, els retrets entre defensors i els que la veien a venir i avisaven, encara van tenir temps d'organitzar un contraatac aprofitant una passada indecisa al mig camp groguet i sentenciar el partit amb un 4-1 que semblava massa rotund. Llavors els BP, tirant d'allò que a la meseta en diuen "casta" i que podríem traduir com a "pit-i-collons" (just el que no havien posat la resta del partit) van arribar a acovardir uns veteurans que ja celebraven la victòria. PercyAgus va ser l'encarregat de materialitzar la semi-remuntada: primer amb un xut que va rebotar amb algú per despistar al cancerber, després rematant a porta buida una jugada mil·limètrica entre PerciesChal·ly i PercyPeebles, que va fer la passada de la mort exacta, en el moment just, des de la línia de fons. Assistència inapel·lable que va ser l'avantsala d'un 4-3 que va posar molt nerviosos als ajaccied. Un cop més, i contra tot pronòstic, van veure perillar un partit que ja donaven per resolt. De manera que es van haver de servir del joc brut i les comissions amagades perquè l'àrbitre no vegés primer un penal evident a PercyMitu per puntada des del darrere, quan anava a pivotar per encarar porta; i després unes mans no claríssimes, sinó de MANUAL (subratllat, negreta, en majúscules i cos de lletra més gran) a xut de PercyToni, que hauria suposat una perillosíssima falta a favor dels groguets molt a la vora de l'àrea... en fi. Així no, com diria aquell.
Més arguments a favor que el proper derby el posin en calendari adequat.
Hi ha més comptes pendents.

Gols: 0-1 Mitu; 2-4 Agus; 3-4 Agus.
També juguen: Faldo, Chal·ly, Toni, Peebles, Gheler i Arny.
Cap lesionat a lamentar.

DECLARACIONS
Arny: "Lo de l'àrbitre és escandalós. No només pel penal i les mans: és que no veia res! Si hi ha hagut una jugada en què la pilota ha picat contra la paret i no ha xiulat fora!"
Agus: "Sí, sí... el pitjor dels que hem tingut fins ara!"
Chal·ly: "El que no pot dir és que no veu les mans!! El penal potser és interpretable, però la mà? El xut anava a porta!!"
Mitu: "Interpretable de què!?? M'ha xutat la cama pel darrere i me l'ha aixecat! Just quan anava a controlar la pilota! En cap moment intenta xutar-la"
Gheler: "Home, jo diria que el Mitu no és dels que es tira ni s'inventa faltes..."

[El ràpid pas de la setmana s'ha menjat les seccions que solen anar aquí baix... el més destacable de les quals era assabentar-se que el Yann del flanfult s'agafava vacances!]