Muntanya russa

     BRIAN PERCY C.F.  vs.       ECONÓMICAS B

gheler, arny, agus i òscar (2)  5   5

O com donar per bo un empat en un partit que guanyaves 4-1, podria ser el subtítol. Perquè veritablement la cosa va començar com si fos aquella primera pujada, lenta, al Dragon Khan: equips a veure-les venir, no fos cas que prenguessim mal, toquem-la a poc a poc i, sobretot, no ens lesionem. De manera que només un error en la marca, de davanter llest que guanya l'esquena al defensa, va propiciar l'obertura del marcador, gairebé quan tothom començava a tenir clar que allò es decidiria per petits detalls. Va ser el punt d'inflexió. El tret de sortida perquè PercyÒscar desenfundés les seves arts, l'equip rival comencés a sentir-se menys segur davant la lentitud brian en organitzar jugades i el porter economista volgués aportar-hi el seu granet de sorra com a cinquè jugador. Cras error. Un xutador inesperat va olorar sang i, des de la línia divisòria (potser darrer i tot, en camp propi) va fer dibuixar a la bimba un loop que ni el Xambala: golàs de PercyGheler celebrat ben efusivament per tots els rogets, que començaven a veure la senda correcta. Llavors va començar el festival, només aturat per una mitja part que va convertir-se en la millor prova que l'efecte psicològic existeix (però pot tombar-se). Diverses parets i uns contra uns van convertir el porter economista en bo i tot, fins que el CosíCrespo va obrir bretxa per la dreta de l'atac i després de superar un parell de rivals va deixar la passada franca perquè PercyArny rematés a pleret. Era el 2-1 i els grocs tot just van poder treure del mig camp abans no sonés el xiulet electrònic del descans. S'havia fet el més difícil, però quedava el pitjor: seguir amb el mateix ritme, sense donar oportunitat a la pájara habitual.

I no, d'entrada no. D'entrada, PercyAgus va voler deixar la seva signatura al partit i no havien passat dos minuts que començava una aventura per la banda, al pur estil Dembelé, driblant a tort i a dret fins a perdre el camp de vista i trobar-se enganxat a la línia de fons. Què fer? Sambombasso arran de pal i el porter que ni l'olora. Espectacular. Però no era suficient i PercyÒscar ho tenia clar: calia seguir apretant des del primer segon que els Económicas B posessin la pilota en joc. I cap allí que se'n va anar, disposat a fer més fonda la ferida d'un rival que no acabava d'entendre el resultat. I els la va pispar. I la sortida mig esbojarrada del porter per intentar tancar la via d'aigua obert pels seus companys no va servir de res: sí, 4-1. I els rogets ja ens crèiem la Taronja Mecànica, totes ponien, els xuts entraven, les ganes es convertien en alegria i diversió. I llavors potser ens ho vam creure massa, o no vam vigilar prou a la pájara que sempre està atenta per treure el cap, o el físic no va donar per més. O el Pisuerga va decidir passar per Mollerussa. I la taronja va resultar ser mandarina, Mandarina Mecànica, sí, amb aquella laxitud... i la segona volta al Dragon Khan ens va sobrar. La velocitat de gols i la capacitat per crear sensació de perill i calfreds va ser la mateixa... però de color groguet. I un darrere l'altre el rival va anar aproximant-se, 4-2, 4-3, amb xuts de lluny, parets que desbordaven els rogets i PercyFaldo capficat preguntant-se què feia el Pisuerga en terres del Canal d'Urgell; així que 4-4 i, en plena orgia sanguina, 4-5. Impossible is nothing. No hi havia manera d'aixecar la moral, ni canviar les dinàmiques de joc, ni minuts per fer una pausa i demanar un temps mort. Com a molt, quedava un cartutx. I tots sabíem quin era. I qui el portava. Però calia no malgastar-lo. I quan ja tots començàvem a assumir que era de fogueig, PAAAM! Òscar The Kid va desenfundar el Colt no, el bazooca i, en dos mil·lèsimes de segon, la pilota netejava la teranyina de l'escaire esquerre. Els Económicas B, en aquest cas, ja no van ni poder treure del mig camp. Empat merescut i celebradíssim, que no van poder evitar i els Veteurans que miraven el partit des de la banda i eren conscients que, des que hi eren, PercyChal·ly havia enviat un xut al pal i els groguets s'inflaven a marcar...

Gols: 1-1 Gheler; 2-1 Arny; 3-1 Agus; 4-1 Òscar; 5-5 Òscar.

També juguen: Faldo i Chal·ly.

DECLARACIONS

Agus: "Ens ha faltat el gol del Chal·ly, per guanyar"

Gheler: "Avui hem marcat tots i el Chal·ly no?"

Arny: "Això ha estat el món al revés: els dos puntals habituals s'han quedat a la banda"

Chal·ly: "Que cabrons, jo he corregut tota l'estona i he jugat tant com he pogut... per un dia que us deixo la glòria del gol als altres, no m'ho agraïu així"

Faldo: "Vale, sí, jo no he suat gaire avui"

Chal·ly: "Diria que una mica menys que això..."

Agus: "Bueno hi ha un gol que se m'escapa a mi i ell xuta molt bé"

Gheler: "I en un altre jo et tapava tot.."

Faldo: "Tranquis, tranquis, no us disculpeu que avui me n'he menjat tres de macos, s'ha de dir i així ho dic perquè s'escrigui"

Arny: "En prenc nota"

Agus: "però bueno va, que hem tret un puntet i no hem jugat tant malament... sense el Jofre i el Pablo!"

Chal·ly: "Eren més bons, per sort tenien la nostra edat, però la movien millor"

Gheler: "Ens ha faltat físic, el problema ha estat, més que confiar-nos, que també, que a la segona part no ens aguantàvem i llavors fas passes malament, els controls no et surten i la imprecisió general fa el mal joc"

Agus: "Hem desconnectat, no sé perquè, però ens n'hem anat del partit... ja ens passa"

Cha·ly: "Amb el 4-1, que era injust, tant abultat, ho hem vist fet i tot fàcil... i no, és clar, ells xutaven tots bé i darrere... bé el Faldo ja ha dit el que havia de dir"

Faldo: "I ho repetiré, si cal"

Arny: "No, no, deixa-ho"

Agus: "No et martiritzis més, home, ja està"

Gheler: "Tu pensa en el gol del RDT, el contra el Madrid, saps? Vols veure'l? Puja la moral... Algú ha gravat el meu xut?"

[I, ja asseguts a la terrasseta de l'Asturiano, mentre alguns exploraven el terreny del bacó amb formatge, els Percys vam ser testimonis de la marxa emprenyada de VeteuràMoner, clarament abans que acabés el partit, com va quedar clar quan la resta dels ajaccied no van aparèier fins al cap d'un quart d'hora, amb cares de circumstàncies, responent amb desgana les preguntes d'uns percies àvids de saber qui havia muntat, i com havia estat, la tangana d'aquesta jornada... I, ep!, amb aquella tranquil·litat de saber-se un put per sobre de l'etern rival.]