Herois, vilans, culpes i enveges: DERBY

     BRIAN PERCY C.F. vs.      VETEURANS

                       òscar (3) 3   3 andrea, mangue i filella

Un any i un mes després, el superclàssic santjustenc no va decebre en cap aspecte: va acabar en taules i hagués pogut tenir qualsevol guanyador, un resultat que deixa satisfets els dos contendents i, a la vegada, per la manera de produir-se, també té un regust amarg per uns i altres. Un matx amb seqüeles i canvis de rumb des d'abans de començar, amb la recaiguda de VeteuràRamiro que li va impedir jugar, i regal als primers segons, quan no prou concentrat PercyArny, que  encara pensava en si havia deixat encès l'starter de la moto, va permetre que un endolladíssim VeteurAndrea pispés la bimba i avancés sol cap a la porteria de PercyFaldo per fer el 0-1. Incrèduls, no prou segurs que fos cert, els ajaccied van equivocar la tàctica i, lluny d'aquells temps en què es llançaven en tromba a pel partit, van optar per tancar-se i jugar sense cap risc al crit de "ja vindran, ja vindran! Aguantem, que anem guanyant". I en aquesta temproada, la tromba es diu Brian Percy, un equip capaç de rodar la pilota a un rimte pausat, sense marejar ningú, però que crea més ocasions de les que el Cronista és capaç de recordar, fins a convertir a VeteuràGuille, en funcions de porter, en el millor jugador del seu equip i de fer treballar els pals de la porteria contrària fins a 6 vegades: PercyChal·ly va ser l'abonat principal a la fusta, però també PercyÒscar, PercyGheler i PercyJofre van deixar-hi empremta. Així i tot, el marcador no es va moure fins que PercyArny, després d'haver ajudat a desarborar un atac blanc-i-vermell, fes el segon regal del vespre: passada a VeteuràFilella, que llegeix ràpid la posició de VeteuràMangue, a qui li surt un xut a l'escaire que no havia ni somiat. Faltava un minut per la mitja part i el derby tenia pinta de semi-sentenciat: 0-2.

Però PercyÒscar només havia ensenyat la poteta i, de cara al segon temps, es va vestir de killer, per desesperació (i enveja) veteurana: dríbling a dríbling, paret a paret, va crear ocasions que van donar opció al lluïment de VeteuràGuille, oportunitats de marcar a PerciesChal·ly&Peebles&Gheler i gols als groguets: 1-2, 2-2 i... 3-2 a un minut del final. Enmig, VeteuràMoner va caure en mala posició i va haver de retirar-se amb un dit de la mà convertit en botifarró, mentre tots els Percies s'interessaven pel seu estat i el partit s'aturava uns minuts, i PercyFaldo es reivindicava en un parell d'intervencions providencials. Però el clàssic encara preveia uns últims segons de bogeria: l'empat de VeteuràFilella en la jugada següent al 3-2, en un punxot entre dos defenses que va entrar llepant el pal curt i, encara, una última jugada pèrcia, en combinació crespada, que va acabar amb el PitxitxiPagès xutant sol davant del porter, a dos segons per la conclusió... al pal! Així, doncs, un repartiment de punts que deixa els dos equips en la mateixa posició: líders uns, a la cua els altres, si bé amb la satisfacció d'haver sumat el primer puntet de l'any. Els Percies, per la seva banda, després d'haver perdut els últims tres o quatre clàssics, no poden treure's l'espineta de sobre, si bé la satisfacció d'haver jugat molt millor i haver merescut millor sort, no els la treu ningú.

Gols: 1-2 Òscar; 2-2 Òscar; 3-2 Òscar.

També juguen: Faldo, Chal·ly, Peebles, Jofre, Gheler i Arny.

Anima i dirigeix: Agus (i Gabri, a l'altra banda)

DECLARACIONS

Agus: "Quin partidàs, xavals. Els equips que miraven el partit han flipat amb la intensitat del final"

Gheler: "Sí, sí: les altres setmanes flipàvem amb els altres aprtits i vèiem els Veteurans i pensàvem que ens passarien per sobre, però j aveus: avui érem nosaltres"

Arny: "I hem acabat empatant per dues culpes meves, que si no..."

Chal·ly: "Hem jugat molt millor que ells i hem tingut mil ocasions. Ells només han marcat per un regal i dos xuts amb molta sort"

Arny: "Posem-hi dos regals, fins i tot. Sense la meva actuació guanyàvem sobrats i sense patir"

Agus: "No et carreguis així, home! Tots fallem sempre en alguna jugada, importa el que fem bé"

Peebles: "Ho sento si he cridat molt, però al moment... fa ràbia"

Arny: "No, no: si l'enrabiada és per mi mateix, No hi ha manera de tocar bé la pilota, ara que em sento bé fisicament"

Faldo: "El que és molt curiós és la diferència en la manera de criticar els errors. Perquè, vale, nosaltres cridem i fem escarafalls, però ells, o sigui el Filella, critica anant molt a l'atac personal, no sé com dir-ho, és molt subtil... o cabró"

Jofre: "Jo només sé que nosaltres, quan ells s'han fet mal, hem parat el joc i ens hi hem interessat. Ell ha seguit jugamt i demanant més intensitat..."

Chal·ly: "Sempre fa el mateix, és algo que no entenc ni hi ha manera que ho entengui ell"

Faldo: "Per això el gol em fa més ràbia que cap altre"

Agus: "Ha tingut molta sort, eh?"

Peebles: "El cobríem dos i ha xutat pel mig!"

Jofre: "Sembla que anava a avançar-se-la, però cal dir que es necessita saber-ne, perquè et surti un xut així"

Gheler: "El pitjor és que ells estan convençutsi es queden amb que hem guanyat per l'Òscar"

Chal·ly: "Sí, jo li he dit: per què preguntes tant per l'Òscar i no per l'Arny?"

Jofre: "Però a veure: és com si preguntessim perquè juga el Ramírez o el Filella! L'Òscar no és percy?"

[I amb aquesta satisfacció vam encara l'hora de les butis, a la terrassa malgrat el fred, i trobant a faltar que els Veteurans no vilguessin seure a la vora, perquè van preferir l'escalfor de l'interior del bar... deu ser cosa de l'edat. Això sí: Mr. Rigat va fer-nos companyia i va animar la conversa, que en algun moment va versar sobre certes guarderies de sistema hippy i preu upper Diagonal, i sobre l'estimació als gossos, al fet de tenir-ne o no, a si es deixaven en una guarderia quan tocava vacances, si pujaven al sofà, hodeixaven tot ple de pèls i calia comparar una aspiradora especial i a quantes filles en comencen a reclamar als pares...]