L'empat del pernil

      IUGOSLÀVIA vs.      BRIAN PERCY C.F.

                          2   2   chal·ly (2)

Cinc setmanes d'inactivitat i sant tornem-hi. Típic dijous fred de finals de febrer, com tants altres dels que –aviat farà dos dècades– ens entossudim a passar en calça curta. Aquest cop sense el davanter referència, contra els líders i sense l'excusa del pes d'uns turrons que ja ni recordem. Però òmicron no va tórcer la voluntat pèrcia i el primer reforç del 2022 procurat per la Direcció Tècnica va tornar-nos el que últimament havíem perdut: una solidesa al darrere que va deixar els iugosblaus amb pocs recursos, si bé van aconseguir avançar-se dos cops al marcador. I n'haguessin pogut ser més de no ser per l'actuació estel·lar, de nou, altre cop, del Mollerussenc de Pladur. És clar que, sense el Cosí Crespat les opcions d'atac es van veure mermades i les comptades ocasions que es van presentar a la primera part van acabar amb mala resolució per part del NouPercy, Marc, i de PerciesGheler&Peebles. Poc abans del descans, un xoc frontal de pesos pesats va acabar amb PercyJofre coixejant del genoll esquerre, cosa que plantejava una segona part massa llarga pels vermellons, que ja perdien 1-0.

Però gairebé contra pronòstic, els Percies es van aixecar. Com un sol home. A la que PercyMarc va entendre que les transicions podia conduir-les sense por i va assumir riscos ofensiu, DomPitxitxiPagès va saber que havia arribat l'hora de deixar de xutar als pals. El 2022 es presenta fructífer: un xutarràs gairebé d'exterior (potser era punxot?), fet en cursa, va llepar el pal de la porteria rival, però va suposar l'empat a 1. Era el canvi de tendència que els BP's portàvem esperant des de l'inici de curs. Tant és així que no va importar que en una jugada similar els iugosblaus clavessin el 2-1. La confiança estava guanyada. Va costar i fins PercyFaldo va animar-se a pujar a rematar córners (i va acabr amb dos xuts a porta!, més que la resta de davanters junts), però l'empat va resistir-se, èpic, fins a 10 segons del final. Va ser una contra conduïda per PercyMarc i ben acompanyada per PercyChal·ly i PercyArny, que resava perquè la pilota no li caigués. Tampoc quan BP4 ja la tenia davant del cancerber rival i una opció era fer la passada de la mort ("no, no, xuta!"), però els pensaments de BP8 devien ser en estèreo i el gol se'l va anotar qui –sense saber-ho– ja s'havia guanyat una plata de Guijuelo. Justícia poètica. O pernilera.

Gols: 1-1 Chal·ly; 2-2 Chal·ly.

També juguen: Faldo, Peebles, Jofre, Marc, Gheler i Arny.

Es lesiona: Jofre (esperem que sigui un cop, només!)

DECLARACIONS

Jofre: "Clarament aquest esport no és per mi. Em lesiono massa"

Chal·ly: "No, home, no ho diguis això. És un putadot, però avui és mala sort: heu xocat molt fort"

Jofre: "No ho sé, crec que passaré a la reserva: quan us falti algú..."

Gheler: "Bueno, com tots tard o d'hora no? L'objectiu seria que juguessin l'Òscar, el xaval d'avui, un tercer i anem rulant l'última plaça no?"

Faldo: "A veure nens: que avui hem jugat molt bé! Defensivament, molt compactes i això que es movien bé. En atac diria que jo he xutat més que tots els altres i això no deu ser bo"

Arny: "A veure: l'objectiu és anar trobant lligues de +40 i en amunt. Amb la quantitat d'equips de la nostra quinta que hi ha ara, segur que d'aquí uns anys serà habitual competicions de la tercera edat"

Chal·ly: "Els Veteurans d'aquí a cinc o sis anys ja podran convocar al fill del Filella, que apunta moltes maneres"

Peebles: "Nosaltres seguim convocant als xavalets i ens dediquem a fer d'entrenadors i, després, el bocata"

Faldo: "I la birra"

Jofre: "Potser als cinquanta podem anar a sopar millor, no?"

Faldo: "No s'ha de perdre els valors frankfurters"

[En tot cas, en aquest partit, al tercer temps hi va haver una plata de pernil de Guijuelo. Regal de reconeixement de la plantilla al DT BP4; i, de retruc, regal d'aquest als companys. Si l'objectiu era que arribés a casa, no es va complir: va quedar-ne la postal, això sí, que a alguns va recordar la mateixa formació que el cartell de l'aclamat film Els Brian Percy i l'astàleg de bronze, mereixedor d'un Òscar, el record de la qual va obrir la veda al calaix dels records i, com que estàvem amb la lesió del Jofre sobre la taula, una cosa va dur a l'altra, i l'Urito va afirmar que a ell, sobretot, l'han lesionat els companys, com aquella vegada que el Zabalza se li va tirar a sobre, a Woman Caballero, i va aterrar contra el ferro dels posa-gots i es va fer una raspadeta al nas... però diu que el Mitu volia buscar metges pel veïnat i que l'Arny buscava tirites per terra, a gates...]