La dinàmica de l'aigua

       BRIAN PERCY C.F.  vs.       IUGOSLÀVIA

                                     0   0

Resultat inèdit en la història pèrcia. I el rival era dels majúsculs: no només ens havien guanyat amb un rotund 3-0 a la segona lligueta, sinó que la victòria (única derrota vermellona) els havia donat la copa als iugoslaus i havia privat les vitrines del club percy d'un nou trofeu. I, en aquell matx, comptàvem amb PercyÒscar. Si bé, els que hi eren, d'aquell partit èpic en recorden un canoner vestit de blau que cardava xuts des de qualsevol racó, com un Petrovic sense defenses. Fos o no fos certa tal llegenda, el cert és que els Brian vam arribar mentalitzats de defensar la plaça al preu que fos. I hi vam aplicar tots els recursos: des de faltes innecessàries made in PercyArny, fins a la reserva extra dels pulmons de PercyJofre i la murrieria de PercyGheler robant bimbes al mig del camp o la contundència elegant de PercyPeebles. El camp més mullat i relliscós del comte també ajudar-hi. I els iugoslaus van tenir alguna ocasió, sí, però res que quedés fora de l'abast de PercyFaldo, i, quan PercyChal·ly i PercyAgus coincidien en la direcció de l'equip, a més, els vermellets vam tenir alguna ocasioneta per posar l'ai al cor del rival. 

Però la pilota corria massa. Era dícifil de controlar. i si es donava la possibilitat de córrer per una passada llarga, telegrafiada des del darrere pel PitxitxiPagès o l'ExKrilldeGràcia, embalar-se massa amb minitacs sota la plantilla i la gespa artificial xopa era una possibilitat poc afalagadora..

Així les coses, i amb els Brians picats en l'orgull d'haver rebut 6 gols estúpids una setmana abans, el resultat estava quasi cantat: dos roscos majúsculs que només PercyJofre va intentar trencar amb un xut a cada part; el de la segona, just a l'últim minut i ben col·locat, va estar a punt de sorprendre un cancerber que no comptava haver d'actuar en tot el partit. Però, així i tot, puntàs contra els líders just abans de l'aturada per mala planificació calendàrica. Això de ser imparells!

(i que et toqui descans la setmana abans de la "Santa.."!!)

Gols: ?

Juguen: Faldo, Chal·ly, Peebles, Jofre, Agus, Gheler i Arny.

DECLARACIONS

Arny: "Jo diria que mai havíem acabat 0-0 unpartit en tota la història pèrcia"

Faldo: "Jo diria el mateix: no ho crec. És que és molt difícil, eh?"

Agus: "Hem jugat estupendament, en defensa"

Chal·ly: "I ens falta saber moure'ns en atac... però avui tampoc era el dia de començar"

Faldo: "Igual, a aquests els hi faltava un jugador que, a l'altre partit, no va parar de fotre cañardos"

Gheler: "I a nosaltres ens faltava l'Òscar"

Arny: "Però hi era jo. No voldria haver de recordar el que he dit per whatsapp..."

Peebles: "Està clar, està clar: cal reconéixer-ho. Avui, amb tu, millor  resultat que amb l'Òscar"

Chal·ly: "Així li dic que no cal que vingui més?"

Agus: "Només quan no vingui l'Arny..."

Arny: "Vale, molt bé, us heu guanyat la birra"

Faldo: "No, xato, no: que et tocava igualment perquè el proper partit no és fis d'aquí a 2 setmanes"

Arny: "En realitat, 20 dies: serà el dia 21 d'abril, de manera que, segons en quina hora sigui, també me'l perdré. Toca't els ous!"

Jofre: "21:30, heu dit abans, no?"

Chal·ly: "Podem mirar de preguntar si la setmana que ve hi ha alguna pista lliure..."

Agus: "Si hi és, jo els ho puc dir als meus col·legues"

Faldo: "Però a una hora decent, eh?"

[Tot i la humitat de la nit, que no tornés a ploure va propiciar un nou soparet de germanor, amb birres a càrrec de l'aniversaire de la setmana i, com que no hi havia possibilitat de de recrear cap gran jugada, aviat la conversa va derivar cap el fred, el que s'esperava passar el dissabte al matí havent d'acompanyar criatures a fer esport pels móns de déu, fins que es va saber que la pista lliure pel dijous 7 era a les 11 de la nit i, sense concretar-ho massa, més aviat vam declinar l'oferta i, per tant, ens vam acomiadar del Centro Asturiano fins la setmana de Sant Jordi. I més enllà...]