Palanques i Pompeus

                                                             

     BRIAN PERCY C.F.   3                B.S.M.   5

              chal·ly (2) i faldo (!!!!!)

"Any nou, palanques velles", podria ser el titular, però es prestaria a confusions lèxiques interessades, i no reflectiria l'abast profund de l'expressió: d'entrada, el redebut de PercyZabaltz i les seves aventures fins a la línia de fons, sempre benvingudes, el bon comportament de l'esquena québecoise i la resistència de l'exturmell krillaire, més la lleugera millora de l'estat físic del Cronista -que no era difícil, però en una setmana... què voleu?- i la rebaixa en els quilets panxaires solsonins; però, especialment, faria referència al debut bigolejador del Director Tècnic també conegut com Aparellador de Palanques (serà l'any del retorn del Pitxitxi Pagès?) i, és clar, de l'aparició fulgurant de l'antic BP7, el terror de la banda esquerra, de fa anys disfressat com a BP1: un PercyFaldo que comença l'any amb sensacions agredolces, si bé en aquesta primera crònica de la temporada només farem referència a les segones.

A l'espera, doncs, del regrés als camps de futbol oficials de PercyPincheInyi, el Chingón del Baix, i de la nova equipació promesa de cara a l'hivern, els vermellons van tenir un debut notable en la que deu ser la "lligueta classificatòria on convé no passar-se de bo": contra un rival que va avançar-se 2-0 i va reaccionar amb rapidesa al primer gol brian, obra de PercyChal·ly, després d'una contumaç lluita de PercyGheler, per posar el 3-1, l'equip no va perdre la fe i tot i que l'aire començava a arribar amb dificulatat als pulmons, van aconseguir la proesa: un segon gol per ennerviosir els blauets i, a un minut del final, l'apoteosi: PercyFaldo agafa una bimba que arribava morta a la seva àrea, avança uns quants metres per dirigir l'atac i donar opcions de desmarcada i, com Moisès davant del mar Roig, es troba que les samarretes blaves s'aparten per donar-li pas franc i prefereixen dedicar-se a la defensa dels quatre jugadors de camp; així que ell que avança, decidit. En terres de Mollerussa ningú no recordava un avenç tan fulgurant des que Juli Cèsar es dirigia a Ilerda disposat a derrocar les tropes de Cneu Pompeu. Se sent algun crit: "xuta!!" I sí: després d'haver-ho provat de molt lluny en algun partit la temporada anterior, va i PercyFaldo xuta: amb rosca, és clar, i de manera contundent, amb l'esquerra, ajustada al pal Imparable. Era el 3-3. Molts segles després un altre Pompeu va escriure:

extravagant adj 1 Que està fora de certs límits. 2 Que està fora del sentit comú en allò que fa o diu.

súmmum m. El grau més alt al qual arriba una cosa.

superb -a adj. D'una magnificència, d'una bellesa que imposa. 

  Doncs això. Una mescla de tot plegat: diguem-ne extrasumperb. (I desterrem espatuflant d'un cop!)

Del que va venir després, la Història no en guardarà memòria: ningú no recorda els egipcis que van quedar sota l'aigua i del primer Pompeu, no se'n recorden ni els descendents dels ilergets que li feien costat. Així que, davant del que veritablement importa als catalans, quina importància té que els BSM marquessin tot seguit dos gols en menys d'un minut? Si, com tots (no) recordàvem, aquest era un partit dels que millor perdre, no fos cas que ens posessin en un grup massa difícil? Si, a més, les palanques que ens canviaran la cara encara han d'arribar i seguim tirant de vells mitjans i de recursos prehistòrics? (*)

Gols: 2-1 Chal·ly; 3-2 Chal·ly; 3-3 Faldo.

També juguen: Zabaltz, Agus, Peebles, Gheler i Arny.

Parte mèdic: no es registra cap lesionat d'importància, si bé el taló torna a fer la guitza al Cronista uns dies després.

DECLARACIONS

Gheler: "Què has pensat al xutar?"

Agus: "Quines sensacions tens, ara?"

Arny: "Has pensat en algun adjectiu adient, de cara a la crònica?"

Peebles: "Que grande que grande! Això són palanques! Havies pensat en començar així una temporada?"

Zabaltz: "Seràs el porter màxim golejador, no?"

Chal·ly: "A veure si n'apreneu tots, coi! Ha fet exactament el que no fa cap de vosaltres: pensar abans de xutar, aixecar el cap, calcular per on volia que anés"

Faldo: "Bé, a veure, tampoc voldria acapara l'atenció encara que potser m'ho mereixo, però en fi... diguem que he compensat la meva actuació darrere, encara que al final tampoc no ha servit de gaire, però emocionant ho és, clar, i veure el meu nom estampat allà on no sol ser, doncs, no sé, mola. Suposo. Però tampoc no us hi acostumeu"

Agus: "El que està clar és que el teu gol farà oblidar el marcatge de l'uri al paio que ha clavat el 4-3..."

Gheler: "Vale, sí, i la relliscada del Chal·ly a l'1-0"

Peebles: "Exacte: serà el partit del gol del Faldo"

Arny: "Així serà escrit"

Zabaltz: "Bueno, però doneu-li l'oportunitat de fer-ne algun més, no? Ara que n'ha après..."

 

NOTES DEL 3r TEMPS

· El Peebles paga birres i braves er celebrar el seu 46è aniversari.

· A l'Agus li canvia la sort i no perd el sorteig del gelat.

· El Chal·ly proposa que algú l'acompanyi al centre, a recollir al família al teatre i fer unes birres i només l'Arny gosa respondre que l'endemà té molta feina -i rep el correctiu merescut.