Assaig sobre la ceguesa
Excel·lent adaptació teatral, la que el TNC proposa, junt amb el Teatro Nacional S. Joâo de Porto, de la quasi-profètica obra de José Saramago (escrita el 1995!): arriscada, tremenda, apocalíptica, un descens a l'infern de la condició humana que tant recorda Aguirre, la còlera de Déu i Algú va volar sobre el niu del cucut com La jungla de cristal, amb els actors embrutint-se dalt de l'escenari, cada vegada més marronosos, llords i embogits. Una petita meravella que, lògicament, fa que aquest cronista vagi a les palpentes respecte el que passava uns 5 o 6 km al nord de la ciutat, en direcció oest. Però les estadístiques parlen enlloc del protagonistes i diuen d'un PercyGheler amb la vista (o la punteria, si ho preferiu, però no em fa tant joc) recuperada i envalentonat fins al punt de preguntar a l'àrbitre si, en cas de hat trick, es podia quedar la pilota. El cert és que en va marcar dos, aspirant al títol de Martillo Percutor, en un partit important, el primer de la lligueta de veritat, pel qual la Secretaria Tècnica va haver d'activar palanques extra, ja que les baixes del Cronista, del Québecois del Pisuerga i del Chilango Matemàtic, no quedaven prou cobertes per PercyZabaltz. Però s'hi va sumar el Geganter de Vilafranca i, a més, PercyCarlesOrriols que tot apunta a que va contribuir a la victòria contra un equip reforçat, si bé en minoria, respecte del que coneixíem, amb totes les palanques a lloc, amb un gol i, presumiblement, algunes assistències... No totes les que volia el Solsoní Afamat, que es va quedar a les portes d'un inici haalandià, si bé amb els seus moviments i desmarcades també devia contribuir a crear l'espai per al xut sec i ras de PercyChal·ly que podria haver perfectament obert el marcador, si és que d'entrada va costar trencar la defensa grogueta -un equip amb quatre que es devia dedicar, bàsicament, a tancar-se bé al darrere. Un primer gol "oficial", però, que també poria haver aportat el Gudari de l'Anoia en una de les seves temudes cavalcades per la banda resoltes amb xut cec: pot anar a la ronda (litoral) o dins la xarxa de manera inapel·lable. Les altres xarxes, de fet, aporten una dada més: un altre zapatoak marca de la casa va estavellar-se al travesser...
Enmig de la boira informativa, aquest cronista entreveu passades a l'espai PercyToni, exquisideses de l'Aparellador Rojo de Gràcia, el criteri organitzatiu del PitxitxiPagès i algunes intervencions del Mur de Mollerussa, que aconsegueix assecar el rival, deixar-lo a 0, la porteria cegada... fins a dos minuts del final, quan no va poder veure, potser massa tapat, potser cansat, potser poc concentrat, cec de cop, el xut korbaku que buscava l'honor... i que ens treu el primer lloc de la taula classificatòria que, això sí, caldrà defensar contra l'equip fatxa la setmana que ve mateix. El rival que no volíem. Cecs, també, però d'una altra mena.
Parte mèdic: no news (si algú es va lesionar, sort i ànims!)
DECLARACIONS (EN XARXA)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada