Enlluernats

                                                                                  

    DINAMO DE SANTS   4         BRIAN PERCY C.F.   1

                                                                                                                   agus

Una dècada després, els Brian Percy C.F. lluíem equipació nova. Que no només samarreta (amb escut i patrocinis! -coses del futbol postmodern), sinó pantalonet (amb escut!) i mitgetes ad hoc. Un moment que bé valia un vídeo:

D'aquesta manera, el que ha vingut després d'enfundar-se l'equipació i fer quatre tocs d'escalfament, es pot dir que compta ben poc en el còmput de la història rogeta: han estat un mínim de 250 partits*^[nota] amb una elàstica que les ha olorat de tota mena, inclòs un virus xinès, que ha donat milers de voltes en rentadores i ha viscut mudances, i que s'ha anat emblanquint, perdent aquell roig intens del 2012^{[vid. nota anterior]} en paral·lel als pèls que cobria –en alguns casos. Tant esperar-la i dissenyar-la, al final ha vingut al món en el pitjor dels escenaris possibles: contra l'equip que ens va indicar el camí del sastre cibernètic, que casualment tenia més baixes que els BP, però que havien pogut suplir millor. En definitiva, un equip no només més jove, sinó que corria que se les pelava, pressionava amb convicció la sortida de pilota brian i impossibilitava que cap altre jugador que no fos PercyFaldo pogués lluir el mínim de futbol que acumula a les bótes... El Mollerussenc, sí: amb aturades de tota mena mantenia la flama del partit viva i un 0-0 que qualsevol podia titllar d'injust. I havia de ser ell mateix, potser l'únic no enlluernat per un vermell tan encès i sortit de fàbrica, el que fabriqués el que semblava impossible: després de rebre l'enèssima passada endarrere, es va treure de la cama esquerra una assistència llarguíssima i mil·limètrica per al killer de l'any, un PercyGheler que, a més de baixar-la, fintar el defensa rival amb un dríbling i amagar amb un xut creuat, va resoldre de la manera que no solen fer mai els davanters, cedint la bimba a PercyAgus, que havia pujat a ajudar-lo i que es va treure una rosca màgica que el porter de Sants només va poder aacompanyar amb la mirada. El 0-1 va ser el segon millor moment de la nit. Un miratge, certament, però amb el qual podem tancar la crònica. Perquè per explicar que, a continuació, ens en van caure quatre, tres dels quals regalats per bimbes perdudes al mig camp, que PercyArny no em va tocar ni una de bé, que PercyZabaltz no va poder imposar-se mai al darrere, que PercyChal·ly va preferir xutar contra el carallot de la tanca defensiva (s'ho mereixia) en l'única falta perillosa de què vam gaudir, que PercyElReforçDelDiaMiki probablement decideixi no deixar-se tornar a enganyar i que l'àrbitre hi veia menys que un talp fora del cau i va acabar fent perdre els papers a més d'un -especialment a aquest cronista-, és millor no escriure ni una ratlla més i deixar-ho amb l'autèntica imatge de la nit. Tot somriures:

(Foto que caldrà repetir amb Peebles&Inyi, of course)

Gol: 0-1 Agus.

També juguen: Faldo, Chal·ly, Zabaltz, Miki, Gheler i Arnyw.

Parte mèdic: cap lesió nova i les molèsties que s'arrossegaven, resisteixen l'embat.

DECLARACIONS

Arny: "L'àrbitre era molt dolent, no? És que no n'ha vist ni una de bé!"

Agus: "Inclús la teva falta, no? Perquè l'has empès..."

Arny: "Era falta claríssima, sí, me l'he tret de sobre amb ganes... ell anava dient que ho havia fet amb el pit, joder!, ni que fos físico-culturista"

Gheler: "Doncs era penal, perquè estaves dins l'àrea"

Arny: "Al límit, diria... però després de la que els ha donat a la primera part, vés a saber"

Chal·ly: "Però és que en aquella ni el toco! El paio fa un misto i cau sol! I el molt puta anav dient que li havia xutat la cama"

Faldo: "Vale nens, el que vulgueu, però aquí el que caldria és reconèixer que, per una vegada, hem fet fatal el que solem fer bé, mínimament: defensar"

Zabaltz: "La culpa és que juguein amb porter davanter, s'hauria de prohibir, és molt pesat"

Agus: "Sí, sobretot si el porter sap jugar bé amb els peus, com aquest... qe ¡ha fotut un xitxarro, a més..!"

Faldo: "Cony! Perquè ningú no l'ha tapat!"

Gheler: "El que està clar és que quan no ve el Pablo, perdem... potser caldrà dir-li que s'espavili"

Arny: "Home, defensivament, ho haguéssim notat, sí"

Agus: "I amb l'Inyi fins i tot hauríem tret bé la pilota alguna vegada, quan ens pressionaven"

Chal·ly: "Fins i tot amb l'Òscar... que segurament podrà venir la setmana que ve! I el necessitem, que jugarem contra els líders"

Zabaltz: "Aquí el que importa és que ja s'ha acabat el novembre, no? No sé si podré venir més"

Arny: "Un novembre negre, podríem dir: fa tres setmanes que no guanyem! Amb jornada de descans inclosa, sí..."

NOTES DEL 3r TEMPS

    · Les noves equipacions eclipsen qualsevol altra conversa, també amb les taules del voltant.

    · Altre cop l'oblit a l'hora de demanar els entrepans a temps allargassa el sopar més enllà dels límits concebibles...

*[la nota]: L'arrodoniment perfecte ha fet que aquesta sigui la crònica número 300 (si he sumat bé) d'aquest blog, la primera de les quals ens remunta a un derby amb Casino Cardedeu (resolt amb victòria abultada) un llunyà 22 d'octubre del 2010. Aquest cronista calcula que la samarreta és una mica posterior, si bé no gaire, molt probablement del 2011 o 2012, per la qual cosa, a raó de 20-25 partits per temporada -més alguna patxanga i algunes 12h estivals-, surt aquesta xifra del quart de miler que, ara mateix, provoca la següent pregunta al futur: la suarem tantes vegades aquesta nova elàstica escudada i doblement patrocinada?