Retorn a Hollywood
Amb la primavera, torna la llum, els colors vius, la vida animal, les al·lèrgies. I, com contaminats amb el pol·len que tot ho envaeix, els Percies van saltar al terreny de joc amb ganes de fer espectacle. Malgrat les bromes inicials sobre l'hora, les cares de cansament i els comentaris de "ja ho arreglarà qui toca", el cert els que els de vermell van sortir enfervorits, com ho demostra la jugada que, entre PerciesQuébecois&Argentino van treure's de la màniga, amb passada picadeta del primer i remat a mig volta del segon... al pal! Mereixia millor sort, sense dubte, igual que la passada llarga amb què PercyChal·ly va citar PercyGheler sol davant del porter rival, però que va encallar-se entre els cames solsonines just abans de la rematada. El partit era viu, però no es concretava en cap àrea: a la pròpia gràcies a què PercyFaldo, a dues hores d'abandonar el número 46, s'havia vestit amb la samarreta de la inspiració i va salvar un parell de contraataacs raiders letals. I, llavors, el factor diferencial: córner que el Solsoní treu amb giragonsa d'engany, tombant sobre el propi eix com qui pren embranzida, i PercyÒscar que l'engalta de ple i amb poc angle cap dins. El xut feia justícia: els vermellons n'havíem tingut més i de més clares. I en vam seguir tenint, però en una falta lateral que l'àrbitre va xiular d'oïda, perque ningú no va veure, els de groc van saber amagar el xut directe i passar-la al defensa que tancava l'atac, massa sol, que va endosar-la directa a l'escaire. Golàs inapel·lable: 1-1 i descans.
El gerro d'aigua freda a l'últim minut semblava una crida directa a l'aparició de la pájara, però no: cetament, la vida crespada és més fàcil, però abans d'un fora de banda gairebé calcat al gol que havia obert el marcador, i amb els mateixos protagonistes, els Percies ja havien gaudit d'ocasions per desanivellar el marcador: un altre u contra u de PercyGheler, un altre xut al pa, aquest cop de PercyAgus, un de prou ajustat de PercyPeebles, que va treure el porter groguet, alguns intents llunyans de PercyChal·ly encara amb poca confiança amb el genoll esquerre, que juga al nyigyi-nyogui. Al darrere, la seguretat en el tall dels BrianMontsenyins, BP4&14, evitava cap ensurt i treia feina al Mollerussenc, que va haver d'intervenir poc... fins que el partit es va trencar. Amb el fora de banda en què PercyÒscar va tornar a engaltar un servei de banda del Solsoní i, un minut després, amb una contra entre CosinsCrespo, teva-meva, meva-teva, no-fes-lo-tu, superant fins i tot el porter amb les passades, que va fer pujar un 3-1 amb pinta de costerut pel rival. Ho va ser. I es va notar amb l'enrabiada d'un Raider que ja s'havia enfilat de més en algun dels partits anteriors i que no païa que BP30 fos tan rematadament bo. És clar que, amb la bilis, van estar a punt de destarotar la solidesa defensiva vermellona i a PercyFaldo li va tocar intervenir un parell de cops, pero tot plegat es va resoldre amb un altre contraatac llençat per l?Aoparellador de Gràcia, que va citar PerciesÒscar&Gheler amb el porter rival: la passada de la mort del primer va ser tan precisa que va demanar una "espurna de geni"1 del segon. Doble remat dreta-esquerra i ciri a càmera lenta per superar el cancerber, que era a terra, per sobre... i fent botar la bimba just darrere la línia. Gol per consolidar un pitxitxi que es veia amenaçat pel hat trick d'un perseguidor? El remat va suscitar un encès debat post-partit que va continuar amb mems per la xarxa interna del club l'endemà... Ara bé, va arrodonir un resultat prou bonic abans d'encarar un abril de calendari paupèrrim.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada