Als lleons (Nit de campanya)
Potser perquè volien ser a la plaça Bonanova o perquè s'havien hagut de saltar l'enganxada de cartells verds, però els fatxes van començar el partit desorientats. No hi era el porter gros de les samarretes extravagants i, val a dir-ho, els de vermell vam començar el partit molt ordenats, ben resguardats al darrere –sabedors que tampoc teníem el cancerber titular– i amb la tranquil·litat de saber que PercyÒscar era sobre el camp. Així les coses, les oportunitats van anar caient a base de trenar les passades i jugar amb calma, però va ser fruit d'un homenatge al millor Busi, acceleració amb dríbling sec i passada en profunditat prodigiosa, que PercyChal·ly va servir mig gol (o tres quarts) al CosíCrespat, que va amagar el regat al porter abans de creuar-li la pilota amb mestria. La nit prometia espectacle... però no el que vam acabar veient. L'entrada de PercyArnyw, únic reserva en una vetllada amb moltes baixes, va coincidir amb una primera reacció, per ara futbolística, dels de negre: en un vist i no vist, van empatar amb un contraatac que va deixar l'advocat de Vox sol davant PercyPeebles-en-funcions-de-porter i van avançar-se amb un xut de mitja distància que ens va fer pensar en Mollerussa i el tancament del Canal d'Urgell. En ple desajust brian, PercyGheler i PercyAgus van tenir l'empat a les botes, a PercyÒscar se li van escapar un parell de controls dobles, PercyChal·ly ca xutar al pal i el desconcert defensiu va fer pujar l'1-3 al marcador. A les graderies, PerciesMestre&Bernadà s'havien de fregar els ulls per convèncer-se que no era un malson. Amb el partit convertit en un festival de corredisses en totes direccions, els fúnebres van començar a marcar territori amb entrades lletges fora de lloc: el Cronista en va rebre una a dues cames i PercyÒscar va ser objecte d'una persecució amb objectiu de cacera major, a la qual cosa va respondre amb un xut sec que, desviat per un feixista, va convertir-se en el 2-3 molt poc abans del descans. Hi havia esperança.
Canvi a la porteria, indicacions ben donades a la mitja part i la sensació que la pájara havia arribat abans del que és habitual, però que estàvem jugant millor, que es podia remuntar, que es podia guanyar, que calia tornar a l'inici i que urgia posar-s'hi de seguida. El punt d'inflexió va arribar després d'un xut negroide que PercyArnyw va salvar amb la punta de la bota i, havent controlat la bimba, sense donar temps a laments ni a felicitacions va jugar-la en llarg, fent-la botar a camp propi, però deixant a BP30 amb terreny per córrer tot sol cap a la porteria rival. La celeritat de BP5 en acompanyar-lo li va valdre rebre la passada al moment just per, amb la sang freda d'un davanter pur, rematar-la per sobre del porter i empatar el matx a 3. En aquest moment precís es van notar unes vibracions, com de cable que espetega o de curt-circuit fulminant: eren neurones que es fonien. I el malperdre el va patir, primer, PercyQuébecois en cursa desfermada pel lateral dret de l'atac contra un rival que va voler carregar amb l'espatlla i que, en comptes de desestabilitzar al Québecois, va obtenir resposta: empenta a dues mans, el feixista per terra, una targeta a cadascú i als de negre que els explota el cap i es foten a emular els bràmuls de José Antonio –Primo de Rivera, no l'àrbitre, que també va acabar rebent. I aquí van començar a perdre el partit, si bé el primer a patir-ho va ser el turmell de PercyChal·ly, objecte d'una puntada salvatge que li va fer rebrincar tot el pes del cos sobre el punt d'unió entre la cama i el peu esquerre. Mal assumpte. El següents a rebre van ser PercyGheler&Agus, mentre l'aire es començava a omplir de "háblame en cristiano, que no te entiendo", "a la siguiente te rompo la pierna", "grita lo que quieras pero a la Virgen ni la nombres", "em cagaré amb totes les verges que em doni la gana, una per una"... Mentre, PercyÒscar –que també se les tenia oralment amb el cremat– anava a la seva i va citar el Pisuerga amb el gol de la remuntada: centrada toveta i PercyPeebles que remata de primeres un cacau(et) que ningú no s'esperava. També els vermellons semblaven sorpresos. Però no s'havia acabat, encara: ni la gresca, ni els gols. La desesperació va dur als funestos a voler xutar des de totes bandes, però PercyAgus, convertit en un defensa majúscul, hi arribava sempre una dècima abans, com ho havia estat fent PercyChal·ly posant-hi el cos, ouera inclosa, abans de ser caçat de mala manera. Així, el partit va convertir-se en una seguida de córners i els negroides van fallar una volea a porta buida, amb el Cancerber Cerverí a terra, però el 4-4 va acabar arribant amb un xut de segona línia ajustadíssim al pal. Els crits van trencar la barrera dels decibels, però qui riu últim riu millor. I el Geni de Gràcia encara havia de sortir de la llàntia: ni el desgast en tasques defensives i en la sortida de la pilota van privar-lo de deixar dos fatxes endarrere a ritme de tango, talment fos el capot que persegueixen un toro furiós i un altre de ferit; del tercer miura, mentrestant, se n'encarregava BP14, enfrascant-s'hi a la grecorromana manera. Sol davant de l'últim rival revestit de porter, la solució definitiva per derrotar el feixisme va ser una sotana... o túnel o caño o cacha o porra. Tenia un cert aire humiliant, sí: 5-4 i només dos minuts per endavant. Victoriassa. I un fatxa donant una puntadeta "amistosa" al peu lesionat de BP4; i un altre cridant als morros de l'àrbitre "¡¡pitas todo lo que ellso te dicen, si no les hemos ni tocado!!", i un tercer insistint en que ningú no blasfemés i alguna cosa de la parla dels cristians. Justa: tanta beateria junta, en nit d'inici de campanya, als rosega-sagristies tant de vermell corrent davant seu els va despertar instints primaris... i van acabar devorats per lleons.
Gols: 1-0 Òscar; 2-3 Òscar; 3-3 Gheler; 4-3 Peebles; 5-4 Agus.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada