Homenatge (o febre de final de temporada)
Vigília de Sant Fermí : últim partit de la temporada. El rival és dels de categoria, però hi ha brots verds en camp vermelló: PercyInyi retorna al terreny de joc per guardar la porteria pèrcia mentre arriba PercyFaldo, que va just i fa tard. I manté estoicament la xarxa verge. Però el panorama a aquestes alçades d'any no és ufanós, si bé hi ha qui ja gasta vacances, i qui ja n'ha tornat i arriba carregat fins a les celles d'energia eivissenca. Però PercyGheler no està recuperat del tot i PercyChal·ly només es presenta coma "sisè home" per descarregar de minuts puntualment. Així les coses, l'estratègia es redueix a encomanar-se a PercyÒscar i a mantenir el bon to defensiu que la parella Segurilla-Zabaltz, amb el concurs inevitable de l'imant Mollerussenc, sol garantir. I bé, pel poc que aquest sentit Cronista, acabat de sortir del quiròfan i, per tant, sedat amb les "drogues modernes" que PercyInyi havia invocat, pot arribar a escatir, el partit no va ser desigual: els vermellons es van dedicar a girar i girar com pollastres, suant a base de bé, mentre BP30 es treia diverses genialitats, xuts i malabars de la butxaca però topava sempre amb el porter amanita –amb qui ja va tenir malsons fa tres setmanes. A l'altre costat, la tàctica era molt clara: córrer per la banda i encarregar gardeles al patró dels cogombres: tres dels pepinassus, creuats, secs, ben ajustats al pal llarg, van acabar dins. Altres, van ser rebutjats per PercyFaldo, un d'ells treient una mà bastant guapa, això és: estilosa, de cancerber madur.
Està clar, però, que el gran moment de la nit va tenir l'osasunista exiliat com a palanca i centre. Poques hores abans que el seu quasi tocayo encengués la metxa d'una festa marcada per la intervenció nefasta de la UEFA [vid. aquí per explicacions tipus nota a peu de pàgina], il·luminat sense dubte pel santificat bisbe de Pamplona, disfressat de Ziganda, PercyKukoZabaltz va robar la cartera al defensa amanita que confiava rebre sense pressió la passada del seu porter; i sense badar ni un instant, mentre les cares de desesperació i horror es dibuixaven en els dos protagonistes ataronjats, el Gudari d'Òdena ja executava una assistència precisa cap a PercyAgus que, sense pensar-s'ho dues vegades, i amb una execució qualificada "d'exquisita" pels qui la van veure, va fer el gol de l'honor percy que donava esperances a l'equip. Es podia marcar. No era un malefici. El porter rival no havia fet budú amb tots i cadascun de nosaltres.
Si més no va servir per no tancar una temporada més que correcta amb un 0 en el caseller propi que podia haver fet prendre mesures dràstiques a la Directiva. No era el moment de fer-ho: qui escriu no seria capaç de superar que l'últim partit d'una dilatada carrera futbolística se l'hagués perdut per un gra de pus inflamat a la zona popularment coneguda com el "frontó" (nom científic: abscés perianal). No és això companys, que cantava aquell: ens cal tornar a veure la màgia de PercyInyi dirigint la maquinària amb tocs aparentment simples; ens toca tornar a sentir el brunzit de l'aire tallat per les canonades de PercyChal·ly; necessitem gaudir de les cabriolades impossibles que PercyGheler és capaç de treure's de la màniga en qualsevol moment; volem fruir de l'optimisme futbolístic de PercyAgus capaç d'asserenar pilotes i circumstàncies turbulentes; ens és indispensable la voluntat de PercyPeebles sobreposant-se amb bon físic als dolors d'esquena setmana rere setmana; tenim ganes de veure a PercyZabaltz desplegar la seva energia al nostre costat; desitgem viure una estona amb la tranquil·litat de saber-nos resguardats per PercyFaldo; ambicionem que PercyÒscar segueixi feliç de venir a regalar-nos minuts de glòria. I que PercyArnyw hi posi quatre adjectius, que sempre infla una mica.
Va, Percies. Un any més.
NOTES DEL 3r TEMPS
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada