L'embruix de la Lluna plena
Per titular d'alguna manera: el segon partit de la temporada, amb parada setmanal per mig, un rival jugant amb un home més per allò del porter avançat, una calor desmesurada, però l'equip demostrant força més to de l'habitual, amb un PercyReda que sembla haver jugat tota la vida amb l'elàstica vermellona, PercyFallantTotesArnyw destacant en funcions defensives i el pitxitxi del mes repartit a parts iguals entre PercyAgus i PercyPeebles que, a més, s'endú cap a casa la jugada del partit. Alguna cosa no encaixa. Potser al líder dels verds de Sants, amb la seva barba hipster, el cap li brillava de més per l'efecte de la lluna plena i tot plegat ens ha descol·locat, quan just després que, per obra i gràcia d'un jugadot de la palanca marroquina de l'any, l'Aparellador de Gràcia ha obert marcador i el còmput de gols de l'equip en aquesta temporada, ha pogut xutar dos cops després d'un córner: el primer l'ha refusat PercyGheler amb la punta del dit gros del peu (i ja en veurem les conseqüències...!), el segon ha suposat un 1-1 inapel·lable, lluny de l'abast de les moltes qualitats d'un Molllerussenc que, a partir d'aquest moment, ha hagut d'esforçar-se de valent. No pas perquè la defensa rogeta no hagi estat gairebé un metrònom de basculació! Contra els cinc atacants verdets (un vestia de rosa), s'hi ha respost tapant forats constantment, biuscant el tall que permetés un xut llunyà a porta buida... que gairebé no hem pogut ni intentar. El rival es replegava massa ràpid. Però en atacs estàtics, un cop superada la pressió, amb bones passades per ampliar el camp, els BP's han arribat en més d'una ocasió amb claredat i, en un córner, PercyChal·ly, que no sol ser habitual a l'hora de picar-los, ha sabut trobar la passada perfecta perquè el Percyde Pucela rematés a la primera per sota els cames del porter: 1-2, resultat am b què no s'ha arribat al descans... per un segon. També de córner, mal defensat, amb els rogets pensant en el descans, els de Sants han pogut rematar una tercera pilota perduda per empatar, mentre l'àrbitre ja aspirava l'aire per fer sonar el xiulet final. Una llàstima.
I no és que la segona part hagi estat un daltabaix brianesc: la pájara no ha vingut a visitar-nos i tothom ha pogut veure a PercyPeebles tallant una bimba al mig camp, superant el rival amb una sotana, marxant per velocitat cap a la porteria rival i engaltant un xut que ha fregat el pal esquerre; i a PercyGheler encarant el porter vestit de rosa, després d'una excel·lent jugada de PercyReda, i xutant-li al cos; i encara al sempre precís PercyAgus conduint un 3 contra 1 i deixant curta la darrera passada que podia habilitar al Segurilla pera la gardela final. Per ser el segon partit, nois, pas mal. És clar que també hem vist al hipster del cap brillant donant continuïtat a una passada horitzontal amb l'esperó, per darrere la cama de recolzament i aixecant la bimba perquè un altre rematés de cap. PercyFaldo ha resolt sense ensurts, però el detall tècnic costarà d'oblidar. En definitiva, un equip més jove, més aguerrit, més intens i, si superior, només ha pogut guanyar-nos quan les forces ens han abandonat gradualment i les samarretes semblaven peces d'un concurs de miss camiseta mojada: n'han caigut un parell més i, en realitat, ja ens ha estat bé. Que pugin ells: a la Divisió de Plata –digues-n'hi hypermotion, si vols– s'hi viurà molt més còmode –i és l'objectiu d'aquests tres primers partits.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada