El Percy sí que te qui l'escrigui (o Crònica d'una victòria anunciada)
Caldrà considerar la possibilitat que tot ho desencadenés el porter absent i responsable de lliurar l'enèsim premi a la Biblioteca Gabriel García Márquez de Sant Martí. L'agraïment sobre aquesta ciutat de promissió va ser la caiguda d'una pluja macondiana. No es pot qualificar d'altra manera: aigua, aigua i més aigua caient en totres les inclinacions possibles, si vertical a la primera part, en angle de 35º , a la segona; si semblava intensa al començar, el diluvi impedia veure el final de la pista a mig partit; més que moltes gotes juntes, semblava directament que caiguessin galletades contínues, que les catarates de l'Iguaçú haguessin canviat d'ubicació per venir a aposentar-se al nord de Sarrià. Els Percies havíem viscut alguns partits amb pluja, fins alguns episodis de pluja intensa. Aquest no hi va tenir res a veure. I durant molta estona, amb la pilota més pesada que mai, el camp més ràpid, les samarretes engantxant-se a cada porus de pell, va semblar que l'espectacle només podia tenir un resultat: el mateix que al començar. PercyAgus i PercyArnyw van encarregar-se de corroborar-ho fallant dos u contra u de la manera més deplorable. A l'altra banda, els de groc van dedicar-se a estampar cada ocasió al cos del cancerber del Primer Torn: un incomensurable PercyHiguitaPeebles que va posar-hi, literalment, dos ous, a la porteria. I amb un 0-0 inamovible, l'aigua que seguia caient, fins i tot amb més intensitat, les condicions empitjorant segon a segon, PercyÒscar va sortir a la pista. Primer es va dedicar a cosir jugades per donar el gol fet a PercyGheler, PercyReda i PercyNoEnTocoUnaArnyw, però veient l'obtusitat general, va decidir acabar una de les jugades amb un xut ras i... (anava a escriure sec, però no): 0-1. Podia haver estat suficient, però els de groc van trobar un forat allí on semblava que no n'hi havia, just a la jugada següent: sota les cames del porter pucelà, probablement més obertes del compte a causa de la inflamació de la zona escrotal.
L'1-1 de la mitja part deixava molt clar que estàvem als peus del Cosí Crespo. Si un excés d'aigua no el gripava, tard o d'hora es treuria el/s gol/s que calgués/sin per tirar endavant el partit. Però hi havia un protagonista que encara no havia dit la seva i, quan a la pluja se li va acudir canviar d'angle, per caure de ple contra el cancerber del SegonTorn, PercyArnyw va fer l'única bona passada bona de tot el partit: assistència màgica, amb la mà, per treure des de a porta fins més enllà del mig camp, on PercyReda va recollir-la per avançar uns quants metres, sortejar un parell de rivals i desanivellar el marcador. Va ser l'inici d'una tromba futbolística vermellona: amb PercyChal·ly al timó i PercyÒscar fent de boia mòbil, la pilota va començar a circular amb criteri, els xuts es van concatenar l'un rere l'altre i PercyGheler va fer el tercer, PercyAgus el quart i va poder caure el cinquè en xuts de BP4 i en una contra culminada a la tangerina manera. Massa fàcil, tot plegat. Així que vam optar per posar-hi emoció: gol en pròpia porta a l'estil de Solsona i, en una falta que l'àrbitre va treure's de sota l'escafandra, els del submarí groc van aconseguir que un xut fort, però absolutament centrat, fregués lleument la tanca vermellona, mig rebotés en un davanter propi que passava pel mig i, encara, raspés la cuixa del porter cerverí.... per l'interior: el 3-4 també entrava per l'eixarranca. Tocava patir, mentre els estampats recorrien a l'èpica, a la por escènica i entonaven cants i oracions a Posidó, Neptú o qualsevol deïtat aquàtica. I haguessin aconseguit el seu propòsit si no hagués tornat, pel túnel de la història, PercyGheler "l'Imbatible", complint el Tercer Torn a la porteria amb dues aturades de molt de mèrit. Al final, la culminació arribaria a l'altra porteria gràcies al geni de Monsieur Curuba, altrament conegut com l'Aladí de Tànger: el control-autopassada a dues cames davant del defensa que el cobria i la picada a l'extrem oposat de la sortida del porter, tot plegat amb tres tocs, caient a la gespa-piscina, és a l'abast de molt pocs. Però servia per posar la tranquil·litat i assegurar 3 punts que semblaven una quimera, amb tanta aigua, però que va ser possible per la màgia real de dos krakens que vesteixen de vermell. Amb el xiulet final de l'àrbitre, l'aigua va començar a desobsessionar-se en la caiguda i, abans i tot que els jugadors de tots dos equips acabessin de sortir de la pista després de les salutacions de rigor, s'havia aturat del tot
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada