Estrella fugaç
La costa de desembre deu ser això: costa posar-se a jugar un partit amb fred ambiental, costa creure que només són les 8 del vespre quan fa dues hores i mitja que és fosc, costa agafar una mínima forma (digues-n'hi rutina) quan el calendari et posa 15 dies de descans entre partits, costa conformar una convocatòria quan les dates són les de sopars de feina i lliuraments urgents d'última hora. Si això hi sumem la pressió de tornar a jugar a la pista central, amb distàncies i topants no recorreguts desde mesos endarrere, s'entén (es pot entendre) la certa empanada inicial que els vermellons van presentar d'entrada, tot i el retorn del MVP Zabaltz –que ja va avisar, d'entrada, que arribava "tocat". I sí, segur que també hi va fer una certa relaxació de saber que jugàvem contra els últims, que encara no havien guanyat cap partit... Per tant, no va ser gens estrany que, tot just començar, la mica de pressió groguenca posés dificultats a la sortida de pilota pèrcia i que amb un pim-pam ràpid, aprofitessin la primera arribada per batre a un BP5 que s'havia presentat voluntari per defensar la porteria. Però el 0-1 va activar ressorts ocults. Com despertats d'un cop fort, amb una galleda d'aigua freda, els BP's van posar-se a defensar fort, a lluitar cada pilota, a llençar contraatacs, encapçalats per un PercyReda que es va treure una jugada personal del barret i, després de rematar-la dos cops, va aconseguir l'empat. I no es va afluixar: amb PercyChal·ly al control de comanament i un PercyGheler entenent a la perfecció el seu rol de 5è jugador, els vermellons van aconseguir plantar a PercyAgus sol davant del porter rival i capgirar el marcador. Poc abans del descans, a més una passada llarga de BP4 va permetre al Cronista córrer fins gairebé la líni de fons i, sol, enlloc de provar un xut improbable, fer la passada de la mort pel Gudari, que arribava amb totes les forces a punt... però va acabar rematant el peu del defensa sirius que es va creuar mig segon abans.
La dinàmica era la correcta, però Sirius no estava als anys llum que indicava la seva classificació a la cua: la pressió era correcta, els xuts enverinats i els contraatacs només aturats pel nou cancerber brian, BP8, que va viure el seu moment estelar en aturar una triple ocasió consecutiva dels groguets i, en fer-se amb la pilota després de diversos rebots, llençar una passada precisa al Geni de Tànger, que es va plantar sol davant la porteria rival per clavar l'1-3 de la tranquil·litat. Un estrellat fugaç que va apagar-se sense ni fer pampallugues pocs minuts després. De fet, l'estrella pèrcia va arribar fins aquí: amb la riba de la victòria propera, els rogets van deixar de remar, cadascú va provar la seva jugada individual i els Sirius van fer-se més forts i constants. El 2-3 va arribar d'un desajust col·lectiu que va deixar sol al davanter groguet de torn, l'empat el va provocar l'excés d'altura agafat per PercyArnyw en la jugada prèviament descrita: des de tan amunt no va arribar a la pilota toveta que va passar-li per sota (si bé hi ha qui diu que el xut duia una rosca doble que feia girar la bimba sobre si mateixa a l'estil de l'huracà celestial dels Bessons Derrick...). Sí: el gol va acabar de descentrar uns Percies que feia estona que no es trobaven, que van acabar rebent el quart per la inèrcia que duia tot plegat. Els intents de PercyGheler i PercyChal·ly no van trobar porta, mentre que PercyReda, després de driblar tot l'equip rival, no va atinar en un xut que mereixia ser el de l'empat. Per sort, al desembre ja només li queda un partit.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada