Una nova nèmesi

                                                                                                                                       

              MONTECATINI  2       BRIAN PERCY C.F.   0                    

Se li està posant cara de clàssic: és el tercer any consecutiu que aquesta "2a Lligueta amb els de dalt" comença amb l'os montecatinià. És el primer any que ells el guanyen, però, si bé el to dels escrits acostuma a tenir la mateixa lletra. Hi ha partits en què acaba havent-hi més literatura que futbol i, en el d'ahir, van sobrar paraules. D'entrada, la d'un parell de pesats dels blanc-i-blauets, exemples prototípics dels que es passen el partit protestant-ho tot, fins i tot jugades que no farien dubtar ni al Rompetechos, inclòs de les que reoneixen com a infaccions companys del propi equip. I són paraules com pluja fina: de les que van calant poc a poc, de les que carreguen al contrari més zen... especialment si, gairebé per començar a entrar en matèria futbolística es regales un gol que els fa créixer. Contra qualsevol altre equip, un 1-0 no hauria de ser problema, però els montecatinis han après a defensar-se molt bé i xocar un cop i un altre contra una defensa que no calla, que es queixa quan t'estan omplint a copets i empentes de les que no deixen marca, doncs el que dèiem: mulla poc a poc, carrega, pesa, omple la collonera. I van acabar saltant els menys habituals: a la primera PercySeM'EstanInflantGheler, cap a les acaballes PercyJaElsTincPlensArnyw, l'un i l'altre havent tingut un parell d'ocasions per empatar després d'alguna de les poques jugades trenades que, entre PercyChal·ly i PercyAgus van saber dissenyar per trencar el mur rival. 

Per la seva banda PercyReda, a qui també li van tocar el que no sonava (però potser, encara, amb poca confiança per explotar en públic), va intentar les mil i una per foradar la porteria rival, però el porter rival estava prou encertat i les ajudes defensives feien l'aventura individual molt difícil. Però mentre es mantenia l'1-0, gràcies bàsicament al'actuació imponent de PercyAMiNoM'AfectaL'AmbientFaldo, l'esperança de l'empat seguia intacta. I un retornat de vacances fredes PercyPeebles va tenir l'ocasió d'empatar, però sobretot de comprovar que l'esquena aguanta els embats. Ahir va ser ell, amb flegma québecois, junt amb PercyChal·ly, que cada dia xuta més còmode, però encara ha d'ajustar la mira, els qui van mantenir la serenitat contra l'arrogància montecatinesca i el blablabla constant. Una actitud que és clau per entendre el gol anul·lat al Cronista, incapaç d'aguantar-se les ganes d'empényer la pilota que el porter blanquicelest ja tenia agafada amb les dues mans, cos a terra, però bimba alçada. No era l'acció més intel·ligent per calmar l'ambient: definitivament, BP8 necessita unes vacances, com les que tan bé han provat a BP14. Beatus ille qui procul negotiis...

Gols: ?

Juguen: Faldo, Chal·ly, Agus, Reda, Peebles, Gheler i Arnyw.

Parte mèdic: res a destacar, si bé el turmell PercyReda encara va a mitges...

RECTIFICACIÓ 48 h després: el turmell de PercyReda queda malmès per deu dies com mínim...

DECLARACIONS

Chal·ly "Són molt, mooolt pesats. No s'ha d'entrar al seu joc, però clar... costa"

Gheler: "molt, molt pesats. No se'ls ha de dir res, que parlin sols!"

Agus: "I, a banda, es defensen molt bé, però no estem fins fa uns quants dies"

Arnyw: "Clar,. per això he volgut marcar: per ensenyar-nos el camí cap a la xarxa"

Faldo: "Home! Jo no ho he vist clar, però cladria demanar el VAR a la jugada aquella"

Chal·ly: "Ideal per posar pau"

Agus: "S'ho mereixien! Clar que sí: a lluitar fins al final"

Peebles: "Bueno, no sé si ha sigut lluita ben bé..."
Arnyw: "No, no: ha sigut un 'ja els tinc plens del tot i m'és igual que em pitin falta'!"

Gheler: "Però la tenia agafada o no?"
Arnyw: "Sí, sí, clarament... però allí, a l'aire, era com una invitació"

Peebles: "I després li has dit que era una broma"
Arnyw: "Sí, clar, perquè ho era. Estava clar que no donaria el gol... tot i que amb lo dolent que era l'àrbitre, que no s'ha assabentat de res en tot el partit, vés a saber"

Agus: "La que s'hagués liat si el donava..!"

Chal·ly: "S'haurien pogut queixar, per una vegada, amb raó. Perquè els molt putes es queixen de tot, sense parar, fins i tot del que els seus companys ja han dit que no era...!"

Arnyw: "I, per més inri, tenen la cua de palla i s'encenen a la primera. Els dius tontets i es posen com a mones... vés a cagar!"

Faldo: "Potser no calia dir-ho"

Arnyw: "No, no calia, ja els he demanat discupes... i no m'ha volgut saludar. Ell s'ho perd"

Gheler: "S'estan convertint en el rival odiós"

Agus: "Sí, sí: ells en tenien d'apuntades de l'últim partit... si ens tornen a tocar ens en recordarem nosaltres"

Chal·ly: "Avisarem a l'Òscar, llavors. La setmana que ve vindrà per cert... però potser li dic que vingui amb cinc col·legues"

Agus: "Això: i noslatres ens ho mirem a la anda"

Peebles: "Un haurà de jugar, com a mínim, no?

NOTES DEL 3r TEMPS

· Malgrat l'hora, hi ha qui s'ha espavilat a demanar el bocata amb temps i, per tant, hi ha sopar i birres (que no canyes, perquè el barril s'acaba just quan serveixen la de l'Arny)

· L'interès principal, val a dir-ho, se l'emporta la pròrrogar de l'Atlétic-Real... que guanyen joiosament els matalassers.

·N'hi ha que fan plans per anar al concert de Sidonie d'aquí a dos caps de setmana i, repassant agends, comença a quedar clar que pel partit del 8 de febrer ens faltaran efectius...