No som tan dolents

                                                                                                                        

          B.S.M.  7           BRIAN PERCY C.F.   2                    

                                                                            gheler i arnyw

No som tan dolents i és bo repetir(-nos)-ho. Però ahir va fallar tot, començant per aquells puntals que sempre estan al peu del canó: PercyFaldo s'havia cordat malament les botes i li ballaven als peus; a PercyChal·ly, la fascitis plantar li dificultava la sortida i conducció de la pilota; a PercyPeebles les lumbars li van impedir la ferotgia defensiva que el caracteritza i, en general, la defensa roja, aquell mur que pot arribar a ser infranquejable en les nits de glòria, va fer aigües per totes bandes. Si hi sumem que PercyArnyw va optar per fallar la de sempre (una a l'any), rematant fora a porteria buida, a mig metre escàs de la línia, l'ocasió que hagués significat el 0-1, i que menys d'un minut després l'1-0 ja havia pujat al marcador, s'entén millor el resultat final –de totes totes, exagerat i sobreengreixat. Més si s'hi aporta la coixera de PercyReda i, és clar, que la falta de rodatge d'un PercyInyi a qui li falten partits per entendre les dinàmiques interternes dels rogets... Però és que el malfat va decantar-se sempre del costat blau en tots i cadascun dels moments decisius del partit, per exemple just després d'una jugada elèctrica, amb PercyPeebles en funció de boia, obrint joc cap a PercyChal·ly i, aquest, de primera, habilitant la veloç pujada del Solsoní pel carril contrari, que va rematar fort i ajustat al pal curt el que significava el 2-1, després de gairebé tota una primera part negats ja no en atac, sinó intentant trenar alguna jgada amb sentit. Era un llampec, un raig de llum, una porta d'entrada al partit... que va durar mig minut: el temps per perdre una pilota al mig camp i habilitar un u contra u que va fer pujar el 3-1 just abans del descans.

I, així i tot, no va ser l'última oportunitat que uns rogets negats en gairebé tot van tenir per enganxar-se. El que, de vegades, separa la genialitat mil·limètrica de la carambola xusquera és el fil d'una aranya, com ara la jugada en què la fe de PercyAgus perseguint una bimba mig perduda, conduint-la i buscant la passada precisa cap al centre de l'atac, troba al Cronista, en funció de pivot, que llegeix la centrada i, fent joc de cintura, enganya al defensa que té a sobre, deixa passar l'esfèrica per sota les cames, fins a l'últim moment, quan deixa anar el taló esquerre el just perquè la trajectòria es desviï per agafar el rece camí fins a la xarxa, vora el pal llarg. És clar que també podria llegir-se com una xut escarransit que l'Aparellador de Gràcia es treu de sobre com pot i que PercyArnyw intenta no tocar obrint-se de cames, però amb la seva lentitud vital no pot evitar el rebot que, oh Fortuna lux mundi!, acaba enganyant al porter. Però quin sentit tindria fer les cròniques, llavors? Ens quedarem amb la primera versió que, així i tot, no va ser el revulsiu desitjat: del 3-2 al 4-2 també va escolar-se un minut, només, en què els percies de camp van quedar-se mig esperant que l'àrbitre xiulés un fora de banda dubtós i un blavet va aprofitar-ho per guanyar uns metres i xutar tot sol i a plaer (i no cal insistir en l'eclipsi mollerussenc, ara que ja ha estat escrit al principi). Va ser el moment exacte en què tots els vermellons vam trobar a faltar el Gudari de l'Anoia, que mai no hauria permès el xut. La resta, no cal ni ressenyar-la: aquí, sí, l'ensulsiada va ser total i en van caure fins a 7, com podrien haver estat 8 o 9, o fins i tot menys, però era tard, la Quaresma ja havia començat i la cendra del dimecres ens va caure a sobre i ens va niar dins. Que no s'hi quedi, Percies!

Gols: 2-1 Gheler; 3-2 Arnyw.

També juguen: Faldo, Chal·ly, Inyi, Reda i Agus.

Parte mèdic: es necessita una sessió grupal de coach-psicoanalista.

DECLARACIONS

Chal·ly: "Eren més bons i ja està, no cal donar-hi més voltes"

Agus: "No hi estic d'acord: han tingut sort en els detalls"

Arnyw: "Si faig l'1-0, tot hauria estat diferent, sobretot d'actitud"

Gheler: "A més ells marquen a la jugada següent"

Agus: "No entenc com ho has fet: era més difícil fallar que marcar, eh?!"

Arnyw: "Absolutament, però em guardava la genialitat per després"

Chal·ly: "Sí, clar, com que no ha estat un rebot, oi?"

Arnyw: "De taló i amb l'esquerra...: a l'abast de molt pocs"

Faldo: "Clar que sí, aquesta és l'actitud! Com la meva parada, la única crec, era molt difícil eh? Amb la cama girada!"

Chal·ly: "No sé si és el millor dia per treure pit..."

Faldo: "Bueno, per recordar els millors cròniques, avui me'ls han fet de tots colors... tampoc no és fàcil eh?"

Gheler: "A tot això ningú està tenint en compte que el meu és un golàs"

Inyi: "Hòstia sí: m'ha deixat parat, el xut que t'has tret"

Agus: "I s'està valorant poc que a l'Inyi li falten partits, eh?"

Chal·ly: "Si cada vegada que ve juguem així poc, que el convencerem..."

Arnyw: "No, Inyi, no t'equivoquis: no som tan dolents, insisteixo amb la idea perquè és cert"

Chal·ly: "Només que estem pagant haver quedat massa ben classificats i haver de jgar amb els bons"

Agus: "És que vam demostrar que també ho érem!"

Chal·ly: "Ni de conya"

Peebles: "Avui hem tingut mala sort, també, al final ens hem enfonsat però el resultat és abultat"

Chal·ly: "Jo diria que no, però si us voleu enganyar... Tots ells xuten bé"

Faldo: "Però si tots els gols els ha fet el mateix, que al finla m'ha demanat perdó i tot!"

Arnyw: "Ells poden ser més tècnics, però en qualsevol altre partit no ens foten aquesta tunda; i avui el just hauria estat un 6-4 o 5-3... i amb un resultat baix, jugues diferent al final"

Llum en la foscor: inventiva a l'hora de les birres.

 

NOTES DEL 3r TEMPS

    · En un costat de la taula,  es fan càlculs per compaginar partits de la canalla i calçotada, el priemr cap de setmana de març

    · A l'altra banda, es debat la situació de la canalla a les aules de Nou Barris: un petit drama.

    · L'Uri no aconsegueix que li serveixin una canya, el diàleg té punts d'absurd i, al final, s'ha de conformar amb una mitjana.