Descafeïnat i fred (coses de l'edat)

                                                                        

   VETEURANS   4               BRIAN PERCY C.F.   3   

                                                                           reda (2) i chal·ly

Després de quinze dies de no passar per l'Asturiano Stadium, amb aquestes aturades psicològicament nefastes que l'organització ens depara enguany, tot i saber el rival, el cert és que ens vam presentar a la pista de dalt sense ambient de derbi. No ho semblava: tots dos equips comptaven baixes destacades i, malgrat queVeteuràFilella havia accelerat la recuperació per tal de no perdre's el xoc, les poques samarretes blanques contrastaven amb la quantitat de canalla que havia arrossegat el matx. Cal tenir en compte l'afició! Amb aquest adormiment general, el partit només podia començar d'una manera: amb un córner provocat per la desídia defensiva de PercyArnyw, que acaba amb gol veteurà per la deixadesa general a l'hora de defensar-lo i les mans encara toves de PercyGheler a la porteria, que feia torn mentre el Mollerussenc s'encaixava els guants a la banda. Cal anotar el gol a les presses de l'àrbitre per començar el partit, sense que haguessin arribat tots els efectius. Això és així. Els bons quefers de la Secretaria Tècnica rogeta, però, havien procurat el servei de PercyReda, dubte fins a últim moment, i a la fe (i el dríbling i el xut) del qual devem la remuntada pèrcia en un obrir i tancar d'ulls. Dos jugades personals, amb bones obertures dels puntes rogets per obrir desmarcades i donar possibles passades, van acabar amb dos golassos que difícilment un porter expert hagués aturat –així que l'aniversaire del dia, VeteuràGabri, poc podia fer-hi. Tot plegat va dur a un miratge d'estudi: durant molts minuts, els rogets van ballar als blancs; es van dedicar a moure la pilota d'un costat a l'altre, amb criteri, i buscant sempre que PercyReda trobés forat o angle de xut. Amb els Veteurans alerta i un marcatge especial sobre BP10, les ocasions cal anotar-les a PercyAgus, PercyZabaltz i PercyGheler, autors de diferents xuts i rematades amb perill que, però, no veien porta. Si bé la més clara va ser una rematada rapidíssima de PercyChal·ly que VeteuràEdu va aturar amb reflexos felins. La llàstima va ser que el bon exemple defensiu dels blanquets no va ser copiat pels vermellons, incapaços d'ajustar línies quan VeteuràEdu, en funcions de porter-cinquè home, jugava avançat i va trobar espai per clavar un xut no necessàriament fort, però extremadament col·locat, entre un bosc de cames, que va fer pujar el 2-2 a pocs segons de la mitja part.

Era un gol que cridava a pájara. D'aquells que els experts anomenen "psicològics". Però no. En començar la 2a part, el domini, el joc fluid i les ocasions van seguir sent pèrcies. A més d'un parell de cacaus de PercyReda, un corner picat amb celeritat per PercyAgus va donar l'oportunitat al Cronista de redimir-se, però la rematada es va desviar de més. La millora en la defensa roja, però, va provocar algunes primeres (tímides) queixes veteuranes per la intensitat en els xocs del Tangerí, però la cosa només va sortir-se de mare quan en una internada filellenca, el Gudari de l'Anoia, fart que el retallessin a la cara, va tirar pel dret amb una falta contundent molt a prop de la línia de l'àrea. Es va sentir cridar: "penal!", "àrbitre, targeta!", "penal claríssim!"; i de l'altra banda: "però si estava un metre fora!", "no us queixeu tant!", "exagerats!". El xut de falta no va acabar amb gol, però la nit va començar a crispar-se i no cal dubtar que en la següent internada del 7 dels blancs, una defensa més laxa va permetre el seu xut enverinat, que en rebotar a les cames solsonenques, va descol·locar l'estirada de PercyFaldo, just la nit que més vigilat estava, des de la banda. Era un 3-2 injust, però el tòpic futboler es complia: posar el bon futbol no serveix de res si no es remata a gol. Però la insistència veteurana d'atacar amb cinc per acular els Percies al seu camp va posar emoció al partit quan PercyChal·ly va aprofitar un tall defensiu per xutar des del camp propi a la porteria que VeteuràBlanc havia deixat buida. Un gol difícilíssim però que posava un 3-3 equitatiu, amb pinta de convertir-se en definitiu, acabem les trifulques i anem tots plegats a fer una cervesa de germanor. Però no. Malgrat la poca cafeïna inicial, les protestes en el no-penal, els xocs en defensa i la percaça al roget més perillós havien enlletgit la vesprada: PercyNoHoEmpitjoremMésAgus havia decidit retirar-se del matx i els Veteurans, negats en atac per la solidesa que PercyZabaltz&Chal·ly&Gheler oferien en defensa van jugar-se-la a un últim recurs: copiar el gol del final de la primera part. El punxot, amb el vent del Matarranya a favor, gairebé teledirigit, va sortejar cames i cossos en escorç, impassible als obstacles, sempre en una impossible línia recta, fins a trobar la xarxa teixida al Pla d'Urgell: VeteuràBlanc donava una victòria que els del seu color no s'acabaven de creure, conscients que se l'havien trobat de pura xamba. La foto final va fer oblidar renyelles i hostilitats pendents, però alguna cosa havia quedat en l'amosfera que ni les birres de germanor, convit de Monsieur Rigat, van poder fer-se conjuntament, compartint taula i acudits. O potser és que hi havia massa canalla per vigilar. O que això de posar el 5 no permet alegries en terrasses a finals d'hivern, que nen, l'aire és molt traïdor i ja diu el refrany que març, marçot s'emporta la vella a la vora del foc.

Gols: 1-1 Reda; 1-2 Reda; 3-3 Chal·ly.

També juguen: Faldo, Zabaltz, Agus, Gheler i Arnyw. 

Animen: Roc, Quim, Edu, Biel i Marcel.

Té cura de la canalla: Ricard.

Parte mèdic: res important a destacar, si bé PercyReda ha de ser substituït per contusions diverses...

DECLARACIONS

Zabaltz: "Quina putada perdre així!"

Agus: "No hi ha pitjor manera"

Reda: "Quina ràbia!"

Gheler: "Quina pua, quina pua, redios!"

Arnyw: "Et deixa tocat, só, perquè tampoc hem fet un mal partit"

Agus. "A estones els hem ballat, això és així"

Chal·ly: "Però els hem regalat tres gols: el primer per estar empanats d'entrada i el segon i el quart per deixar-los xutar sols! si sabem que no són porters i poden xutar bé!"

Gheler: "I el tercer em rebota a mi i canvia la trajectòria, sinó no entra"

Faldo: "Absolutament. Em podria queixar, però tampoc no n'heparat ni una, així que..."

Arnyw: "Alguna sí que has tret"

Agus: "Una segur"

Faldo: "Vale, posa-li, però no seria un balanç molt profitós"

Chal·ly: "Nosaltres hem tingut un munt d'oportunitats, però no sabem xutar. I una ha anat al pal, un parell les ha parat l'Edu encara no sap com..."

Zabaltz: "El que no entenc és perquè s'ha esclafat tot una mica, si era net, el partit"

Arnyw: "Jo diria que ells no estan a costumats a que nosaltres entrem una mica fort i el Reda hi va"

Gheler: "Però com ells!"

Chal·ly: "Si no han parat d'intentar caçar-lo!"

Agus: "Passa que l'Edu ha dit algo com que ens hi juguem la família o no sé què i s'ha passat"

Zabaltz: "Sí, algo ha dit, però ningú estava anant fort"

Gheler: "I després ells s'han passat cridant que era penal quan clarament la falta era fora"

Zabaltz: "Bueno, no ho tinc tan clar, eh? Jo l'he fet... al límit"
Chal·ly: "Estava fora de més d'un metre i ells s'han posat a fer el ploricó"

Agus: "Sí, s'han posat a protestar quan no calia, per això he decidit plegar, millor posar calma, s'estava escalfant massa i no mola"

Zabaltz: "T'has agobiat molt?"

Agus: "Una mica, perquè em feia patir el Reda i m'hagués posat a repartir i no calia"

Arnyw: "Sí, sí: és llàstima perquè deixa un mal sabor i ha estat un partit maco, malgrat el final"

Zabaltz: "L'empat era el més just, cagunlaputa"

 

NOTES DEL 3r TEMPS

 · El Gabri, en un gest inèdit que hauria de crear jurisprudència i quedar com a precedent, paga les birres de tots els contendents, per celebrar el seu flamant 5... en el dorsal dela vida.

 · Malgrat això, no hi ha sopar de germanor i cada equip opta per punts diferents del recinte: els joves fora, els grans, dins.

  · La molta quitxalla situada al voltant seu impedeix a aquest humil cronista saber de què parlen els adults a l'altra punta de la taula.