Derrota quàntica

                                                                                                                            BRIAN PERCY C.F.    2      AMANITES   4         

                 chal·ly i òscar

És com anar al dentista: fa mal, és desagradable, no li ho desitges ni al cunyat pelma, però és necessari. Perdre no agrada a ningú, va contra la naturalsa jovial del Percy ben nascut, però de vegades... és millor evitar que la càries es converteixi en necrosi gingival. Així doncs, contra un equip ben plantat, amb el segon millor porter del grup, i tenint en compte l'estat físic de l'actual plantilla i les baixes previstes, perdre entrava dins dels càlculs. És més: en un pla quàntic, on la derrota pot ser victòria i la victòria derrota, els càlculs apuntaven a una terrible penalització futura en cas de situar-nos, en tres partits, amb 7 punts. Així que, la presència de PercyÒscar, aquest cop, era per dissimular: va fer la feina que li tocava (un gol), va repartir assistències a tort i a dret, va ajudar a que (tampoc calia) la defensa es convertís en un colador, el partit en una agonia i el resultat, en una humiliació i, a última hora, encara va col·laborar en la jugada del no-empat a 3.

Perquè dins la lògica del mantenir el cap dret, però morir per tal de viure (entengui's la metàfora bàsica del viure com a victòria i el morir com la derrota, no a la manera religiosa), l'important és sempre l'aparença. Jugar bé, disfrutar del vespre futbolístic, lluitar (quasi) fins al final, marxar cap a la barra dels entrepans i les birres amb la sensació d'haver complert. Per això la lluita de PercyPeebles era indispensable, la mobilitat de PercyGheler, oportuníssima, la direcció del ritme per part de PerciesChal·ly&Inyi, necessària i que el Cosí Crespat corrés amunt i avall sempre té un punt balsàmic. Com el fet de saber que PercyFaldo guarda els pals i que PercyAgus, sabent que no jugaria, s'ha canviat, organitza la banqueta i imparteix quatre ordres. I amb tot això ben conjuntat, la veritat és que el Brian Percy C.F s'ha guanyat el respecte dels rivals, l'estima de l'afició i un lloc en la zona mitja de les competicions. L'equip dels bolets bords són d'una altra pasta, probablement un graó per sobre en el tema futbolístic, però van haver de suar perquè després que PercyChal·ly obrís el marcador amb un ceballot inesperat (pels ataronjats), remuntar els va costar déu i ajut, i quan havien aconseguit un marcador amb distància de seguretat i flotador de salvament (3-1), PercyÒscar va obligar-los a apretar els cargols altre cop i agafar els matxos amb convicció. El 3-2, en definitiva, va regnar fins l'últim minut, deixant el signe final del partit penjant d'un fil d'aranya. En la penúltima acció, de fet, a escassos segons del final, els rogets van tenir l'empat a la punta de la bóta de BPx (no assenyalarem a ningú, ara)... i només el desencís va provocar una ràpida acció boletaire que el replegament brian ja va preferir no seguir. Potser tampoc calia. Potser perdre era guanyar, aquest cop. Ara bé: guanyar hagués estat perdre?

Gols: 1-0 Chal·ly; 2-3 Òscar.

També juguen: Faldo, Peebles, Inyi i Gheler.

Fa banqueta i anima i dirigeix: Agus.

Parte mèdic: res de nou  al nordest de la ciutat.

DECLARACIONS

Agus: "Bon partit, nois, bon partit. Llàstima del gol final... però aquests eren un bon equipet"

Chal·ly: "Sí i, en general, han meresecut guanyar, però com a mínim hem plantat cara"

Agus: "Bueno i perdre... a alguns... ja els anava bé, no?"

Gheler: "No burxis, Agus, no burxis!"

Inyi: "A veure... cadascú fa el seu paper"

Chal·ly:"Ja sabeu què penso. I no sempre tindrem l'Òscar, eh? Que sense ell, avui..."

Faldo: "Sense ell, avui, hauríem fet un gol memys: els números són els números"

Chal·ly: "I algo més ens hauria faltat"

Faldo: "Un canvi. Potser l'Agus s'hauria vist obligat a suar"

Agus: "Millor així..."

Chal·ly: "Quan d'aquí a un mes els nostres rivals no siguin Cierrabares o Dinamo de Sants ja m'ho agraireu"

Gheler: "S'ha d'anar partit a partit, com l'Espanyol: un dia guanyes al Madrid i tots a córrer i a fer sarau, i després perds amb la Reial Societat i tot és vendre el club i hòsties..."

Faldo: "Sí, a Mollerussa sempre ens ha passat el mateix; els clubs grans no saben el pa que s'hi dóna"

Agus: "Clar: com el gat aquell que està viu i mort al mateix temps, no?"

Inyi: "El gat de Schrödinger"

Faldo: "Quin estrès pobra bèstia!"

Gheler: "Clar: és com perdre avui que era millor que guanyar perquè guanyar era classificar-se i perdre en un futur"

Peebles: "Mira que rodona li hem deixat la crònica a l'Arny"

Chal·ly: "Sempre es queixa que no fem diàlegs amb salsa, després dirà"

Inyi: "Bah, aquests de lletres és el que tenen"

Gheler: "Tot el dia donant voltes a les coses"

Faldo: "Però donar voltes per res és tonteria. Per això et fas de ciències  deixes de patir"

NOTES DEL 3r TEMPS

    · Hi va haver entrepans i birres.

    · La nit podia haver estat més llarga, però tampoc no donava per a més.

    · De la calçotada de diumenge no se'n va cantar ni gall, ni gallina. Al capdavall, no interferia amb les competicions dels minipercies.