Astènia primaveral

                                                                                                                                          AMANITES   4      BRIAN PERCY C.F.    2               

                                                                                      pujo i gheler

Potser més que el cansament propi del canvi d'estació, el canvi en la il·luminació solar i l'augment de pòl·len a l'atmosfera, hi té a veure l'edat i les lesions que cada vegada perdonen menys i forcen a la Secratria Tècnica a formar amb un equip amb tants extracomunitaris (en l'argot oficial,"privisionals"; en la xerrada de PercyArnyw am l'àrbitre "estrangers") com jugadors amb fitxa, porter a banda. Però que el calendari ens ofereixi la possibilitat de presentar-nos en quadre, altre cop, contra l'equip dels bolets tòxics, just el dia que començava la primavera... forçava el títol. I, en general, la fatiga muscular va rondar-nos tot el partit, potser per la gespa molla i la pilota que relliscava més de l'habitual, si bé d'entrada no vam concedir un gol als primers segons. La defensa va ser sòlida una bona estona i només un desesmat Cronista, al no seguir la marca que li pertocava, va propiciar que els ataronjats fessin l'1-0, quan l'aportació dels PerciesPujo&Senén&Genís semblava que dotava els rogets d'una mobilitat futbolística poc habitual. Saba nova. De fet, va ser la bona visió de l'IntrúsPujadas el que va propiciar que el marcador fes el tomb en un obrir i tancar d'ulls: primer amb un xut llunyà en què BP8 va tapar la visió del cancerber rival per obrir les cames a l'últim moment i deixar que la bimba seguís directa cap a la xarxa, i poc després amb una combinació estrasfèrica amb l'IntrúsSenén que va permetre-li una passada de la mort a PercyGheler, que va rematar l'1-2 a plaer. El camí ja semblava més planer, però al davant hi teníem un equip que, tot i que mai no ens ha trobat amb tota la plantilla en forma, ja ens havia fet un 4-2 a la lliga "regular".

I el cas és que s'hi van posar a fons, amb un tal Arnau xutant des de tots costats i en totes posicions, com a protagonista principal. I van tenir el punt de sort necessari, val a dir-ho: un gol en un rebot, un altre després d'un gir sensacional malgrat tenir el marcador a sobre (que va poder tapar la visió al Mollerussenc) i un tercer... vés a saber com, però ja en plena dinàmica de capa caiguda rogeta, que malgrat les bones intencions tàctiques dels provisoris i la mobilitat de l'IntrúsGenís, no va trobar resposta ens els astèncis percies titulars: el Cronista anava perdut en metàfores, l'Aparellador de Solsona intentant desxifrar la lògica dels whatsapps i l'antic PitxitxiPagès adolorit de diverses bandes. En tot cas, va ser una vetllada indigesta, vés que no fossin els bolets.

Gols: 1-1 Pujo; 1-2 Gheler.

També juguen: Faldo, Chal·ly, Senén, Genís i Arnyw.

Animen tant com poden: Roc, Quim, Biel i Marcel.

Parte mèdic: més, no! Potser caldrà suprimir aquest apartat, no fos cas que fos el responsable de... per allò de parlar del mal temps i...

DECLARACIONS

Chal·ly: "Ens ha faltat una mica d'intensitat, avui, eh?"

Arnyw: "Una mica de tot, jo he anat perdut tot el partit"

Gheler: "És el que té jugar amb extracomunitaris: no s'adapten a les necessitats de l'equip"

Pujo: "Però si era molt fàcil: s'havia de jugar amb el pivot del mig, fent parets"

Gheler: "No, si la teoria està molt bé, però la pràctica fa teps que ens falla"

Arnyw: "Deu ser la primera vegada que teníem tants jugadors de fora que de l'equip, no?"

Chal·ly: "No: érem 4 i 3"

Arnyw: "Però el Faldo no compta, volia dir jugadors de camp"

Faldo: "Avui no comptava de cap de les maneres: me n'he empassat dos de ben bonics"

Senén: "Però eren un bon equip i tenien un xaval que xutava bé"

Arnyw: "Sí, solen guanyar-nois sempre. A la Lliga anterior també vam quedar 4-2, no cal donar-ho per mal resultat del tot..."
Chal·ly: "Però hauríem de jugar amb més cap, més concentrats... avui, com a mínim, no hemconcedit un gol just començar"

Gheler:"I jo oficialment puc dir que estic en ratxa, no?"

Faldo: "Pots dir-ho..."
Chal·ly: "...fins i tot encara que no sigui del tot cert"

Gheler: "Home: tres gols en dis partits!"

Chal·ly: "I en la resta de l'any?"

Gheler: "No ho sé, m'he descomptat, cal mirar el blog"

Pujo: "El millor és pensar que, a nosaltres, ens tocava començar a jugar... d'aquí a una hora i quart"

Senén: "Quina mandra, sí, sort que l'han anul·lat"

Arnyw: "A un quart de 12?? EL nostre horari més tardà és a les 11... i ja és terrible"

Faldo: "No és gaire més tard, però psicològicament quarts de 12 fa mal!"

Pujo: "És molt dur"

Arnyw: "Doncs res, si un altre dia voleu fer temps i escalfar les cames, abans d'un partit tardà... paseu per aquí i us fem lloc!"

NOTES DEL 3r TEMPS

    · En cert moment, es fa notar la majoria d'ascendència de la Terra Ferma a la taula, majoritàriament urgellencs, si bé amb presència noguerenca i segarrenca.

    · PercyRoc intenta picar doble hamburguesa i son pare gairebé pica... però un somriure delator el fa caure a l'últim moment. (Amb el Faldo fent l'estàtua.)

    · Amb tant d'arquitecte reunit, i amb criatures al voltant, inevitablement el tema totxo acaba mesclant-se amb la seva derivada escolar: que si barracons, que si places insuificients, que si Canigó, que si Montseny, que si el Nou Institut-Escola...