Indicis de millora (Brots verds?)
Després de cinc derrotes contra vells coneguts, que el rival fos un dels descendits de la "lliga dels bons", no augurava res de bo. I el primer partit de l'any, en el triangular per decidir el nivell de cadascú, no servia com a barem [si bé el resultat va acabar sent el mateix! Al loro que no estamos tan mal...] El cas, però, és que la millor acoplació dels fitxatges graciencs i el retorn a les pistes del pinche del Poble Nou i la presència, sempre salvífica de PerciesZabaltz&Peebles a la banda, van proporcionar una estabilitat inusual (darrerament) al conjunt roget. Encara que les ocasions fossin verd-i-grogues, els Percies aconseguien superar la pressió en la sortida de la pilota i, fins i tot, aproximar-se a l'àrea rival amb una certa sensació de perill. Va passar, però, que un mal ora de banda, una passada en horitzontal (que diuen que el Modric va voler imitar dos dies després) va deixar venut al Mollerussenc davant d'un davanter atorpedat. Si bé l'1-0 era una possibilitat que es mastegava, el cop anímic va desajustar la defensa vermellona pocs minuts després i el 2-0 va caure com la fruita madura. El problema que es plantejava era si la veda s'havia obert del tot i si, malgrat que no era el que es reflectís al terreny de joc, la golejada era qüestió de deixar passar, inexorablement, els minuts. Però no. En una acció impròpia d'un Brian, PercyJan va decidir treure un córner amb perill (pel rival, no propi): ras, fort, al primer pal, a provar sort amb rebots i segons o tercer cops. I la bimba va trobar-se un peu, davant del porter, que va fer que prengués vol i anés a parar cap a la cara d'un (no sempre) ben col·locat PercyArnyw que, en funció de Cronista, va rematar de manera impecable amb el pòmul esquerre, aprofitant la corvatura de l'os facial, mentre com a BP8 cridava un "gooooool!" igual de confós que la resta. Amb el marcador ajustat, però, els Percies van creure's la possibilitat de guanyar un matx impossible. I s'ho van merèixer: com a mínim, l'empat, que hauria pogut arribar abans del descans després d'una culebrillada made in Sarrià, en què PercyLauridsenGheler va aconseguir plantar-se davant del porter rival... i enviar el xut final al pal. El rebot, aquest cop, passar a un pam de la cama esquerra del Cerverí de l'Urgell, que no va poder aprofitar l'ocasió per a una altra hipèrbole futbolera.
La segona part només es pot qualificar de monòleg roget: un segon xut al pal i aturades del porter carioca que ni ell sap com va fer-s'ho: PercyJuampi, PercyJan, PercyChal·ly i fins i tot PercyAgus, quan va sortir una estona "a provar", van veure malbaratades ocasions de gol claríssimes per la bona actuació (potser amb sort) del cancerber rival. Mentrestant, a l'altra porteria, i sense comptar un pal en una escapada que fa d'excepció a la norma, els bons quefers del recuperat PercyZabaltz, la capacitat en l'anticipació de PercyInyi i la de tapar qualsevol xut de PercyChal·ly, va canviar del tot la tònica del matx: el 3-1 mai no va ser una possibilitat tangible, mentre que l'empat es flairava a cada jugada pèrcia, que cada vegada sortien més ben greixades. La llargada de la banqueta, si bé potser no es va aprofitar tal com calia, va donar-nos un aire suplementari. No va voler entrar, però el camí és aquest: ja ens en recabalarem al maximum d'aquí a 15 dies...
Parte mèdic: res a anotar (de nou... dels dolors que arrosseguem fa setmanes, què us diré?, segueixen allí).
DECLARACIONS
· Certs moviments immobiliaris porten la conversa, en una punta de la taula, a parlar d'arres, trasllats, preus, oportunitats i ocasions.
· A l'altre cap de taula, el protagonista absolut és un tal Rodrigo que no acaba de saber calcular el nivell suportable d'alcohol en sang.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada