Amb la Moreneta no n'hi havia prou

                                                                                                             MONTECATINI   3       BRIAN PERCY C.F.   2             

                                                                                        reda i jan

La hipèrbole divina estava pensada des d'abans d'arribar a l'Asturiano Arena: cas de guanyar, sent que el Cronista venia de compartir càtering de luxe amb el Pare Abat de Montserrat, per celebrar els 1000 anys del monestir de la Muntanya Santa, l'aparició de la Moreneta estava més que cantada. I, vés si potser no és cosa de Fe, de creure-hi, vaja: tot just començar el partit, abans que els Montecatinis comencessin a pressionar amunt, una paret entre Solsona i Tànger, més dos dríblings i un xut ajustat de PercyReda, van obrar el miracle: 0-1. El primer avantatge roget en un marcador des de... qui sap si des del 2024!? Però com diu el refrany castellà, no n'hi ha prou de confiar en les altures: A dios rogando... y con el mazo dando, que aplicat al terreny futbolístic pot voler dir "i no regalant pilotes al rival perquè munti contraatacs". Va ser així que, en el moment en què més còmodes se sentien els Percies jugant, els blanc-i-celests van trobar-se amb l'empat com qui surt a buscar bolets. És clar que feia estona que avisaven i PercyFaldo havia hagut d'erigir-se com a salvador de la mínima diferència en un parell o tres d'ocasions. Tanto va el cántaro a la fuente...

L'empat, però, va conservar-se una bona estona: el partit era travat, les ocasions escassejaven, els xuts llunyans no acabaven de trobar porta i no va ser fins a la segona part que els Montecatinis va aconseguir decantar el marcador a favor... i l'àrbitre va començar a prendre decisions erràtiques, per no dir errònies, sempre a favor del mateix costat. És cert que el mantell blau i la túnica blanca habituals en la iconografia mariana tenia un clar representant sobre el tapet d'herba artificial; potser, a més, resulta que Montecatini té a veure amb Montecassino, el monestir fundat per Sant Benet i casa mare de la congregació a la qual pertany Montserrat... i el vermell sempre s'ha associat al color del banyeta. El cert és que, en la concatenació de decisions arbitrals, va semblar que forces del Més Enllà intervinguessin en la percepció: per començar, per fer el 2-1, el jugador blanc-i-celest s'endú la pilota amb el braç obert; però com que tot just treure del mig camp, un PercyJan enfurismat va decidir agafar la bimba i aprofitar el desconcert rival per engaltar un xut ajustat al pal i fer pujar el 2-2, les percpecions esbiaixades van continuar... La següent i més clara de totes va ser una pressió al mig del camp en què PercyReda aconsegueix prendre la pilota a l'últim jugador rival i iniciar un contraatac amb PercyJuampi, dos contra el porter, gol o gol, sinó fos que l'àrbitre va xiular una falta més que dubtosa; "inexistent" segons el tangerí. Va seguir un fora de banda xiulat des de l'altre costat del camp, just a tocar de la banqueta vermellona, que clarament no havia sortit; i, encara, un penal sobre PercyAgus, reconegut pel defensa que l'havia comès (!!), i que el del xiulet va preferir no veure. Sobre les protestes airades amb el millor accent porteño bno cal pronunciar-s'hi: va ser targeta blava i bé, potser amb la groga n'hi hauria hagut prou, però no cal posar-s'hi fort. En tot cas, enmig de tant de desconcert no és estrany que un segon regal defensiu fes pujar el 3-2 al marcador, si bé els Percies van poder empatar a l'útlima jugada després que la pressió exercida per un ben retornat PercyZabaltz, aconseguís, via Aparellador de Gràcia, fer arribar la bimba a PercyArnyw, que va tenir el xut decisiu, dins l'àrea, per treure un puntet a la nit, però el porter montecatini va salvar in extremis la victòria pels seus. La dels Percies haurà d'esperar, una setmana més.

Gols: 0-1 Reda; 2-2 Jan.

També juguen: Faldo, Zabaltz, Agus, Juampi, Gheler i Arnyw.

Targeta blava: Juampi.

Parte mèdic: la tornada sorpresiva del Gudari d'Òdena acaba bé, la qual cosa és una gran notícia... i els turmells de PercyAgus aguanten!

DECLARACIONS

Juampi: "¡Pero no se puede ser tan malo! Te podés equivocar, pero no así...!"

Agus: "Pero que le has dicho para que te expulsara?"

Juampi: "Y... hijoputa, que va a ser! Si pitó todo mal!"

Arnyw: "Bueno, llavors, potser no està mal treta..."

Juampi: "Y no, y ya fui a disculparme que es capaz de dejarme sin jugar no sé cuantos partidos!"

Zabaltz: "Jo ho sento molt, eh? L'he cagat en els dos gols, m'heu de perdonar"

Gheler: "Que no Joan, ha estat compartit, i el més important és que hagis tornat a venir!"

Agus: "Absolutament d'acord: avui fa ràbia perdre perquè hem estat molt a prop, però el partit ha estat molt bé"

Arnyw: "Sí, és dels que mola jugar: amb aquests últimament empatàvem sempre i avui... mira, casi: m'gha faltat xutar millor al final"

Agus: "No, si ja ha estat bé! El porter ha tingut el seu mèrit"

Faldo: "Sí, aboslutament: sinó us n'haurien marcat més"

Agus: "Volia dir el d'ells, pe`ro tu també has parat bastant!"

Faldo: "Gràcies, gràcies"

Gheler: "Si arribem a guanyar teníem un problema, eh? Com li dèiem al Chal·ly?"

Juampi: "Bueno, le decís 'no vengas más' y chau!"

Agus: "Sí, hombre!"

Gheler: "Home, avui amb ell hauríem tingut més oportunitats de guanyar"

Faldo: "Això, ara arregla-ho"

Agus: "Home, sí, perquè aquí el Cronista està prenent nota de tot!"

Zabaltz: "A mi em fotrà a caldo, ja veuràs"

Arnyw: "No és el meu estil: els encerts són individuals; els errors, comunitaris"

NOTES DEL 3r TEMPS

    · Birra apressada a causa de l'hora per, bàsicament, lamentar l'oportunitat perduda. En algun moment, l'Agus arrenca la promesa al Juampi que, el dia que guanyem, tenim ronda pagada al seu bar.

    · El Juampi s'informa del significat de l'expulsió amb blava: en principi, un partit de sanció. La setmana que ve no podrà venir.

    · Ja de tonada a casa, a l'Agus li va de dos segons de no tenir un incident gros amb una família de senglars (tres adults i tres o quatre porcells) que havien sortit a passejar i eren just al girar la cantonada del carrer Ràfols i el de Can Caralleu (el que va per sobre la Ronda).