Situacions inèdites

       CIERRABARES- 3

       BRIAN PERCY C.F. - 1 (reda)

 

Digníssima imatge davant d'un dels "cocos" de la competició, obligat a remuntar en el que va ser l'estrena d'un enfrontament amb aires de derbi -ni que sigui descafeïnat.

Tot i que el partit s'esperava amb certa aprensió per part pèrcia, i que les paraules protocol·làries de l'avantmatx van estar carregades de "avui no s'hi val correr, eh, cierrabares?", el cert és que el partit va acabar sent més vibrant i igualat del que tothom podia preveure. Sí, d'acord: la pretemporada també compta pels negrets, que tenien diverses baixes, però els Percies veníem amb un sol reserva (i es va notar) i amb ganes de no guanyar el partit, no fos cas que es compliqués la classificació. I, així i tot, el primer gol va ser obra d'un PercyReda en estat de gràcia i amb bambes noves: típica jugada en què, després de desfer-se d'uns quants rivals, es treu un xut imparable, si bé aquest cop va venir precedit d'un primer remat de PercyGheler, refusat entre el porter del Bar i el pal. Però l'alegria (i la sorpresa) va durar poc a Can Percy: només treure del centre, un cierrabares va cosir-se la pilota a la sabatilla i, tot i l'oposició del Tangerí, va retallar-lo en sec i va treure's un xut creuat al costat del pal contra el qual PercyFaldo no va poder fer gran cosa. L'1-1 tornava a posar les coses al seu lloc i deixava clar que, pels de negre-i-rosa, marcar només era qüestió de pitjar l'accelerador.

O potser no era tan fàcil i l'exercici de resistència rogeta que va venir a continuació en va ser una bona mostra: el Mollerussenc es va fer gran en xuts a boca de canó que semblava impossible que no entressin, PerciesChal·ly&Agus van liderar la defensa i, malgrat els despistes a l'esquena del Cronista, els Cierrabares no van trobar mai el camí fàcil cap al gol. Durant la resta de la primera part i l'inici de la segona, de fet, l'1-2 va estar més a prop de caure, en xuts llunyans de PercyReda aprofitant les excursions del porter rival, i en combinacions en atac diverses que acabaven amb no-xuts. D'una banda, amb el Solsoní habilitat per una passada inestiana de PercyChal·ly, de l'altra amb el Cerverí de l'Urgell autofabricant-se una jugada... sense saber acabar-la. Sense oblidar que els Cierrabares anaven de corcoll amb el Geni de Tànger, preguntant-se si era un sol jugador o eren dos a la vegada.

Fins que va arribar el minut tràgic. En realitat, tragicòmic: PercyAgus no es perdonava, en acabar el partit, que se li hagués escapat justament a ell el marcatge al jugador que va fer el 2-1 que posava les coses al seu lloc i que, de retruc, va provocar el 3-1 a la jugada següent, quan uns Percies massa envalentonats van llençar-se en tromba a buscar l'empat oblidant-se de defensar la pròpia porteria. Però ha quedat dit d'entrada: aquest era un matx per perdre, ni que fos a l'últim minut i amb autogol, per tant un resultat digne i la sensació (potser excessivament generosa) d'haver fet suar tot un equip campió, no deixa de ser un final feliç. Enmig, la comèdia va posar-la PercyArnyw perdent mitja sola de la bamba esquerra i CierraBerny buscant el contacte dels colzes percies en cada córner.

Gols: 0-1 Reda

També juguen: Faldo, Chal·ly, Agus, Gheler i Arnyw.

TERCER TEMPS

El que mai no s'havia vist: les dutxes tenen horari, cosa que va provocar que només l'Urito tingués temps de tastar l'aigua (que, a més, ens havien assegurat que sortia freda); 

és clar que el motiu principal va ser intercanviar l'ordre dels factors: 

passar primer pel bar a fer la cervesa protocol·lària.

La declaració de la nit se l'endú l'Albert, davant els laments de l'Agus  al seu error defensiu en el 2-1: "t'estaves agradant massa davant dels teus col·legues i, clar, t'has relaxat".

(intimitats)

La manipulació dels diners de la nova junta està fent créixer els rumors, 

tenint en compte que en els darrers dos mesos l'Arnau, l'ALbert i l?Agus han canviat de cotxe, i el Reda té moto nova ( més de bambes).

En la temporada dels 50 no tot són flors i violes: si nosaltres posem el 5, n'hi ha que pentinen el 7, el 8 i fins el 9.  Ànims Agus, Chal·ly i Gheler.

Així només, em deixo que tu em deixis;
només així, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d'alguna branca.
Molt blanca...

El bar segueix obert (és a Sydney, by the way)