La Lliga dels Brian

              BRIAN PERCY C.F. - 1  (reda)           MAXIMUM ATTACK - 2  Era dur: plantejar-se jugar a les 11 de la nit, el primer dia de fred hivernal, amb les samarretes tèrmiques reapareixent amb olor de naftalina i aquella sensació que, per més que ho intentis i corris i estiris, no hi ha manera d'escalfar-se i cada desplaçament costa el doble i els pulmons es col·lapsen abans. Feia rasca només de mirar la gespa i, durant els primers minuts, de pur tempteig entre dos equips que aviat farà vint anys que envelleixen jugant un contra l'altre, més d'un dels presents es preguntava pel sentit de ser allí, a aquelles hores, en pantaló curt, corrent a càmera lenta... Perquè aquesta va ser la tònica durant una bona estona: la pausa, les defenses ben tancades, la incapacitat per accelerar una mica i trobar un forat a l'esquena o entre o per la banda dels rivals. I ni les accelerades de PercyReda, ni els eslàl...

          TRIKA TRAKA - 2              BRIAN PERCY C.F. - 1  (arnyw) Partit estrany, contra rival desconegut, que va resultar més dur de pelar que un os d' asado argentí. L'excel·lent tasca defensiva de la segona part no va anar acompanyada d'un atac fluid i l'empat es va resistir a caure. Com va dir algú a l'acabar: " guanyar tants partits seguits no era normal, ara ja ens hem tret la pressió ". I vés  saber si no hi va haver, d'entrada, una mica de relaxació davant la ratxa victoriosa i golejadora que duiem en aquesta lliga, si bé la desconeixença de l'equip rival (nou en aquests paratges), aconsellava posar-hi tots els sentits, per si de cas... I, de fet, PercyReda va començar sense concessions a l'hora de driblar i regalar assistències, si bé els trikis aviat es van adonar a qui calia aturar. Per les bones o no, així que el Geni de Tànger va acabar cosit a puntades i trepitjades i, davant la pressi...

          BRIAN PERCY C.F. - 5  (reda 3, bruno i gheler)            BUTTONS - 3   La fragilitat defensiva va llastrar una primera part que les excel·lències tangerines (i un gran detall solsoní!) van tornar a la senda del 5 un cop l'ordre va tornar al darrere, malgrat les baixes que el partit va fer-nos acumular. Potser la coloració variada que va tocar lluir, que anava des del groc oficial (incloent-hi PercyFaldo que, per un cop, vestia igual que tots), al groc fluorescent (del peto) sobre el vermell de la primera equipació, passant pel groc carioca i el taronja amerengat, va influir en la bona disposició de les peces sobre el tapet verd. Encara que el més probable és que la doble excursió de PercyChal·ly a l'Asturiano Arena, que el va fer tornar a casa a buscar la bossa i arribar en ple desgavell defensiu, també tingui a veure amb el colador amb què els groguets van voler imitar el desgavell blaugrana a Bruges....