Havia d'arribar
TRIKA TRAKA - 2
BRIAN PERCY C.F. - 1 (arnyw)
Partit estrany, contra rival desconegut, que va resultar més dur de pelar que un os d'asado argentí. L'excel·lent tasca defensiva de la segona part no va anar acompanyada d'un atac fluid i l'empat es va resistir a caure.
Com va dir algú a l'acabar: "guanyar tants partits seguits no era normal, ara ja ens hem tret la pressió". I vés saber si no hi va haver, d'entrada, una mica de relaxació davant la ratxa victoriosa i golejadora que duiem en aquesta lliga, si bé la desconeixença de l'equip rival (nou en aquests paratges), aconsellava posar-hi tots els sentits, per si de cas... I, de fet, PercyReda va començar sense concessions a l'hora de driblar i regalar assistències, si bé els trikis aviat es van adonar a qui calia aturar. Per les bones o no, així que el Geni de Tànger va acabar cosit a puntades i trepitjades i, davant la pressió rival, els rogets vam acabar jugant a la pilota llarga de PercyFaldo o a la passada filtrada de PerciesInyi&Chal·ly. Però costava treure la bimba amb criteri: els de negre van resultar tenir molta presència, tant física com d'ubicació, i com va insinuar PercyGheler, "més de la meitat eren nous i era la primera vegada que venien... perquè feien unes preguntes sobre el reglament que ja m'explicaràs!". Fos pel motiu que fos, els Percies no estàvem còmodes i l'1-0 va fer-ho evident: mala sortida de pilota, descoordinació en defensa, xut llunyà i Mollerussa sot el canal d'Urgell. Però la reacció va ser ràpida, com tot el que va passar a continuació i abans de la mitja part: si tot el partit va ser un etern defensar i no saber atacar, en els cinc minuts bojos de després d'oberta la llauna, es va decidir tot: en una aventura tangerina, un cacau des de l'Atlas acaba estampat al pal i el rebot, a peus de PercyCaçaGolsArnyw, amb la canya a punt per marcar l'empat. Una jugada i mitja després, potser satisfet per l'acció i, sens dubte, cansat, el Cronista demana el canvi just quan els trikitrakes estaven a punt de treure un córner (en defensa seva BP8 va al·legar que "em pensava que era fora a favor nostre"); els de negre van demostrar de seguida la velocitat en veure qui quedava lliure de marca, a la frontal de l'àrea i el 2-1, inapel·lable, semblava que donava un altre aire al partit. De sobte, els gols queien ràpid.
Però va ser un miratge, és clar, i la segona part es va convertir el que en català correcte s'anomena un "tostón" o, si es prefereix, cigró torrat: dur com una mala cosa, amb protestes i massa xerrameca en pista, faltes repetides a PercyGheler i PercyReda, alguna amb molt mala jeia perquè el Tangerí s'escapava sol contra el porter i va ser caçat pel darrere (en una jugada només sancionada amb targeta groga), mentre al darrere l'ofici de PercyZabaltz i PercyChal·ly avortaven qualsevol intent d'atac rival. A PercyFaldo se'l va exigir en una o dues ocasions, mentre que a l'altre costat les idees ofensives es fonien una rere l'altra i només alguna gardela del pinche del Poblenou i una cavalcada des del Baztán van inquietar el cancerber triki. Amb PercyReda fora de combat, i malgrat aconseguir domar la piloat durant algunes estones llargues, la presència gegantina dels de negre van fer impossible l'empat. En qualsevol cas, ara ja ens reconeixem.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada