Idees congelades
BRIAN PERCY C.F. - 1 (reda)
MAXIMUM ATTACK - 2
Era dur: plantejar-se jugar a les 11 de la nit, el primer dia de fred hivernal, amb les samarretes tèrmiques reapareixent amb olor de naftalina i aquella sensació que, per més que ho intentis i corris i estiris, no hi ha manera d'escalfar-se i cada desplaçament costa el doble i els pulmons es col·lapsen abans. Feia rasca només de mirar la gespa i, durant els primers minuts, de pur tempteig entre dos equips que aviat farà vint anys que envelleixen jugant un contra l'altre, més d'un dels presents es preguntava pel sentit de ser allí, a aquelles hores, en pantaló curt, corrent a càmera lenta... Perquè aquesta va ser la tònica durant una bona estona: la pausa, les defenses ben tancades, la incapacitat per accelerar una mica i trobar un forat a l'esquena o entre o per la banda dels rivals. I ni les accelerades de PercyReda, ni els eslàloms de PercyJan aconseguien superar la serenitat dels centrals Maximums, gats vells. Tampoc els groguets creaven massa ocasions i els xuts llunyans d'uns i altres els aturaven amb solvència els cancerbers respectius. Fins que es va posar una marxa més, és clar. Primer un Maximum que va començar a córrer amb la pilota cosida als peus i, malgrat l'oposició defensiva rogeta, va aconseguir clavar un xut creuat, sec, ben col·locat al pal llarg, per obrir el marcador. Sense millora en les condicions ambientals, l'1-0 era una llosa que requeria posar-hi una mica de passió. O pressió, com a mínim. I, de fet, va ser així que es va aconseguir l'empat: PercyArnyw i PercyReda van començar a sortir de la zona de comfort defensiva, anant a pessigar la sortida rival i, un robatori amb dos rebots va propiciar que el Geni de Tànger es plantés sol davant el porter rival i aconseguís l'empat... després de xutar dos cops! I és que el Maximum de la porteria començava a deixar clar que tenia el dia bo. O, com es va dir més tard, "els Percies el vam fer internacional". L'1-1 era un bon calmant per anar a la mitja part i sortir amb més empenta.
I sí: la segona va començar amb un altre aire. No és que el fred aminorés, però havíem aconseguit estar-hi en sintonia. PercyGheler s'atrevia amb els regats, PercyChal·ly amb els xuts i PercyArnyw... amb tot allò que no acostuma a sortir bé, especialment els corners botats en llarg i cap endarrere. Però a banda del Cronista sense tinta, el gran protagonista de la segona part va ser el MaximumOriol, és a dir el de la porteria, que es va fer un fart d'aturar xuts de PercyReda i PercyJan, un u contra u del Solsoní i fins pilotes desviades per rebots. No era el dia de fer cinc gols, si bé amb un fèìem. I el vam buscar, i PercyFaldo els va evitar en contra, fins que PercyM'EsticRatllantArnyw va oblidar-se de la marca en un fora de banda i el "2" va caure del costat groc. El gerro d'aigua freda, enmig de l'ambient ja descrit línies més amunt, va ser doblement feridor. Com que l'àrbitre s'inventés unes "mans involuntàries", dins l'àrea Maximum, després d'un xut al pal i dos rebots en què els rogets van tornar a fer lluir el porter rival, que en futbol sala no han existit mai: era penal o penal, però va quedar en un "sigan, sigan". Segona derrota consecutiva, doncs, però potser "ja va sent hora d'anar baixant cap a les nostres posicions que això de quedar ben classificats desp´res es pateix", es va dir al vestidor.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada