Matxaspirina

BRYAN PERCY C.F.   vs.   MAXIMUM ATTACK

                Arny, Lluís (2),

                Peebles (2)           5  :  3

Decidits, per ara, a calcar els resultats de la primera volta, els BayerPercy (noti's que he escrit Bayer) van seguir els passos típics de qualsevol mal de cap, encostipat o procés gripal, a saber: embotornament, eufòria i acomodació. O el que vindria a ser el mateix, en reduït, el procés de prendre's una aspirina: buscar la capsa i prepara l'aigua, plop i fffsssshhhhhhhhh...., i després a empassar s'ha dit, tot dissimulant el fàstic! De cara a propers partits només ens cal trobar la fórmula que permeti allargar l'efervescència.

I és que, amb menys fred que el d'altres partits hivernals, els vermellons, que van haver de defensar la seva condició de locals i, per tant, el dret a no lluir petos, van començar a mig gas, no adormits sinó inflats, com si costés moure's amb vivesa, o com si tinguéssim massa present que aquest era un partit que podíem guanyar sense ensenyar les millors cartes. La veu d'en KaixoZabalz, la millor metàfora. Moviments previsibles en atac, amb xuts de PercyChal·ly i PercyGheler poc convençuts, i convicció en defensar, de manera que només vam permetre un xut llunyà que va enverinar-se amb un parell de rebots i PercyFaldo va treure amb certa dosi de sort, a més d'un contraatac un contra un que amenaçava de trencar l'ensopiment del marcador, però que el porter percier va saber tancar amb mestria fins que el maximum calvet la va enviar a can Pistraus. Per si hi faltessin contratemps, a PercyGheler el cosien a puntades i a PercyToni li van fúmer una cara nova.

Tot apuntava a primera part sense gols i a segon temps decidit per petits detalls quan... de sobte els Percies van decidir anar a buscar el pot de les aspirines. Tot va ser decidir-ho i firmar una combinació a tres bandes PerciesChal·ly&Peebles&Arny, que va deixar al cronista sol per la banda esquerra de l'atac i amb la possibilitat d'engaltar una trabucada que va sorprendre al porter rival i al propi xutador i que va besar la xarxa per la part alta: 1-0 i mitja part. Gol psicològic.

A la represa, l'efervescència va durar set minuts. Posem-n'hi vuit, però no més. Van ser alguns dels millors moments perciers del campionat: pressionàvem com el Milan dels 80, ens movíem en transició com l'Holanda dels 70 i combinàvem com el Brasil de Garrincha i Pelé. PercyLluís, especialment inspirat, va guanyar-se el trofeu a l'elegància amb el segon i el quart gols, de bellíssima factura: robatori al mig del camp i un contra un resolt de dríbling sec i amb l'exterior al pal llarg, l'un, i de vaselina perfecta, l'altre. PercyPeebles va sumar-se a la festa amb dos txitxarros més: l'un en combinació amb PercySegurilla, controlant la bimba i posant-la per sota el porter; l'altre aprofitant un rebot en una jugada confusa amb PercyGheler i PercyToni de catalitzadors. Així va poder refer-se d'un xut previ al pal, punterada amb intenció, que mereixia més sort. També PercyZabaltz va sumar-se a l'atac i va provar un parell d'assistències que duien escrites el gol a la bota, i amb un xut que va desviar un maximum.

Per un moment va semblar que la golejada podia ser d'escàndol i superar la de la setmana precedent. L'efervescència en el joc es traduïa, també, en l'efectivitat golejadora: pfffssssshhhh... La consigna, des de la banqueta, entre PerciesLluís i Arny: "fóra bo mantenir el 0, no encaixar-ne cap". I va i surt BP-8 i fa un penal (dubtós) que va suposar el 5-1. I va ser com si es trenqués la màgia. Com si, obert el forat, ja no importés l'estètica del marcador i el joc, mentre es guanyés. I en van caure dos més i els BP, que havien estat àngels durant una estoneta, van acabar demanant l'hora i resant perquè no caigués un quart gol en contra que afectés la moral.

És el que tenen les aspirines efervescents: si no te les prens mentre xispegen, són amargues i costen d'empassar. Acabes fent ganyotes. Una llàstima: portàvem camí de dormir una setmana amb el balanç de gols en positiu. Però vaja, al capdavall, vam superar el tràngol, maldecap o encostipat que dúiem a la primera part.

Gols: 1-0 Arny, 2-0 Lluís, 3-0 Peebles, 4-0 Lluís, 5-0 Peebles.
També juguen: Faldo, Chal·ly, Toni, Zabaltz i Gheler.
Declaracions:
Chal·ly: "Per nosaltres l'estètica compta, és important"
Peebles: "Vaya golazo, Lluís! El de vaselina ha sigut genial"
Chal·ly: " A mi m'ha agradat més l'altre, dríbling sec i quedar parat per emportar-se el porter..."
Faldo: "Tots els gols han estat especialment macos, no us enfadeu"
Zabaltz: "Vaya txitxarro, Arny, el teu, eh?"
Arny: "Reconec que jo mateix estic sorprès. Entre aquest i el que vaig fer als Si, si... encara pensareu que sé xutar!"
Lluís: "Hem jugat especialment bé una estoneta"
Gheler: "Però sort que s'acabava perquè si ens arriben a fer el quart..!"
Faldo: "Hòstia: a la primera volta vam quedar igual, no? Que fort que fort, nen! Estem calcant la volta!"
Arny: "A partir de la setmana que ve podriém sortir-nos de la norma"
Toni: "Ara començaran els partits difícils, oi?"