Sense recompensa

               BRYAN PERCY    vs.    KODROS

                      Lluís        1  :  3
                                               


Condemnats a repetir resultats, si més no, en millorem l'aspecte defensiu i el Trofeu Zamora s'apreta. Però amb un toc d'injustícia. És cert que els Kodros van tercers i són més bons, però també ho és que ahir van haver d'esforçar-se al màxim per derrotar un equip valent i sacrificat que va estar més que bé en quasi totes les línies i va mantenir el 0-0 fins ben entrada la segona part. Per avorrit que semblés el marcador, va ser un matx intens en tot moment i si s'hagués mantingut sense estrenar, no només ho hauríem celebrat com una victòria, sinó que l'hauríem considerat un partit rodó, fabulós i sí, sense la salsa i essència que són els gols, però és que el futbol és molt més que això! I sempre hauríem pogut argüir l'excusa del gran porter rival...

Però el partit va prendre un altre rumb des del minut 9 o 10 de la segona part. Quan millor defensàvem, és clar. Quan fins i tot, encara que les podem comptar els dits d'una mà, ens havíem permès atacar i entre PercyPeebles i PercyGheler havien trenat una contra ràpida que va acabar amb un xut massa alt del Solsoní -de la primera només en recordo un mistot de PercyCulebrilla i un zapatoak per banda dreta de KaixoZabaltz que va llepar el pal curt. En defensa, seguretat i constants moviments per seguir l'home, "cadascú el seu!", amb un PercyChal·ly multiplicat ordenant l'anar i venir dels rogets, a dúo amb PercyTxuqui, i un PercyToni valent en el tall i lluitant contra els colzes d'uns rivals especialment alts. Tornem al fatídic minut 9 de la segona part: un mal rebot en zona defensiva deixà la pilota morta vora la línia del mig camp, i un Kodro que pressionava aquell sector fum la pota amb força, pensant més aviat en un centre fort per si la caçava el davanter que circulava d'una banda a l'altra de l'àrea (s'hauria d'implentar allò dels 3 segons en zona, com al bàsquet!), la bimba féu un estrany empesa per un mínim fregament amb alguna cama perciera i el lliscar veloç de la gespa humida d'aquelles altes hores nocturnes... i es va colar, quasi imperceptible, llepant el pal dret. Un gol inversembant per un partit dens condemnat al resultadisme involuntari.

Ara bé, podem argüir que de justícia n'hi ha, ja que tot just tres minuts després, l'atzar (i el treball de pressió, és clar) va concedir-nos l'ocasió més clara de la nit: PercyArny roba una bimba en zona perillosa i encara sol el porter (amb el fantasma de l'omnipresència d'aquest gravada al cerebel) i etziba un ceballot amb l'empenya que tants bons resultats li havien donat darrerament... i va a estavellar-se al cap del cancerber!! I subratllem l'estavellar-se perquè va ser realment així: la bimba hi va anar, com imantada, no és que el porter la busqués. Si fós una escena d'Oliver i Benji el xut hauria durat tres capítols i mig, la pilota s'hauria convertit en boomerang i, a l'impactar a la galta-orella del rival, li hauria deformat la cara abans de deixar anar un ZZZZZAAAAAAASSSKKAAAAA sobreimpressionat i deixar-li una marca a la pell.
En fi, que no va ser gol. I un minut després, el mateix PercyArny té pressa en treure una pilota en atac cap a PercyPeebles i és el rival qui la tall en zona de perill i, després d'un parell de passades, lliguen una jugada que acaba en el 0-2. Massa abultat, sens dubte. I el 0-3, directament injust: ciri a l'àrea, salten PercyTxuqui i un Kodro llargarut, ningú no la toca a l'aire, cau a plom, cap Bryan aconsegueix refusar-la i és el davanter qui posa la cama certera que l'envia a la xarxa.

Per compensar els dos gols estúpids, el de l'honor roig: PercyLluís se'n va a pressionar, el superporter del cap gros no el veu i entre ell i el Kodro-defensa més proper es fan de la titola un embolic i ens regalen un gol merescut, tot i que poc buscat, però que deixava l'electrònic una mica més decent. Encara que els rivals tampoc no havien gaudit de gaires oportunitats més i dos gols de renda és, a totes llums, excessiu. Contra els Embalex, amb un partit com el d'ahir, no ens en foten 8. Paraula de Percy.

Gol: 1-3 Lluís.
També juguen: Txuqui, Zabaltz, Chal·ly, Toni, Gheler, Peebles i Arny.

Declaracions:
Zabaltz: "Avui hem jugat bé, però bé, bé, eh? No és just perdre així!"
Peebles: "Però a veure si fem bé els canvis, jodeeeer, que m'he estat mitja hora demanant-los a la banda!"
Arny: "Ja és mala llet que li fotis amb tota la ràbia i li vagi a parar al cap, no?!!"
Lluís: "Sí, perquè era l'empat i elprimer gol ha estat un xurro"
Txuqui: "Un rebot raríssim"
Zabaltz: "Molta mala llet, joder!"
Chal·ly: "Sí, bueno, de rebot... però perquè el tio ha posat la cama fort i, mira, ha acabat dins!"
Peebles: "I quan anirem a la bolera?"
Toni: "També ha estat mala llet el tercer, perquè qualsevol podia agafar el rebuig i... li ha tocat a ell!"
Gheler: "Però cal admetre que no hem xutat gaire"
Peebles: "I també hem d'anar al futbol sala del Barça, no?"
Txuqui: "Però ells tampoc, no han xutat casi gens, eh? S'ha defensat molt bé, avui!"
Arny: "Sí... i si no li hagués anat a parar al cap...!"
Chal·ly: "però jo és que casi no he pogut jugar, m'he quedat sempre fent d'escombra..."
Lluís: "Sí, ja ho he notat. Però bueno si aguantàvem el resultat era bo"
Peebles: "No, però quan anirem a la bolera, doncs?"
Arny: "Somiaré amb el cap, eh...!"
Chal·ly: "Aquí, ja ho veus, cada loco con su tema"