Malson a Garbí street 3

(Els guerrers del somni)

                        Lluís, Chal·ly

Sí: és la tercera vegada que se'ns apareix aquest Rony que ens destripa per dins, mentre nosaltres creiem que (i juguem com) si d'un partit plàcid es tractés. I cada vegada és més sanguinolent. D'entrada, no: anàvem avisats. Així que la primera ocasió va ser grogueta amb teva-meva PerciesGheler&Arny que el Cronista pot tocar només amb la puntera, fàcil pel porter. Poc després, primera esgarrapada del "Casino-tu-debes-ser-del-Barça" i els Bryans que comencen a témer el pitjor. S'havia despertat la bèstia? No encara: estàvem frescos i ens ajudàvem en les cobertures defensives, i no pressionàvem com a bojos i fins ens permetíem algun xut (PercyAntoni, PercyGheler...); hi havia partit. Cert que el rival no treia totes les armes al mateix temps: el pelat + el de la samarreta ejpañola + RonyKrueger es dosificaven per deixar suar als iaios... suposo que per allò de "les ànimes dels nens m'enforteixen..."
Però entre anades i vingudes, va caure'ns el segon. Era el moment clau: o quèiem o plantàvem cara. I va ser treure del mig i que PercyLluís, com un Laurence Fishburne qualsevol, es carregués l'equip a l'espatlla i marqués la línia: 1-2. "Sóc el Mag". I vam tenir aire. Un cert respir una estoneta, amb algunes oportunitats clares, ja a l'inici de la segona part, per fer el 2-2 i fins el 3-2... i un altre gall hauria cantat. Però... "ho sento, noi. No crec en els contes de fades". I RonyKrueger va seguir amb la seva massacre particular: un gol per cada defensa, més un quart de regalet amb vaselina afortunada i tot: "Què passa, Bryan? Sents la llengua travada?".

Amb 1-4 ja només quedava l'opció de maquillar-ho. El mal ja estava fet. I que s'acabés l'horror de partit que, cada vegada més, els Percies anàvem dibuixant. Enmig, fava rabiosa i immensa de PercyPapiChal·ly que toca el travesser, fa tremolar els fonaments de la porteria i inaugura el seu casiller particular de la temporada. Però no era un bon gol per dedicar. Arribaran temps millors i moments més alegres. Encara faltava el pitjor: que els Casinos cantessin la mitja dotzena... "Un, dos, canta ben veloç. Tres, quatre, Mourinho vés al teatre. Cinc, sis, mare meva quin pastís!" I per sort no van arribar a deu que rima amb...
En fi, que la pressió ens va véncer. Que espero que aquesta nit no hagueu somiat més amb el Rony i encara sort que PercyZabaltz va estar pletòric de forces pujant i baixant a tapar vies d'aigua i que a PercyAntoni li van sortir alguns talls, encara que d'altres no. Al davant, petit naufragi en una pista i amb una pilota altre cop mullades: potser ens faltava el nostre particular CapitàHaddock dels Québecs, llamp de rellamp. O potser vam creure, després d'una primera part acceptable que el llop no era tan ferotge i el teníem controlat. El problema és que de seqüeles n'hi van haver 4 o 5 més. I la setmana que ve toca Embalex.


Gols:
1-2 Lluís
2-4 Chal·ly

També juguen: Txuqui, Zabaltz, Antoni, Gheler i Arny.
Assistència i reportatge fotogràfic (sense llum, però amb trípode): Faldo
Targeta verda per omissió i "despiste" en crònica: Arny
S'ho mira per TF1 (i hi està agafant tendència): Peebles
Premi al millor guió còmic "A Qashqair-la": Faldo
Declaracions:
Arny: "Al final, ni pulpo, ni calamar: la pluja ha sigut de xipironet"
Chal·ly: "La campanya i les eleccions són com un Justerini-Percies, oi? No hi ha res a fer"
Lluís: "Quin partit més dolent! No pot ser que perdem contra un equip que només té un bon jugador i dos de normalets"
Zabaltz: "Però és que el Rony aquest ens n'ha fotut un a cada defensa!"
Txuqui: "I jo me n'he menjat algun"
Antoni: "Estic fins a la polla"
Gheler: "No me'n vaig gens content, he estat fatal i he fallat dos pilotes... de mongo total"
Arny: "Doncs jo tinc la sensació de no haver rascat bola, haver corregut per tot arreu i me'n vaig amb una punxada a la cuixa"
Lluís: "Jo també tinc una punxada aquí darrere"
Chal·ly: "Home, això no val! Com a mínim no ens lesionem!"
L'àrbitre (commiseratiu): "No heu jugat malament, ha estat mala sort: n'heu tingut dues amb el 2-1 que, d'haver marcat, canviava el partit!"
Arny: "No, malament no: hem jugat pitjor"
Zabaltz: "Fatal, fatal"
Antoni: "Aixeco la mà: al segon gol que ens fan m'avanço i la perdo, però n'havia tallat moltes bé, a vegades passa!"
Chal·ly: "No, Toni, no. Era arriscat. Bueno, si tu ho veus diferent..."
Arny: "Jo només dic que mentre ens ho seguim prenent tan en serio, perdrem partits. Prou d'escridassar-nos perquè juguem pressionats. L'important és el frankfurt de després: no perdem els valors!"
Zabaltz: "Algun dia em quedaré al frankfurt, ho prometo"
Faldo: "Però ja els teníem, eh? Només cal fer més gols que el contrari i guanyarem partits!"
Lluís: "Però és que només hem fet 3 gols en 3 partits! És desastrós!"
Arny: "Però anem progressant: 0 el primer partit, 1 el segon, 2 avui..."
Lluís: "O sigui que a Krill ens n'hi farem 7"
Antoni: "Noto una certa aversió cap a Krill..."
Chal·ly: "Jo tinc la sensació que fallem més que altres anys"
Txuqui: "No. La cosa està igual, però xutem menys"
Faldo: "I aquests Casinos no són el mateix equip que l'any passat els vam fotre 6-0 dos vegades"
Agus: "Uri... ens ajudes? És que el Jordi s'ha enfadat i se n'ha anat...!"
Faldo: "Nooooooooooooooooooooo!!!!!!"
Lluís, Chal·ly, Txuqui i Arny (a l'uníson): "Què?"
Faldo: "Han tancat el pàrquing i tinc el cotxe dins!!!"
(Burles generals)