Sense gols no hi ha victòria

      Antoni

No hem estat mai un equip especialment dotat a l'hora de fabricar jugades de gol. Ni de fer-ne. Només cal recordar que durant anys i panys el pitxitxi, a més de ser pagès, era el defensa central. La temporada passada, sense fer graaaaaans exhibicions (bé, alguna sí, i com a mostra aquest curiós bloc), va semblar que resolíem una mica el tema, però... aquest 2011 la sequera està sent realment preocupant. Podríem pensar que això és, en realitat, Before de rain, i que quan comenci a ploure ja no pararem de marcar, però el problema és més profund: igual que sense gols no hi ha victòria, sense xuts no hi ha gols, i sense mostassa el frankfurt no té clímax, ni l'almeja canta si no s'empeny. I és clar: ahir, contra un dels rivals més assequibles del grup, a la primera part només TarzánGudariZabaltz, sobrat de forces, tallant des del darrera i avançant a trompicons però amb convicció va provar un zapatoak des de mitja distància que va llepar l'exterior de la xarxa. Abans, una contra de PercyLluís que, mig refusada per un defensa acaba a les mans del porter de torn abans que PercyArny pugui posar-hi la punteta. I poca cosa més: bona defensa, millor pressió per ofegar la sortida del rival que, això no obstant, en va tenir prou amb un parell o tres de badades vermellones i alguna bona combinació per posar a prova els reflexos Percyfalders i estrenar el marcador amb fortuna: pèrdua de bimba a la zona de mitjos, contra ràpida, xut al pal que rebota cap endins i en la trajectòria es troba amb el cap del Gran Brufal... i 0-1.

Mitja part i missatge clar: "pressió, pressió", "els hem de pressionar", "estan igual físicament que nosaltres", "hauríem de xutar alguna vegada: els que en sabeu...". Tònica schweppes, d'entrada o sigui la de sempre: bona defensa, poca sortida en atac, però pressió creixent, PercyAntoni i PercyZabaltz sortint-se en el tall i, això sí, el rival que cada vegada arribava menys. I començàvem a tocar-la bé al darrere. I, de sobte, una espurna: connexió electritzant entre Solsona i Ciutat del Québec, anada i tornada, viatge ultramarí de fotons, paret que deixa PercyGheler amb la possibilitat d'engaltar-la des de la frontal de l'àrea... però no hi arriba per mig centímetre i dos terços de mil·límetre. Del possible empat, al quasi desenllaç: combinació blanc-i-negra per la banda que, aquest cop, acaba a la xarxa sense que se'n pugui culpar a ningú. 0-2, resultat que semblava inabastable, vista la poca traça perciera al davant, però... Però llavors, un instant de trempera, un altre fotó il·luminant el cel de roig -i encegant el porter riverdel, se suposa-, xut llunyà, llunyaníííssim de PercyAntoni, des de la pròpia zona defensiva (no queda del tot clar si era un xut o una passada a l'espai massa llarga), que cau a plom sobre la porteria rival i el cancerber que no ho era, que feia un minut que s'havia estrenat a la porteria, intenta agafar-la, se la menja i cap dins! PercyGeganterAntoine fent oposicions a pitxitxi i el partit que tornava a la mateixa posició: 1-2. Faltava el millor.

A can USAP en diuen "el quart d'hora català". Els rogets de Sant Just n'hi podem dir "els cinc minuts orgàsmics": tensió de músculs i dents, moments de creure's el paper d'apretar tots els forats, de córrer darrera la pilota com si hi anés l'últim polvo de la vida, d'etzibar-li secallones vàries amb i sense sentit en busca del gol que es resisteix. I així va ser: PercyChal·ly en dues ocasions, PercyLluís en una altra, PercyZabaltz des de lluny (i aquest cop més desviat), PercyGheler en una contra, PercyPeebles en una que li queda a contrapeu quan ja encarava solet, PercyArny treient els budells per la boca corrent darrere una bimba impossible, recuperant-la, però perdent-la en l'intent de dríbling... van ploure les ocasions, va multiplicar-se la sensació de perill, vam ensumar l'empat i vam convertir el porter-que-se-l'havia-menjat en l'heroi riverdel de la nit amb fins a tres aturades de mèrit. En pura correlació de forces, el qui havia estat l'heroi percier de la vesprada va solidaritzar-se amb el rival. Tot per una"t" (T de Televisió que, justament sembla que ara retallen... tot té el seu sentit): des de la banqueta rogenca, tota passió, es cridava: "Faaaldooo incorpora't que falten treees", però el mollerussenc, en la frescor de la nit tardoral va perdre el so i va sintonitzar: "incorpora't que falta reees...". I ni curt ni mandrós, va sortir a buscar una pilota perduda que deambulava vora l'àrea, va posar-se a avançar superant una línia rival, va arribar al mig del camp i llavors... la pista es va fer curta i tot eren rivals ratllats arreu i el dríbling no va sortir, la passada tampoc i el rival va fer-se amb l'esfèrica i va arrencar veloç cap a una porteria òrfena: 1-3.
Abocats a l'atac encara vam buscar maquillar un marcador ara ja definitiu i els pixats van quedar-se al ventre i riverdel va tenir temps de marcar un últim gol del tot injust, desaforat. Per a la Història queda el gol des de 40 metres, l'arravatament falder i un àrbitre nou que no s'ha mencionat perquè embrutaria el blog. Això sí: podríem impugnar el partit perquè amb 0-0 no ens van xiular a favor una cessió al porter, que va agafar-la amb les mans; i, a més, perquè el partit estava previst pel Camp Gran que, com és sabut, ens va molt millor.
Dijous que ve, duelo en la cumbre: Maximum Attack.

Gol: 1-2 Antoni
També juguen: Faldo, Chal·ly, Zabaltz, Lluís, Peebles, Gheler i Arny.
Fa fotos, anima i passa fred: Mitu.

Declaracions:
Lluís: "L'àrbitre aquest encara és més dolent que els altres"
Faldo: "I més xulo que tots: 'jo pito quan em dóna la gana' ha dit el pájaru"
Chal·ly: "Hòstia, Toni, quan t'he vist que xutaves he estat a punt de dir-te però què fas?!!"
Zabaltz: "El resultat és injust, no ens mereixíem perdre"
Gheler: "Com a mínim no per aquest resultat"
Antoni: "Bé, bé, però jo em poso com a pitxitxi, ja, no?"
Chal·ly: "És que, Faldo, se te n'ha anat la pinça!"
Lluís: "Què volies fer, exactament?"
Faldo: "Bé, no ho sé... però m'heu dit que no faltava res, pues... de cobardes al río!"
Arny: "Home, perdut per perdut.. era igual el marcador, no?"
Chal·ly: "Però els teníem aculats i faltaven 3 minuts! Amb el seu gol hem perdut tota l'esperança: potser no l'hauríem fet, però com a mínim mantenir la tensió fins al final"
Faldo: "Bueno, va, pot sortir a la crònica..."
Peebles: "Mitu, no t'adormis!"
Zabaltz: "Avui frankfurt tots, eh? que em quedo jo!"
Mitu: "Heu vist? El Svensson encara se'l menja pel costat!"
Peebles: "Algú vol lleteta de la meva?"
Faldo: "Anda, Arny, hi ha un bocata que es diu Arnau! ja ho havíem comentat?"
Arny: Sí. I vaig dir que me'n menjaria un el dia que faci un gol"
Tots: "ja, ja ja ja.."
Arny: "Bueno o el dia que guanyem un partit"
Tots: "JA JA JA JA JA!!"
Zabaltz: "No podríem fer el dinar de Nadal sense ties? És que llavors som tants que no pots parlar amb ningú!"
Faldo: "O acabes parlant amb les ties"
Mitu: "Doncs fem un sopar only for men"
Tots: "Posem-hi data..." (i es va acordar a mitges, només... el 9 de desembre?)