Bryan Percy: a la recerca dels punts perduts

       Gheler

Pot semblar que el títol no valora prou la gesta ahir consumada: el primer punt vermelló aconseguit en Lliga. Res més lluny del propòsit: si bé ressalta que, efectivament, se'n van perdre dos perquè podem considerar l'empat just, però una victòria també ho hagués estat (i, en canvi, una derrota no, de cap manera), és un títol que remet a les mil anades i vingudes, aventures, corredisses, paranys, emocions i patimentes que va tenir el matx d'ahir abans l'àrbitre no va xiular el final i vam poder celebrar, rabiosos, l'estrena del casiller. Més encara: és una crida als partits futurs, perquè igual que ahir tots vam acudir convençuts que puntuàvem segur, que aquella era la nostra nit, que el 2012 l'hem començat a un altre ritme que el final del 2011 i ja vam posar els Justerini contra les cordes, aquest primer puntet és la palanca que ens catapultarà amunt; i si no: temps al temps, que la segona volta no ha fet sinó començar. Els Arquímedes ens diran, al final, perquè haurem trobat el punt...

Es fa inevitable, és clar, buscar l'Indy de l'equip, però ja ho diu el títol de la crònica: la feina va ser col·lectiva; el Bryan Percy va ser un sol cor, un sol parell de pulmons, un parell de cames multiplicant-se i jugant com una orquestra (sentiu la música, oi? tatarataaaa... tataraaaaa...); caldria destacar, això sí, l'actuació d'un PercyGheler en plan Trabucaire del Solsonès, que la primera pilota que va recollir va ensenyar-la per un costat, se'n va anar cap a l'altre, va driblar un segon defensa blau, sempre avançant pel centre del bosc defensiu inadaptat i, a entrada d'àrea, va engaltar un potent xut impossible per al porter. Era la segona ocasió Pèrcia en cinc minuts de partit: 1-0. No en va entrar cap altra, però de possibilitats de gol en vam crear ben bé una dotzena. Al mateix Culebrilla cal sumar-li un contraatac que acaba amb la pilota rebotant, pura casualitat, al cap del porter, i un parell de pals a la segona part. PercyPeebles també va gaudir d'un parell d'ocasions sonades, amb bona resposta per part del cancerber, ja a la segona part, i una tercera pilota repel·lida pel pal quan ja estàvem a les escorrualles del matx i que va fer que la bimba es passegés per sobre la línia de gol, provocant laments desesperats des de la banqueta pèrcia "que injust que és el futbol!".
És clar que en el capítol de destacats no hi pot faltar l'excel·lent actuació de PercyFaldoDundee, amb aturades, especialment a la segona part, a cama estirada, a mà canviada, amb el cos, treient el fuet, sortint de l'àrea i fins d'estirada espectacular quan un xut va enverinar-se per un rebot amb PercyChal·ly i s'encarava rabent a porta amb més perill que un cangur esprintant. Poc a fer en el gol que, a mitja segona part, van encaixar els rogets i no feia presagiar res de bo.

Homes de poca fe! De vegades "no són els anys, sinó el rodatge" el que garanteix la fiabilitat d'un equip. I la  tríada defensiva PercyZabaltz&Chal·ly&Antoni bé que ho van demostrar, tapant forats, pujant i baixant, treient la pilota amb facilitat, gràcies a les ajudes d'un PercyLluís que apareixia per totes bandes i d'un Gudari a qui cada vegada es veu amb més forma. El paper de Marcus Brody ("es perdria a la biblioteca de casa seva") el reservem a PercyArny, que va tenir al peus tres pilotes franques per encarar sol al porter, però va fallar en el control. Així i tot va córrer i va buidar-se com la resta dels "Percy's de dalt", els de la pressió avanaçada, Québecois, Vilaseca i Solsoní, ofegant un equip tècnicament superior que, probablement, va sortir relaxat sabent que jugava contra el fanalet vermell, va confiar en la seva capacitat de gol després d'encaixar el primer i, quan va voler reaccionar, no va anar més enllà de l'empat. Ara be, val a dir que abans de desintegrar-se com un nazi davant el poder de l'Arca, van aconseguir posar-nos al cos la por de la síndrome copera de la setmana, a saber: la síndrome del gol-a-l'últim-minut-que-tot-ho-capgira.
Vam saber sofrir, vam saber empatar: tornarem a vèncer!

Gol: 1-0 Gheler
També juguen: Faldo, Zabaltz, Antoni, Chal·ly, Lluís, Peebles i Arny.
Declaracions:
Tots a l'uníson: "Síííí!!!!"
Zabaltz: "Bueeeno, finalment el primer punt, ja era hora! Arny alegra aquesta cara, coi!"
Arny: "És que no n'he vist ni una..."
Zabaltz: "Però hem jugat tots de puta mare i hem guanyat! Bueno, casi"
Gheler: "Jo considero que avui hem perdut dos punts..."
Chal·ly: "Vale, però n'hem guanyat un! Si us plau!"
Faldo: "Per favoooort! Avui hem guanyat un punt i a Austràlia les xatis tenen les tetes grans. No se'n parli més!"
Peebles: "Estic amb l'Uri: El porter encara no sap com m'ha parat aquella... i després el poste... joder! Hostia puta, mereixíem guanyar!"
Antoni: "Però aquest senyor faldo, també n'ha parat moltes eh? Sobretot a la segona part"
Faldo: "Avui s'ha jugat molt bé i només hi ha hagut un moment d'empanamenta general, però molt curt"
Lluís: "I hem tingut no sé quantes ocasions clares de gol"
Chal·ly: "Deu ser el dia que hem xutat més! jo diria que més de 28 vegades... però és que no hi h manera de fotre-les dins, eh?"
Gheler: "Sí, jo avui he xutat més que mai. I he de dir que estic molt content  per la meva aportació transcendental en aquets punt aconseguit"
Antoni: "Jo a qui veig cada vegada més fort, com l'altre dia amb l'amistós amb Krill, és al Zabalza"
Zabaltz: "Sí, avui he provat una cosa que em va sortir quan vaig jugar amb Krill..."
Gheler: "Míra'l aquest, tirant de records i de nostàlgia de 'quan vaig ser un krill'... vaya pájaru!"
Agus: "Així ha marcat l'Uri? Hombre, ja era hora no? Ja li tocava...!"
Arny: "Sí, sí, en plan NeymarGheler, eh? No et pensis... però sense cresta"
Faldo: "Pos sí, sí... cangurs, papagayos, tiburones, guacamoles, xatis amb tetes enormes..."
(Ja al Nürburgring)
Peebles: "Però quan diem enormes... exactament, què?"
Faldo: "Enormes tetes, descomunals, és una cosa genètica suposo"
Peebles: "No els hi vindrà dels aborígens?"
Faldo: "No, no. Aquest és un tema xungo, perquè fan molta llàstima; però és clar, van arribar els colonitzadors es van trobar els renaquajos aquells i no els van tenir cap respecte; en canvi a Nova Zelanda... clar, els maorís feien més por, així d'entrada; i ara tenen més drets"
Txuqui: "Hem guanyat?"
Chal·ly: "No, només hem empatat, però ja tenim un punt! Bueno... el tenim nosaltres, tu encara l'has de guanyar. És com el Valdés que ell, la Copa de l'any passat, no la va perdre".