Evasió o victòria

                                                                                Gheler, Xavi 

Doncs al final, ni una cosa, ni l'altra, vés. Però una mica de totes dues. Els Percy's van jugar, sens dubte el millor partit de l'any i van merèixer guanyar de carrer: si el futbol fos com un combat de boxa, hauríem guanyat als punts. I si les porteries tinguessin els pals rodons o fossin 3 cm. més amples, hauríem marcat quatre golets més. Però la realitat és la que és. I, d'entrada, pintava negra: els rogets havíem perdut un llençol a cada bugada, durant la setmana i fins i tot a última hora... i es tractava d'apedaçar-nos. Els telèfons van treure fum de whatsapp i a la convocatòria van sumar-s'hi Xavi "Pelé" Coma i Bernat "Ardiles" Ramírez, al costat dels quals PercyBobbyMooreFaldo tornava a vestir-se de curt, lluint el 12 a l'esquema i posant el joc la fragilitat dels propis turmells. L'aparició de PercyPapiAntoine a última hora va ser la definitiva bocanada d'aire fresc perquè els BPs sortissin el partit a mossegar-ho tot.
Hi ha coses, però, que no canvien. O, si més no, sembla que aquest any estan resignades a ocórrer sempre igual. Per més que el domini i la pressió vermellona va sorprendre l'equip blanc-i-negre, per més que en un córner (!!) PercyGheler va estar apuntar de marcar posant el peu a una centrada forta de PercyXaviComa, el primer gol va caure en contra. Pèrdua de pilota en zona sensible i afusellament de PercyTxuqui sense pietat: 1-0 poc just, però que no va minar la moral bryanesca, perquè per una vegada ens sabíem superiors. I vam tocar, i vam reclamar un més que possible penal a PercyGheler, i vam xutar (amb més o menys punteria) com mai no ho havíem fet i, en l'últim sospir del primer temps, un centre-xut de PercyXavi passa a 2 cm. de la bota de PercyArny, que s'hi llença decidit, abans d'estavellar-se al pal just quan l'àrbitre va fer sonar el xiulet per única vegada en tota la primera part: per indicar-ne el final.

Els comentaris a la mitja part ho resumeixen tot: "Avui guanyem", "Segur, segur: ells són justos i no podem tenir més mala sort", "Acabaran entrant", "És cosa de fer un gol i ja els tenim"... I sí: va ser cosa de fer un gol, però va costar sang, suor i llàgrimes. Va costar perseguir el rival per tot el camp fins a acabar rebentats, amb un PercyFaldo vestit de curt rebufant a cada canvi, sense paraules a falta d'alè; va costar molts contraatacs que fallaven o en l'última passada, o en un xut desviat o en una bona aturada dels porters Riverdels, que s'anaven canviant per no tenir el deshonor d'encaixar el gol que ho desencadenaria tot, la tempesta total perciera. Vam veure màgia en les botes de Percy"Ardiles"Bernat, en les pilotes trepitjades de Percy"Pelé"Xavi, en els xuts al pal de PercyFortComUnRocCharly, en l'elasticitat defensiva de PercySóc unXicletGheler que tallava totes i cadascuna de les pilotes ofensives del rival ratllat... I quan l'1 a 0 ja pesava com una maledicció bíblica, quan semblava que tot estava escrit, PercyGeganter va conduir un pilota per l'ala esquerra de l'atac, va superar un defensa, va esperar la sortida precipitada del porter i va fer la centrada de la mort perquè el SolsoníDeVoraMarGheler estampés la pilota a la xarxa. Un a un. Hi havia esperança. Els crits de "Ja era hora!!" van sentir-se des de Montjuïc i un vaixell va estar a punt d'encallar a les Pitiüses.
El moment del llop era llavors. Calia aferrar-se a la víctima i aprofitar el cop moral per no deixar-li cap possibilitat. Però enlloc d'això el que va seguir va ser un respir; necessari, sí, com de dir: ens ha costat una part i mitja marcar, però que ja els tenim, agafem aire per a l'embranzida final... I abans d'un minut els Riverdel, que havien inquietat a PercyTxuqui, però sempre havien trobat dificultats per atacar, es van trobar amb un regal inesperat, una posició franca de xut i, sí: l'1-2. El gol que ho deixava tot igual i que ens podia estabornir definitivament. Quedaven uns 7 minuts per intentar el miracle.
La fantasia va tornar a aparèixer en totes les línies, però unida a un mal d'última hora: la desesperació. No podñiem perdre. Així que PercyTxuqui va haver d'intervenir colossalment en un parell de remats sensacionals; PercyGheler va arrabassar bimba per propiciar contrataacs; PercyFaldo va practicar la mitja volta amb xut centrat; PercyBernat va porovar d'obrir el joc per bandes; una genialitat de PercyXavi va posar l'empat a 2, que encara consideràvem curt i injust i quasi no vam ni celebrar; PercyCharly va sumar el seu tercer pal i va tenir un llançament de falta que, per no obligar al llançador a fer-se l'harakiri, va preferir sortir fora molt molt a la vora d'un pal que hagués estat el quart; i PercyAntoni, tot un gegant, va poder avançar cap a la porteria, sortejar un defensa, col·locar la bimba perquè fos impossible d'aturar -enlloc de rebentar-la- i l'efecte va sortir una mica massa obert. Amb un devessall tal d'oportunitats, el segon temps es va fer curt, curtíssim. I quan l'àrbitre va haver xiulat per segona vegada en tot el matx (no farem un degoteig de tot el que es va deixar) enlloc d'estar contents pel segon partit sense perdre consecutiu, pel segon punt sumat en tota la Lliga, per la gran imatge oferta a l'afició... el sentiment era gairebé el contrari, d'injustícia, de ràbia, de "no pot ser", de "mereixíem guanyar de carrer". I això sí, de "no ha estat una victòria, però quasi un alliberament".

Gols:
1-1 Gheler
2-2 Xavi

També juguen: Txuqui, Chal·ly, Bernat, Faldo, Antoni i Arny.
Declaracions:
Chal·ly: "Bueno, això d'avui és clarament injust: mereixíem guanyar"
Gheler: "Hem xutat més que mai, les hem tingut, però... estem en clar ascens"
Arny: "No puc ser tan dolent, però com a mínim m'he buidat"
Txuqui: "Avui el partit ha estat boníssim i ells han xutat, eh? Però nosaltres hem fallat el que no està escrit"
Chal·ly: "I hem fotut 4 pals! Jo en feia un més i em practicava l'harakiri"
Arny: "Tu Faldo m'has fet patir, algun cop eh? Hi ha hagut una vegada que has vingut a la banqueta i treies l'aire en plan elefant!"
Faldo: "Jo, tios, em sento els pulmons nous, com reinflats"
Chal·ly: "Però tu no ets l'iron man que t'entrenes per proves super dures?"
Faldo: "Però no té res a veure, el tipus d'entrenament"
Chal·ly: "Però ara fas tenis, no?"
Arny: "I no pateixes pels turmells?"
Faldo: "No, perquè em desplaço, rellisco sobre la superfície"
Gheler: "El que està clar és que avui has corregut com un perico"
Faldo: "I he xutat dos vegades entre els tres pals ben dirigit!"
Chal·ly: "A veure... parlem-ne! Que una l'has enviat casi per sobre la xarxa"
Gheler: "Hòstia: avui he rebut un mail del Camuñas que diu que l'han contractat per fer una obra al Camerún i se n'hi va!"
Arny: "Al mig de la selva?"
Gheler: "Sí: una multinacional basca que fa carreteres. Tres mesos allí, una setmana a casa"
Arny: "Amb tots els respectes per la dona, diga-li que usi condó"
Faldo: "Pues jo només sé que ja tinc agulletes"
Chal·ly: "Impossible"
[I llavors van començar un interessant debat sobre la independència que va durar el que van allargar-se les birres... Potser era la primera vegada que s'atacava el tema de manera tan franca i amb exemples i possibilismes de futur i cert grau de seriositat; aquest cronista intueix que no serà l'última vegada. En aquell cas, l'evasió serà la victòria.]