008: Llicència per remuntar

              Zabaltz, Arny (2), Toni

No hi faltava cap ingredient. Tot assenyalava que el partit no podia defraudar. I no ho va fer. Era un matx amb sabor clàssic, a partit dels de sempre, amb regust a deutes pendents, però entre dos poders delmats: nombroses baixes a banda i banda, i fitxatges d'última hora però coneixedors del que hi havia en joc. No era un simple partit de Copa al Garbí, tampoc era qüestió d'honor o de fotre la classificació del contrari a la taula: es tractava d'això i de més. Era indigestar el sopar i era guanyar-se el dret a mirar l'altre per sobre l'espatlla fins al proper duel. I amb un somriure dibuixat al llavis. Irònic o demolidor, en funció del resultat.
Conscients de tot plegat, doncs, Krill s'havia reforçat de les baixes de Ramzi i Nico amb dos cracks del "futbol-dels-dilluns", coneixedors de la rivalitat: KrillMati i KrillGeri-1 (el Cadevall, vaja). Però els Percy's, amb les baixes de Gheler, Lluís, Peebles i Faldo (aquesta només en les funcions d'entrenador, ja que l'àmplia banqueta perciera ens fa gaudir de molta seguretat cancerbera) havien pescat millor en el mercat de les Basses de Sant Pere, gràcies al bon savoir faire de PercyPapiChal·ly: PerciesXavi Coma & Bernat, que sabien de la rivalitat i, a més, fa temps que tenen aprehesa, interioritzada, la dinàmica de joc i les combinacions vermellones (com va quedar ben demostrat).

Així les coses el derby prometia ser elèctric i només un factor semblava, d'entrada, que podia fer-lo anar en orris: l'àrbitre. [Música de terror]

L'inici va ser de color vermell. Els atacs se succeïen com onades en un mar... diguem que en calma, però mar al cap i a la fi: PercyXaviComa, en dues ocasions, PercyArny que no hi arriba, PercySegurilla en xut que li tapen... És clar que els negrets no eren coixos i les seves internades van fer intervenir PercyTxuqui en alguna ocasió i la cama forta dels defenses. Però el control era del costat Bryan. Vista la dificultat per marcar que ens caracteritza, però, la igualada només podia trencar-la una genialitat dels fitxatges o... un contraatac krillaire, com així va ser. 0-1: injust? Una mica, però aquesta va ser la dinàmica de tot el partit. Afortunadament, només van passar un parell de minuts abans que PercyXaviComa s'inventés una passada en globus, a l'estil Laudrup, que va caure a PercyZabaltz, qui va controlar la bimba com si Llorente s'hagués encarnat en ell, deixant-se la bimba franca per un remat en què va posar-hi l'ànima i alguna cosa més. KrillJordi no podia fer-hi res: 1-1. Abans de la mitja part, però, córner mal defensat pels BP que provoca, una vegada més, un gol de Krill... i no és la primera vegada que ens foten un en jugada a pilota parada. Aquest cronista no sap si va ser Agus o Mati si va rematar sol, malgrat els esgarips de PercyTxuqui demanat que la defensa no s'obrís, perquè Ramzi, a la banda, li donava conversa i li tapava la jugada...

La segona part va ser tot el contrari. El domini va correspondre a als negrets: la tocaven més i, a tot plegat, els BP vam tenir la nostra rush hour de sempre, trencant la tranquil·litat de toc i joc, la paciència que havíem demostrat a la primera part, malgrat els errors que havien suposat els gols. I és clar: vam rebre l'1-3 (sí, sí, pels que no hi éreu: 1-3!!) en una escapada solitària del Cadevall gran. Però faltava el millor. En algun moment, passat uns minuts més de desconcert, amb pilotes perdudes en zones que no toca, PercyTxuqui, segur, parant al darrere, els Krills fallant ocasions pel quart, que PercyGudari va preguntar quant faltava: 8 minuts. Tot optimisme, com de costum, va respondre: "Bueno, encara hi ha temps, és just; però hi ha temps". PercyCronista se'l va mirar sorneguer. (Es va gestar aquí, en la mirada de complicitat, el que va passar després? Mai no ho sabrem.)
El que és cert és que alguna cosa va canviar els darrers sis (o set?) darrers minuts. Allí van aparèixer els veritables Percy's: la casta de PercyZabaltz, la temprança de PercyAntoni, la classe de PercysBernat & XaviComa, la calma de PercyChal·ly, l'instint golejador de PercyArny, la sola presència i l'interès de PercyGheler (fins llavors en altres menesters en un banc apartat...). Potser l'aire va canviar d'ionització, potser va ser que el pol·len va deixar de tocar els collons, o simplement que una trena fantàstica entre PercyXaviComa i PercyBernat va acabar amb una jugada d'extrem d'aquest, dríbling a la banda i centrada de la mort perquè Percy-portaves-tot-l'any-no-marcant-en-partit-oficial-puta!-Arny establís el 2-3 a un metre de la línia de gol (ep! no era tan fàcil...). Però amb això els Percies no vansaciar la seva set: oloraven la sang de la víctima. I no la van deixar escapar. Els nervis van aflorar a Can Krillaire i l'àrbitre dels ulls apagats hi va posar la resta. Ja havia encrespat uns i altres deixant de xiular faltes clamoroses, algunes mereixedores de targeta i tot, però el cim dels despropòsits va produir-se quan, a falta de 2 minuts i 42 segons, just després d'una fava de PercyToni que es va sentir des de Vilafranca i un pèl més enllà i tot, una canonada des del costat dret de l'atac, llunyana, però que va (literalment) rebentar el lateral de la xarxa defensada per KrillJordi, va fer el gest aquell del "jueguen, jueguen...". Els rogets saltàvem d'alegria de l'immmmmens gol que ens donava l'empat, els negrets van dissimular traient de porteria perquè, és clar, la pilota havia anat a parar a fora... després de fer saltar la xarxa (en va saltar un tros d'esparadrap dels que l'enganxaven a l'estructura metàl·lica! Qui escriu, que estava davant mateix amb la canya a punt n'és testimoni de primeríssima fila). Els Krills iniciaven jugada, però els quatre BP's de camp cridàvem posseïts: "ha sigut gol, ha sigut gol! Però àrbitre! Com no pots haver-ho vist!! Agus, Jordi, Geri.... HO HAVEU VIST!! HO HAVEU VIST!! Digueu-li alguna cosa!" Impasible el ademán, però, l'àrbitre dels ulls tristois no deia res. PercyAntoni va treure's la samarreta... tot feia indicar que li tiraria a la cara... però no! va reflexionar-ho i només va dir: "JA US PODEU FOTRE AQUESTA PUTA MERDA DE COMPETICIÓ PEL CUL!!". L'organitzador mirava el partit des del passadís entre la pista gran (on jugàvem) i els vestidors. Finalment, gest d'esportivitat (noblesa obliga), del rival a qui ahir no van xiular penal a favor: agafar la pilota i treure des del centre. I l'empat va pujar al marcador (esprem que l'àrbitre l'anotés, malgrat el seu capquadratisme i que la setmana que ve no ens trobem amb un 3-3 com a resultat oficial...)

Però el millor estava per arribar.

Amb PercyToni que se'n va anar al vestidor enervat i PercyChal·ly que va seguir-lo per mirar de calmar-lo, però mantenint un ull a la pista, els Krill encara van intentar atacar però KrillInyi va rebre una falta, no xiulada, que va enfurismar Krill, fet que va provocar que els dels ulls de bou en pités una de posterior que no ho era, quan dos Percy's s'escapaven en contraatac. El cas és que faltant uns 30 segons, els vermellons van fer-se amb el control de joc i van preferir llaçar-se endavant enlloc de deixar passar el temps i acontentar-se amb l'empat (tampoc no sabien quant faltava). Els marcatges a l'home van fer que PercyArny conduís des del darrere i avancés deixant la bimba a PercyBernat, que va visualitzar el gol com un XaviHdez privilegiat (el difícil, però, és que sortís): va esperar que PercyArny s'incorporés a l'atac com fa sempre -perquè altra cosa no li surt, és instintiu- per tornar-li la pilota just al centre de la defensa rival; el Cronista, veient la gola del llop i sabedor que el dríbling, si no és líric, no és el seu art, va obrir-la cap a PercyZabaltz, que corria per davant de l'atac per allò mateix dels marcatges a l'home... i el Gudari, com un Zaharra Salbia, va tornar-la de primera adonant-se que la cursa del Cerverí cap endavant no havia acabat. L'empenya de BP-8 rematant sota el travesser i cap endins, als nassos de KrillJordi va suposar, a 0:08 del final la sentència definitiva. Un gol elèctric, un gol bell, un gol ple de saviesa, un gol que potser s'havia dibuixat a la banqueta 8 minuts abans, un gol que els grans aficionats a les escoles de futbol i al programa "Mestres" potser ja havien vist fa molt i molt de temps als camps de sorra de l'Escola Núria... Un gol que dóna dret a mirar els Krill per sobre l'espatlla fins al proper matx, després d'un derby apassionant i, un cop més, carregat de polèmica.

Gols:
1-1 Zabaltz
2-3 Arny
3-3 Antoni
4-3 Arny


També juguen: Txuqui, Chal·ly, Bernat i Xavi Coma.
Assisteix: Gheler (un pèl despistat amb la nòvia d'en Geri... que no va rendir del tot com s'esperava)
Cervelegen: Chal·ly, Antoni i Arny (un pèl trist, sí, després d'una victòria tan sonada)
Declaracions:
Arny: "Sí, bueno no... crec que l'equip ha trobat a faltar els meus gols aquesta temporada, però contra Krill sempre suco. És una norma que m'imposo"
Zabaltz: "Estic tan content! Arny tio, però quin gol que hem fet! Mira que ho hem dit vegades, eh? Però mai te la puc passar bé"
Arny: "Va, Joan, sortim abraçats de la pista que això ha sigut enorme. Guanyar a l'últim segon és..."
Zabaltz: "Com, guanyar? No hem empatat?"
Arny: "No hòstia! que amb el gol hem fet el 4-3!!"
Zabaltz: "Aaaaaaaaaaaaaaaaa... la reputa! Estic eufòric!!!! El gol ha sigut preciós, eh?"
Arny: "Sí, l'hem de fer més sovint"
Bernat: "Però ho veieu!? És així que s'ha de jugar: no dos i dos com feu sempre... pujant des del darrere, creant l'espai: com en el gol. L'Arny estava al darrere i ha pujat i el Joan estava davant"
Chal·ly: "Jo he vist el gol només amb un ull, amb l'altre provava de tranquil·litzar el Toni"
Antoni: "No m'agrada posar-me així, eh? Però és que és tan dolent..."
Chal·ly: "Sí, a més després, et sents fatal; però a vegades costa reprimir-se"
Antoni: "Hòstia, passa que... bé, jo de jove, jugava amb un equip que sempre teníem tangana; érem uns bulleros i casi sempre arribàvem a les mans. Suposo que alguna cosa queda sempre"
Arny: "Sí, bueno no... que si escoltaré ofertes? No, no: aquí estic molt bé, estimo aquests colors"
Jordi (Krill): "Què li heu pagat a l'àrbitre?"
Agus (Krill): "Així, així guanyen els Percies"
Antoni: "Chal·ly, això és el que no hem d'ensenyar els nostres fills, eh?"
Chal·ly: "No, no... A guanyar, sí, però sense perdre els nervis"
Antoni: "Ja heu apuntat el Roc a la guarderia?"
Chal·ly: "No, bé... l'altre dia vam anar a mirar el Marrecs, que la tenim al costat de casa, però falta que ens toqui"
Arny: "Sí bueno no... que si el titular podria haver estat "Cònsul, Arnau Cònsul, 0:08 Llicència per golejar"? Sí, ho he pensat, però no volia personalitzar tant... l'important és l'equip i seguir sumant de tres en tres"
Txuqui: "Jo me'n vaig que tinc la nena malalta"
Gheler: "Frankfurt? No, no... i ara!"
Zabaltz: "Me n'he d'anar"
Arny: "Condueix amb prudència"
Zabaltz: Sí, sí: no pateixis. Ho hem de repetir, eh?"
Chal·ly: "Doncs pel Roc ara m'han donat una mena de pereta que serveix per xuclar-li els mocs..."
Arny: "...?"
Chal·ly: "No, però és molt improbable que te n'arribin, eh?"