Casino Perciale

                                                                                Chal·ly, Arny (2), XaviComa


Alguna cosa no anava a l'hora i en l'ambient no s'acabava de respirar l'aire necessari per a un triomf com cal. Era el primer partit amb calor hipòxica, teníem un sol canvi -per dos el rival-, CasinoRony havia decidit venir a jugar, estrenàvem porter i PercyQuiNoPortiLaSamarretaAddientVaALaCrònicaArny s'havia deixat la samarreta groga i va haver de jugar amb "peto". Glups.
Els iaios no corrien massa però els tres joves que els acompanyen es mouen bé i la defensa grogueta esbufegava per seguir-ne tots els moviments. De bon principi, però, la bona defensa de PercyXaviComa sobre el Rony dels collons limitava bastant l'atac rival. Així i tot, el nou cancerber bryanesc, PercyCarles, tenia prou feina -que solventava amb eficàcia. Però com que l'alegria dura poc a la casa del pobre i el comandament de la ruleta el tenien els casinos... el gol inaugural va ser pels granadets. En condicions normals això hauria inflat al ja anomenat Rony que, amb un parell de xuts a l'escaire, hauria sentenciat el matx. Però ahir se'l veia apagat, fora d'òrbita pel marcatge a l'home mixt -també hi intervenien PerciesZabaltz&Antoni&Chal·ly- i el casinaire pelat (però jove) no trobava complement. Així que, a poc a poc, els BP's van començar a acostar-se a la porteria rival, ahir defensada per l'autèntic i inigualable porter amb gorra. Mereix una ràpida descripció: de complexió elefantiàsica, cuixes rosades i apernilades (però de York, no Ibèric), la pròpia complexió no permet un tancament absolut de la part inferior de l'extremitat, cosa que des de la banqueta PerciesFaldo&Lluís indicaven amb delit: "xuteu pel mig! pel mig! busqueu el túnel...!". Es complementa sempre amb una samarreta lila lluent, amb un parell de ratlles verd cridaner a les espatlles i els costats i... la gorra, és clar, molt útil per protegir-se dels raigs lunars. Un personatge (que no sempre és el porter titular). De manera que ahir semblava fàcil foradar la porteria rival, però el paio es va treure de la màniga un partit més que digne: parada espectacular a xut de PercyXaviComa, reflexos camaleònics a un subtil xut d'esperó -dins l'àrea- de PercyArny i agilitat considerable en alguna centrada alta. La pressió grogueta era cada cop més asfixiant. I el premi va rebre'l PercySegurilla en un dels primers córners en què va rebre la pilota a la cama bona (l'esquerra), sol, fora de l'àrea, va poder carregar un xut inapel·lable: 1-1 i descans després d'alguns malentesos en els canvis bryanescos. Fins a tres jugadors van demanar canvi a la vegada... quan només teníem un home de reserva.

 Aquestes imatges també haurien pogut ser film de la  setmana. A l'esquerra, recreació anys 70; 

                                                                      a la dreta, vestit de gala percier.

A la segona part, vam imposar les nostres regles de joc. D'entrada vam decidir que la ruleta no ens afavoria i vam forçar els daus. Ens vam trobar força més còmodes i, el joc del Mentider, els Casinos van caure a la primera. Podríem batejar-la com la jugada Ziga-Zaga, en homenatge al mestre: PercyChal·ly inicia des de la defensa obrint cap a la dreta, on PercyAntoni rep tranquil i veient l'acceleració de PercyGudariZabaltz -ahir en posició de davanter força estona-, creua l'esfèrica cap a l'esquerra pel mig del quadre defensiu rival; PercyBaztanés l'aguanta, encara al rival i veient la cursa de PercyArny per la dreta, torna a creuar-la perquè aquest -per una vegada!- aturi la pilota, avanci, aixequi el cap, encari el porter i xuti al primer pal per donar la volta al marcador: 1-2. Llàstima que seguint cert refrany ja esmentat més amunt, el tal Rony també esmentat, decidís que ja era hora de mostrar les seves qualitats. Regat sec, dos percys amb la cintura a la virulé i xut ajustadet al pal. Empat.

Sense pensar-s'hi gens (ni curt ni madrós), PercyXaviComa va deixar les coses clares: de dots tècniques també n'hi havia al costat groguet. Va costar una estona, en què les ocasions anaven comptant-se a banda i banda forçant als porters a ser protagonistes, però en un rampell geniüt, PercyCintaAlCap va fintar per aquí, va trencar dues cintures per allà i, amb l'exterior, va clavar la bimba a la xarxa lateral de la porteria com qui canta un órdago. 2-3 i tocava defensar fort per evitar que la Bèstia Negra dels BP's tornés a fer de les seves. Però no: la dinàmica del partit havia canviat i PercyChal·lyPotaCalenta tenia in mente aprofitar la debilitat d'un porter rival que ja havia arribat (i superat de llarg) al seu cupo de parades per partit. La secallona enviada des de la meitat del camp atacant va sonar a cup de daus picat amb força sobre la taula, amb serenitat. El de la gorra va respondre amb una aturada equivalent a un "m'ho crec i augmento"; però no comptava amb la complicitat del caçagols PercyQuiniArny que va aixecar-li la jugada ("doncs jo a tu no et crec") amb un remat a rebentar a mig metre de la línia de gol: 2-4. Això va minar la moral casinera i va forçar el porter a sortir de l'àrea, intentar jugar amb els peus, ajudar en la circulació... i li va anar de poc que la indolència no li costa el cinquè i hat-trick del Cerverí (algun dia el veurem?) que pressionava sense alè i, així i tot, va arribar abans a la línia de fons i va provar un xut en paral·lel confiant que el vent empenyeria la pilota endins. Però ni feia aire, ni el golejador del vespre va pensar que, si hagués seguit amb la bimba, hauria pogut entrar amb la pilota controlada fins a barraca.

En fi, els últims minuts van ser agònics a partir que el de sempre va marcar el tercer i el marcador va quedar a l'abast de qualsevol badada. PercyCarlesPorterNou va estar segur en tot moment i magistral en una aturada a l'últim segon, d'un remat traïdor que es colava inexorablement llepant el pal esquerre. A part d'això cal destacar alguns detalls cattenaciers d'uns Percys cada vegada més madurs.

Gols:

1-1 Chal·ly

1-2 Arny

2-3 Xavi Coma

2-4 Arny

També juguen: Carles, Zabaltz i Antoni.

Fan acte de presència, animen i aconsellen: Lluís i Faldo.

Incidències:

Targeta taronja (groga + el groc de la samarreta) a PercyArny per equipació indeguda.

Declaracions:
Arny: "Si bueno no... estic content pels gols, però més per la victòria de l'equip, encara que me'n vaig insatisfet perquè mai no tindré el hat-trick tan a prop"
Chal·ly: "Millor que no t'hi obsessionis, eh?"
Faldo: "Si arribes a marcar el d'esperó, s'ensorra el GarbíStadium!"
Chal·ly: "Si bueno, però consti a la crònica que t'has deixat la samarreta, eh?"
Faldo: "Això, això: volem sanció exemplar!"
Arny: "Sou com criatures"
Zabaltz: "Avui el partit ha molat, eh?"
Chal·ly: "Home, aquests partitsigualadets, que pot passar de tot, molen fins i tot quan perds... si a més guanyes!"
Zabaltz: "I Arny, hem tornat a fer un parell de parets i alguna jugada... t'he trobat, eh?"
Arny: "Sí, sí: aquesta doble paret final era brillant, brillant"
Carles: "Bé nois, si em necessiteu un altre dia, ja em direu!"
Chal·ly: "Té números que la setmana que ve"
Antoni: "Ha estat bé no? Ha tingut un bon dia. Ha parat bastant"
Arny: "I ens ha salvat al final, eh?!"
Lluís: "Sí, hi estic d'acord... hi ha dilluns que és al revés, però quan està fi, és bo"
Chal·ly: "Perquè tu que domines: per tu qui és més bo: el Txuqui o el Faldo?"
Lluís: "Home, depèn. El Faldo és més constant, manté sempre més un nivell regular. El Txuqui seria com el Carles: el dia que està fi... se surt; però n'hi ha que no ho està"
Faldo: "Tots al frankfurt, no?"
Zabaltz: "No, no, jo me'n vaig"
Antoni: "Torno a casa"
Xavi: "No gràcies"
Lluís: "Sí, suposo que sí"
Arny: "Buf, sort! Ja em veia anant tres al Nürburgring, tristament, el dia que hem guanyat!"