Crema Garsississipi

     David, Zabaltz


Calor.
Humitat i suor enganxada a la samarreta.
Dos colors. Deutes pendents. Dues maneres d'entendre el futbol. Dos bars on anar a celebrar victòries i consumir les derrotes amb companyia. Calma aparent i bones cares d'entrada: massa baixes i cares noves per encendre la guspira. Un sol punt calent d'entrada: els pantalons curts de PercyTxuqui i les cuixes peludes del segon dels Faldos. Mmmmm...
Els Percy's comencen relaxats: els bons resultats i el segon lloc a la taula els permeten prendre's aquest luxe que, d'altra banda, ja sintonitza amb la seva filosofia. Els Krill, per contra, surten amb la seva intensitat habitual a ofegar el joc bryanesc, tasca no gens difícil, d'altra banda, i que coneixent el rival com el coneixen, els resultava relativament fàcil. Òbviament, el magnetisme que desprenien les cuixes peludes de PercyTxuqui i els seus pantalonets curts els desviava els xuts o els convertia la intenció en intents de cadernera. Ocasions? Poques a banda i banda, però un xut de fora l'àrea dels negrets, al·levós, amb mala intenció, fa moure el marcador: 0-1. El savoir faire de PercyBernat aconsegueix que els vermellons trenin alguna jugada, ara amb PercyDavid, després amb PercyPeebles o PercySegurilla, la cosa no queda clara, però mai arriben a majors. I el que sí que arriba és el xiulet de l'àrbitre, fins llavors poc interventor en un partit que, pels colors, per la passió, per la rivalitat que ja conté un rosari de frases malsonants, entrades a destemps i anècdotes diverses, estava qualificat d'alt risc.

En aparença, un ventijol suau i la nocturnitat obligada havien de refrescar la segona part. Però els BP's havíem fet autocrítica. Érem conscients del to baix generalitzat, sabíem que podíem fer-ho millor i una bona notíciaens animava: jugant a mig gas només perdíem d'un. Calia treure les dents. Calia llençar-se sobre els krillaires. No faré sortir ara l'esperit del KKK, però és evident que, passats d'osques i amb les revolucions multiplicades, allò va convertir-se en la caça al negret. La tensió va començar a impregnar-se en l'aire, a poc a poc, com el fum d'un incendi llunyà. En una falta vermellona, els Krill van aprofitar per ampliar l'avantatge: xutàs per l'escaire que passa entre la barrera i el davanter negret incorporat a la barrera. Inapel·lable: 0-2. La sort vermella semblava sentenciada: la venjança krillera contra la remuntada "polèmica" (per ells) del darrer matx era un fet quasi definitiu. Quasi.
L'indomable equip roget ha après una cosa en els 15 anys (pam amunt, pam avall) que porta aprenent a jugar a futbol. No s'ha de deixar de jugar fins al final. I menys contra Krill. Així que la intensitat perciera va seguir en augment mentre l'etern rival queia en una perillosa relaxació. En aquests casos no hi ha millor antídot que un ceballot made in Segurilla, Pitxitxi quan les coses van magres i guia espiritual quan cal no abaixar el cap: xutàs potent, KrillJordi que para i PercyDavid, sempre atent, enganxa l'1-2; les espases enlaire i prou temps per endavant com per no descartar, altre cop, la remuntada. Però l'ansietat s'instal·la en el bàndol Bryan: la responsabilitat de manternir-nos invictes, el pes de pensar que era massa agosarat creure possible remuntar dues vegades seguides als negrets. El cas és que el rival va decidir-se a aplicar la màxima sempiterna: "la millor defensa és un bon atac". I PercyTxuqui no en va tenir prou lluint cuixes i va haver d'aturar alguna pilota compromesa. I PerciesAntoni&Zabaltz van haver de multiplicar la defensa, mentre PercyChal·ly organitzava l'atac i PercyBernat intentava enllaçar amb la davantera. Però el gol no arribava -per sort, en cap de les dues porteries. Fins que, faltant uns tres minuts per finalitzar, el Petit de Can Ramírez va decidir posar tota la carn a la graella: dríbling de dreta, dríbling d'esquerra, cursa cap a la porteria de KrillJordi, amenaça de xut... però passada final cap a PercyZabaltz, que seguia la jugada en paral·lel, i que enganxa un remat fort i sec, des de l'àrea mateix, que fa pujar el 2-2 a l'electrònic (en fi, ja ens entenem). Semi-remuntada llesta. Seríem capaços de fer-la més grossa?
A partir d'aquí les informacions són confoses: els Krill no paeixen bé l'empat, hi ha retrets entre ells, la crispació creix... però la tècnica de KrillAgus, KrillInyi o KrillJaime s'imposen a l'ímpetu d'uns BP que creuen que poden fer-la grossa un altre cop. Ho noten en l'aire, en el desencís rival, en el darrer antecendent, en la tècnica de PercyBernat i l'oportunisme de PercyDavid. Però la dinàmica de tota la segona part ha estat la llenya. I no són capaços d'escapar-ne. Una primera falta dura. Una de fora de lloc. PercyChal·ly que diu alguna cosa; KrillInyi que replica ("No juguis amb els braços!") i finalment una entada potser excessiva de PercyVanQuébecois sobre KrillAgus, que havia aconseguit escapolir-se. La metxa s'encén. A PercyPeebles li falta temps per replicar: "Demuéstrame que la falta la hice yo". "Vete a tomar por el culo, Pablo" -resposta d'en Cadevall, pujat de to.
Aquest cronista no sap anar més enllà. Topa amb el recurrent "Coses del futbol professional. Tot queda al camp", per part negreta. "Ui. El Pablo i l'Agus semblaven el Diogo i el Luis Fabiano en aquell famós partit. Jajajaja", per part vermellona i "Sembla que el Chal·ly també va participar". És tot el que m'escup el Whatsup, després de preguntes a banda i banda. Fins i tot algun: "Ja estàs intentant posar maranya?". En un to quasi amenaçador, del dir: "si no hi eres, ara no preguntis". Finalment, una confabulació de déus del seny (l'egipci Djehuty, la grega Atenea, la romana Minerva i algun que se m'escapa) van imposar-se i l'incendi va apagar-se mentre tots dos equips es retiraven a llurs quarters d'abituallament habitual.

Gols:
1-2 David
2-2 Zabaltz
També juguen: Txuqui, Antoni, Chal·ly, Bernat i Peebles.

Assisteixen: Gheler?
Incidències: la tangana final, és clar...

Declaracions:
Txuqui: "Avui vindré amb aquells pantalons curts de porter que tant potencien la meva esveltesa. Ho dic per si us voleu masturbar ara. Sinó potser després no podreu resistir la temptació"
Chal·ly: "Són aquells que fan que el rival quedi hipnotitzat i xuti sempre fora?"
Txuqui: "Yesssss! Em depilo?"
Chal·ly: "Home, si us plau. Cames... i el que no són cames"
Peebles: "Avui follem!"
Arny: "Jo sí"
Chal·ly: "A jutjar pel teu comentari... els ous et pesen mig quilo menys?"
Arny: "Avui [l'endemà] camino com si flotés"
Txuqui: "Fantasma"
Arny: "I així, motius de la tangana?"
Peebles: "Els pantalons curts del Txuqui. Tanga-na"
Chal·ly: "Jo vaig pòsar pau, que si no havia de venir la guàrdia civil"
Peebles: "Home, una mica Xavi Alonso sí que vas estar"
Chal·ly: "Hi ha frankfurt?"
Gheler: "Jo avui no frankfurtejaré"
Chal·ly: "Eoeoeoeo!!???!!!!?!?!?!"
Peebles: "Siiiii!! Estem al Nurbur. On sou? Calzonazooooos!!!!"

[NOTA: Aquesta crònica s'ha fet, principalment amb les informacions de PercyZabaltz en un 75% i dels whatsup's de PercyPeebles&Chal·ly&Txuqui. El cronista i la Comissió per a la Memòria Històrica Bryan Percy (CMHBP) agraeix les aportacions de tothom.]