Dos homes durs

                   Chal·ly


A pit descobert. Amb la suor perlejant rostres i empapant samarretes. A base de cops, però sense guarreries, només duresa aspra. Dos equips antigament desproporcionats, avui en dia ofereixen duels intensos, a matadents, a crema-xemeneies, dels que es decideixen per petits detalls, com si fos una partida d'escacs... però amb regles inventades pels germans Marx. Als BP's ens els sabem de memòria, però el joc dels Inadaptats, amb els anys de glòria lluny ja de les possibilitats actuals, es resumeix fàcil: dues torres, un pajarillo, dos que la toquen i porter davanter amant de l'embolica-que-fort (qualificat en veu baixa per un dels que la toca com a "subnormal").
Així les coses, amb contendents que se sabien amb opcions (darrers resultats 3-1 pels blaus i 1-1, a la Lliga), el matx va començar amb els Percy's amb quadre: sense canvis i amb un lesionat a l'espera d'infiltració a la banqueta. Dues ocasions clares -que aquest cronista no va veure- i joc de control, però un tir al pal dels inadaptats. Fins que va arribar la darrera caravana Bryan, que completava l'equip: PercyPotaRancaFaldo, PercyDiarreaPeebles (vols dir que és una gastroenteritis...? no seran nervis a l'avançada? Deixem-ho aquí) i PercyJaVincVestitArny. Banqueta de quatre, doncs, però amb tres lesionats -tenim una edat. L'entrada del Cronista Correntí va coincidir amb el descontrol percier i el pressing del rival a tota la pista. O diguem-ho a la inversa per ser benèvols, que el pobret s'ha quedat de Rodrigues: el pressing rival i el descontrol percier va coincidir amb l'entrada de PercyArny a la pista, que es va sumar a les corredisses amunt i avall en què es va convertir el partit fins a la mitja part. Corríem els vermells, mentre els blaus la tocaven ràpid i no ens deixaven jugar tranquils. Ofegats, els canvis no donaven a l'abast. La banqueta bullia d'esbufecs dels que demanaven canvi cada tres minuts. Alguns s'apuntaven al "turno pasa". La duresa inicial d'un equip més proper al look countryman de Don Johnson que al rocker de Mickey Rourke, va convertir-se en el camarot dels Germans Marx: i també dos ous durs! Moc!! Que en siguin tres els ous durs... Els de PercyAvuiEsticFi-i PerTantCridoTxuqui, que amb una tasca descomunal va va mantenir el marcador intacte fins a la mitja part. Els tapaforats PercyZabaltz&Chal·ly també s'havien fet un fart de treure aigua de diferents vies. PercyXaviComa era l'únic que, a base de dríblings, aconseguia treure la pilota i provocar algun contraatac, però després algú altre fallava el xut final o la bimba es perdia en el cinquè regat.

El que va tenir de bo la segona part, a banda dels gols, és que va tornar l'ordre. I els cops de colze per lo bajini, i faltes a destemps, i alguna protesta a l'àrbitre i una targeta groga i el Pajarillo fent-se el xulo i el "subnormal" (són paraules seves, dels companys, vull dir) jugant-se-la massa... Llàstima que, tot i que vam defensar millor, l'inadaptat dels pírcings, el que millor la tocava, baixet i amb barbeta -amb un pèl de sobrepès- va aconseguir recargolar-se, buscar bona posició de xut i clavar-la quasi a l'escaire. Els blaus es van animar i, malgrat que els vermellons no vam tornar a l'espectacle Camarot dels germans Marx, el rival va tenir els seus millors minuts: un pal i un segon gol que ara no recordo com va anar, però que ens va deixar quasi ferits. Però hi havia llum en la foscor. Teníem una bretxa i ja l'havíem explotada. El primer, clarivident en un dels seus millors partits defensant la vermellona, va ser PercyTxuqui: amb el porter rival ben avançat, xut directe, alt i... força desviat el primer; a dos pams del marc, el segon. Uuuuuiii..!!, es va sentir des de la banqueta. Les passades llargues de PercyAntoni i PercyZabaltz cap als davanters eren massa llargues; una combinació PercyArny&Chal·ly, forçada (tenint en compte que el Cerverí va fer de paret, mentre el Segurilla va córrer des de posicions defensives fins gairebé la línia de fons rival perquè el gir de peu per a la passada, quasi perfecte, va desviar-se un parell de mil·límetres de res... PercyChal·ly encara està recollint la llengua), un parell de faltes vora l'àrea per als canoners percy's, van acabar a la barrera; però insistim-hi, la via era clara: aprofitar el buit que el "subnormal" deixava a la pròpia porta. PercyChal·ly va ser qui va encertar... des del mig del camp!! Va pressionar al cancerber rival en funcions de líbero, i el xut ras -potser poc èpic, però segur- va besar la xarxa amb suavitat. L'esperança renaixia. La banqueta cridava: "estan jiñaaaats!" [amb "j" de "joder", no de "jazz"], "Percys: adapteu-vos!!", "Adaptats! Adaptats! Adaptats!". Els intents de PercyAntoni i PercyXaviComa no van ser reeixits i a l'últim minut, la sort ens va girar l'esquena. Una altra pèrdua de pilota del nostre amic el porter arriscat (el "subnormal") va provocar una contra de PercyXaviComa, un pèl escorada per provar el xut a porta buida, tot i que va intentar-ho... la pilota va rebotar al taló d'una de les torres que reculava veloç per enrocar-se i evitar l'escac i mat, però l'esfèrica va caure en peus de BP4, un pèl endarrerida, provocant que l'àlfil roig hagués de fer el moviment del cavall... i no va sortir bé. Per molt poc. I l'àrbitre va xiular el final entre els crits de protesta de la banqueta Bryan, que havia escalfat els darrers minuts en veient la pròpia ensenya, que si no van caure espigues d'or va ser perquè tampoc hi havia cadenes. O sí, però això va quedar pel frankfurt i les declaracions posteriors.

Gol:
1-2: Chal·ly
També juguen: Txuqui, Antoni, Zabaltz, XaviComa i Arny.
Assiteixen (i fan pressió): Gheler, Faldo i Peebles.

Incidències:
Targeta groga a XaviComa.

Anècdota: Al vestidor, érem menys els que ens dutxàvem que els que no.

Declaracions:
Faldo: "Eh! Què és aquesta desgana a l'hora de saludar a l'afició? Feu el favor!"
Chal·ly: "Oriol [Moix, el de l'organització]: tu diga'm si d'aquí fins aquí hi ha la distància d'una barrera!?"
Faldo, Peebles, Gheler: "Chaaaal·ly: vine a saludar, cony!"
Peebles: "Xavi, nada, que sepas que estoy embarazado... pero no lo vayas diciendo por aquí"
Xavi: "No, no, tranquil, no et preocupis"
Arny: "I ja sabem què és no? Jo he sigut el segon a saber-ho"
Faldo: "Jo el tercer... però a veure, com es diu la cosa?"
Peebles: "No sé, no venia amb la eco"
Faldo: "Ja, bueno, però com es dirà"
Chal·ly: "Un nom afrancesat, no? O serà tipus Jacoba?"
Peebles: "No, més tipus Angelina"
Arny: "Jolie?"
Faldo: "Jolie és bonic. Toma! I m'he cardat un game of palabros que t'hi flips!"
Arny: "Charlotte, Bernadette..."
Chal·ly: "Mmmm... Juliette, aquest nom és catxondo"
Peebles: "Eeeeh!?"
Txuqui: "Nena i francesa, ja se sap: guarrilla"
Peebles: "Eeeeeeeeeh!?"
Arny: "Home, serà mona: rosseta, alta, potser d'ulls blaus..."
Peebles: Eeeeeeeeeeeeeeeeeeeh!!!???"
Chal·ly: "jo ja li dic al Roc: prepara't que tindràs un harem!!"
Peebles: "EEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE!!!!!!!????"
            [Fem córrer un estúpid vel]
Faldo: A veure Arny: explica'ns això de la insubmissió fiscal, que jo volia anar a la conferència"
Arny: "Doncs bàsicament que és legal"
Faldo: "No serà tan fàcil..."
Arny: "No: t'ho has de currar una mica: fer l'IVA i ingressar-lo a l'Agència Tributària Catalana, creada el 2007, enviar una carta a Hisenda dient que ho has pagat allí i una altra al M.H. Mas fent-li saber el mateix i demanant-li que en faci un bon ús"
Gheler: "I no es pot fer des de casa, amb dos clics?"
Arny: "Home, Uri, el país necessita una mica més d'implicació!"
Chal·ly: "Però et caurà una multa d'un parell..."
Arny: "No està clar: la llei diu que l'important és que paguis els impostos, sigui on sigui i l'ATC, per un conveni entre la Gene i l'Estat que només s'ha fet públic al DOGC (el diari menys llegit del món), existeix i no és il·legal. Cal esperar i veure què passa"
Faldo: "Ja, però aleshores, amb aquests diners què passa?"
Arny: "Depèn de la Gene. Seria lògic que se'ls quedés i més amb tot el que ens deuen, però..."
Chal·ly: "... però els convergents són uns fatxes tots"
Faldo: "Cada vegada menys"
Chal·ly: "Sí, vale, però no crec que es quedin aquests diners i mira que són pocs"
Arny: "Vuit empresaris i autònoms"
Peebles: "Però l'IVA és no-res, on hi ha la pasta és a la Renda i la Seguretat Social"
Arny: "Sí, ja hi estan pensant... Us emplaço a la web del moviment: www.diemprou.cat i a la roda de premsa que faran dimarts, assessorats per gabinets fiscals i advocats que explicaran que l'acció és legal. Es tracta de ser cada vegada més: el meu germà ja ho fet."
Chal·ly: "I jo he deixat de pagar peatges i vaig anar a la concentració de Martorell"
Faldo: "I jo vaig suspendre un projecte final de carrera per faltes d'ortografia. Olé els meus webs"
Arny: "D'aquí a tres trimestres us vull als tres insubmisos fiscals"


[El país es mou?]