L'àvia supersònica

           CERDITAS                BRYAN
    MECÁNICAS - 4          PERCY C.F. - 1 (lluís)


És que el més destacat del partit va ser això: l'àvia. Dues dents, una per mandíbula, un mini-megàfon i un crit de guerra: "Este equipo, como mola, se merece una ola!!". I una cançoneta que no recordo. I un marit mut.
Amb aquest panorama, què voleu? Doncs perdre, vés. Si el rival té una mitjana de 10 anys menys i un xavalet, el tal Leoncito, capaç de fer el que li donava la gana, enllaçant parets, driblant i xutant amb precisió... el resultat encara és curt. Però ep! Mèrit defensiu dels BP's, eh? Que, pressionats a tota la pista, van saber treure la pilota al primer toc com si fes quinze anys que s'hi dediquessin! No sempre, d'acord, però en alguna ocasió va fer goig de veure. I vam fer un pal (PercyGheler), i ens va sortir la jugada 2 de córner (amb dos xuts finals de PercyChal·ly) i a PercyArny li pesava el berenar-sopar i va convertir en llargues algunes passades del Segurilla que en altre temps... en fi. PerciesZabaltz&Antoni, imponents en el tall i PercyPeebles fent de la recuperació la seva millor arma van ser les ànimes d'una defensa que va tancar gairebé tots els forats. A PercyFaldo cal anotar-li dues aturades, una de molt mèrit, estirant la mà esquerra a xut sec i potent, i una segona d'aquelles de posar al capítol "gairebé-em-complico-la-vida-jo-solet"; ràpid en la sortida de la bimba per superar línies de pressió, va trobar en PercyLluís un dels millors aliats: posats a protegir un turmell en fase de recuperació, el Pastisser va provar de jugar-ho tot amb el taló i així va fer el gol de l'honor, que hagués posat una certa emoció al partit si no fos... Si no fos que, ja fos perquè era divendres, perquè de seguida vam veure que aquells de taronja corrien molt, o perquè l'àvia del megàfon feia creure que allí hi havia càmera oculta i que tot plegat era una broma, els vermellons no vam acabar mai de creure'ns que ja érem en temporada oficial. I així i tot, partit més que digne! Que dels quatre gols encaixats, tres van ser errors puntuals, propis de principis de temporada.
Ara, setmaneta de descans ideal per encaixar quatre peces i engreixar mecanismes i... que es preparin els Maximums (el proper rival)!
(Ah! i un àrbitre nou i molt correcte i atent).

Gol: 3-1 Lluís
També juguen: Faldo, Zabaltz, Antoni, Chal·ly, Gheler, Peebles i Arny.
Declaracions:
L'Àvia: "He ido a animar toda la vida. Ya cuando jugaba mi marido, después mi hijo y ahora mis nietos. Eso sí: siempre con respeto al rival"
Chal·ly: "No estic segur que al nét li faci gaire gràcia que li vingui la iaia i es foti a cridar..."

[I després, bàsicament, el debat cal centrar-lo al Scorpio a partir d'un whatsupp poc afortunat..."]
Zabaltz: "Però tu saps què costa una residència?"
Arny: "I tu el que m'he gastat en invitros?"
Faldo: "El que no pots és llençar missatges com aquest sense saber com està cadascú"
Chal·ly: "Em penso que parles sense coneixement de causa. Què vol dir que no ens ha arribat la crisi?"
Peebles: "T'has de quedar als frankfurts post-partit! Així sabràs com està cadascú"
Chal·ly: "I aquí no hi som tots i et puc assegurar que n'hi ha que segur que estan molt ofesos"
Faldo: "Jo m'he sentit absolutament molest. No fa gens de gràcia acomiadar més de la meitat dels treballadors"
Zabaltz: "Però només us veig preocupats per la independència. I jo sóc independentista, però hi ha coses més importants: a mi em preocupa arribar a finals de mes"
Chal·ly. "I a qui no?"
Arny: "La independència és un projecte il·lusionant, que enmig de la crisi on som, ens fa tenir esperança i somriure, i això ja és molt!"
Zabaltz: "I, a més, jo no em crec que sigueu d'esquerres"
Lluís: "Barreges moltes coses!"
Faldo: "Jo no he dit mai que ho fos, d'esquerres!"
Chal·ly: "Jo, sí, i què?"
Zabaltz: "Que no m'ho crec. Com no em crec que el paio d'Unió d'Òdena tingui les coses tan clares com diu"
Peebles: "Jo també sóc d'esquerres i sempre ho he dit. Per què no ho puc tenir clar?"
Arny: "I jo no sóc ni d'esquerres ni de dretes, només independentista i sé a qui votaré"
Zabaltz: "Ho veus com tens les coses clares?"
Arny: "No: només sé a qui votaré. Mai no he sabut què vull ser de gran i encara no ho sé"
Zabaltz: "Doncs jo crec que tots els polítics ens menteixen i, per tant, no vull votar a ningú. Si ningú no votés seria un missatge clar que s'han de canviar les coses"
Lluís: "No: això no és així. Llavors podrien fotre el que volguessin. Si no votes, és que t'és igual"
Chal·ly: "Perquè es votarien ells mateixos, per això hi ha els partits"
Arny: "Si vols protestar, vota en blanc. Però vota"
Peebles: "És igual: que no voti si no vol, no en té cap obligació"
Zabaltz: "No hi ha cap polític que proposi solucions clares per als problemes d'empreses com la nostra, per solucionar el tema del sector tèxtil. I tot són retallades"
Faldo: "T'has llegit els programes polítics?"
Arny: "Vas veure l'entrevista al Mas de l'altre dia?"
Zabaltz: "No, no m'interessa"
Chal·ly: "Llavors com pots dir que no en parlen?"

[... etc. etc. etc. Aquest cronista opina que, si més no, la conversa va servir per treure molts temes i posar sobre la taula que, qui més qui menys, tots estem ben fotuts però, potser per primera vegada en molts anys, va quedar demostrat que estem tots plegats plenament atents al debat político-econòmico-social, que tenim idees -pròpies o assimilades-, que volem expressar-les, que tenim ganes de xerrameca constructiva i que ens importa allò que tenim al voltant nostre. Visca la terra!]