Remuntada ultramegamaster (o com fer el préssec sense perdre la decència)

    BRYAN                        MAXIMUM     
    PERCY C.F.- 2                 ATTACK    - 1
           (lluís i chal·ly)

La tàctica del préssec: anar amb el cul a l'aire i ensenyar les vergonyes més de mig partit, per tal que el rival s'escalfi, se senti còmode, hi vagi trobant el gustet i quan es pensa que ja ho té al sac, convençut que la nit acabarà amb sucamenta... patapam! Et calces, jugues a l'espai, agafes contraatacs, xutes des de llocs inversemblants i te'n tornes a casa satisfet i més trempat que un gínjol. O que un cervela. Pot semblar senzill, però no ho és: requereix moltes subtileses i complicitats. Per exemple, que PercyGheler provoqui el rival amb culebrillades i es deixi caçar tant com faci falta fins a explotar i anar-se'n del camp -això descol·loca molt l'enemic, sempre. O no fer ni dos passades seguides al començar la segona part -això s'encomana i acostuma a provocar que l'altre equip faci el mateix. O deixar-se fer un gol quan un rival desplega tot el seu manual de dríblings -per confiar-los, és clar. O tendir al joc vertical i a les passades sense mirar de PercyMagicZabaltz -què podien fer els maximums davant tal desplegament de virtuosisme?

I és així, madurant el partit -com es diu en l'argot del periodista esportiu professional- que la fruita cau de l'arbre. Enmig d'una empanamenta que és tàctica, amb un resultat advers però estrictament controlat (un 0-1 en contra pels BP's és molt millor que un empat, per favor!) i un gol que PercyTxuqui s'ha deixat fer en el moment exacte, amb un joc trepidant i precís de "passades a l'enlloc" (perdó per la traducció ràpida: es tracta del concepte, anglès, del nowhere kicks) i amb la cirereta, potser barroera, però típicament italiana (a Madrid en diuen "teatro del bueno" i/o "sergiobusquetismo") del jugador que simula que no en vol saber res més... que, de sobte, en una defensa en rombe, en surti un contraatac de tres contra un, en què PercyVanQuébecois es queda a assegurar la defensa per si de cas, mentre PercyLluís, PercyAraJaNoM'EnfadoGheler i PercyChal·ly surten disparats com fletxes, combinen perquè BP-5 la cedeixi a BP-17 i aquest, sec i ras, engalti l'empat, només pot tenir una conseqüència lògica: que s'acabi guanyant. En aquest moment, amb l'1-1, els Maximum Attack estaven més partits i sorpresos que la poma triada per Guillem Tell.

El demés? Fàcil. Amb l'equilibri al marcador, s'abandona la tàctica del préssec i es passa al "no hi ha color". Rigor tàctic brutal, seriositat, pim-pam, pim-pam, a controlar la bimba com el Milan del Capello i 15 minuts brillants corol·lats de la manera més inesperada -perquè tampoc es tracta de guanyar de qualsevol manera i amb un gol dels anomenats de pixarrín. Cal matar-ho amb amplitud de mires, amb sentiment de colossalitat, el mateix que va tenir Keops quan va decidir fer-se una tomba: finta abans de la ratlla de mitjos després de passada mil·limètrica de PercyEnToni i segurillot encrespat a l'escaire. Punt i final. Pot semblar una conclusió excessivament grandiloqüent per a l'esperit sempre humil dels Bryan Percy C.F., com si cristianoronaldegés una mica. Desenganyeu-vos: és l'arrodoniment perfecte per a un partit meticulosament preparat, amb un punt, fins i tot, si se'm permet, de magnanimitat. Sí: és una manera de dir "maximums: amb aquest gol teniu l'excusa idònia per justificar la derrota com un cop de sort, un xut que surt cada deu mil, en realitat no n'hi havia per tant, etc.". Els Percy's sabem que no és així. Però no ens posarem a discutir-ho, no fa per nosaltres. Tenim prou maldecaps amb l'IVA.

Gols: 1-1 Lluís; 2-1 Chal·ly
També juguen: Txuqui, Zabaltz, Gheler, Peebles i Antoni.
Anima (una estona): Faldo

Declaracions:
Gheler: "No es tracta de que no volies fer-ho: és que ja no ho havies d'haver fet!"
Chal·ly: "I així les finlandeses, què?"
Lluís: "Hi ha molt nivell"
Peebles: "I són... fineses?"
Lluís: "Home, més val que no parli més del compte... però hi ha finura"
Zabaltz: "Què va! Segur que són unes guarrotes, tot el dia bevent vodka"
Txuqui: "I deuen anar calentes tot el dia, amb el fred que fot!"
Faldo: "El problema és que et destrempes quan han acabat de treure's tota la roba, de tanta que en porten"
Zabaltz: "Segur que el Lluís no, que és jove, encara!"
Arny: "Sí, bé... no? Hauré de treballar dur per guanyar-me un lloc en aquest equip, però per això estic aquí"
Chal·ly: "El que està clar és que els Percys guanyen quan no hi ha ni el Faldo ni l'Arny"
Faldo: "A veure, un moment! Que jo, de ser-hi, hi sóc!"
Peebles: "És veritat: és quan no juguen el Faldo i l'Arny, que guanyem"
Gheler: "O dit d'una altra manera: si juguen l'Arny i el Faldo, els Percys perden"
Faldo: "Que injusta que és la vida"
Arny: "Que ingrat és el món del futbol"
Txuqui: "És que quan hi ha molta pasta en joc..."