Fer misto
BRIAN
INADAPTATS - 4 PERCY C.F. - 2
(gheler, antoni)
En un interessant article al portal literari (i lingüístic i de música i teatre, etc.) "Núvol", es proposava la traducció de dos conceptes molt clars en castellà i difícils en català: braguetazo i gatillazo. Hi havia propostes sucoses per a tots dos casos, ja ho veureu. En el cas col·lectiu dels Percys (en el personal cadascú se sap el seu), el primer equivaldria als partits en què fitxem al XaviComa, al Nalny o al Pujo, tot i que en realitat l'autèntic seria convéncer al Fernandao que, a mode d'entrenament, vingués a jugar -a mig gas, si volia- sempre amb nosaltres. Però per al cas particular d'ahir, se'ns pot aplicar el segon; pel qual la millor proposta de l'article-post anomenava de manera força futbolística: "fer misto". Ffsstt... oi?
Bé, doncs això: poques vegades tindrem ocasió més evident de guanyar a un clàssic de les Lligues Garbí com els Inadaptats, que al partit d'ahir. I perquè no vam fer-ho? Doncs això: ffsstt... Vam començar el matx ben empalmats, malgrat una primera distracció de PercyArny en el marcatge, a qui van guanyar l'esquena, però que no va convertir-se en gol per una bona (de les poques?) aturada de PercyFaldo. Però va ser l'única equivocació en molta estona: els BP van jugar com un bloc al darrere, i prova d'això és que els Inadaptats van xutar més aviat poquet; per ser justos, van xutar més els rogets: "però els deu primers xuts van anar fora", apuntava al vestidor PercyChal·ly; potser no van ser tants, però quatre o cinc, sí. I en situacions franques, provocades per bones combinacions amb PercyLluís d'eix i PercyAntoni d'àncora. I per errors dels blaus, és clar! Similars al que els Brian van fer en treure la pilota (jugada!) des del darrere cap al minut 13 o 14 de la primera part; resultat? 1-0. No passava res: es símptomes eren bons. Un parell de minuts després, mig atuïts, encara, enlloc de misto... vam fer vista. Així, en bloc, tampoc cal assenyalar culpables perquè sinó els hauríem d'anar a buscar en cadascun dels gols que encaixem i no acabaríem mai: 2-0. I encara abans de finalitzar el primer temps un altre error i 3-0. Injust del tot: el resultat era tan voluminós que no se'l creien ni els inadaptats: "hòstia i sense fer, res, eh?", se li va escapar a un, camí de la banqueta. Al costat roget, cares llargues: el partit se sabia perdut perquè fer tres gols ens és una proesa i els comentaris generals ("és que juguem fatal", "som una banda", "no hi anem", "perdem pilotes tontíssimes", que si tomba que si gira), tendenciosos, poc equitatius, lleonins, abusius, convidaven més a tornar al vestidor abans d'hora que no pas a jugar la segona part.
Però vam aguantar com un sol home. I vam aprendre dels errors. I ho vam fer millor. I si hagués durat una mica més... bé, no, seria correcte dir: i si no haguéssim fet misto cada vegada...
La cosa no podia començar pitjor: 4-0 en la segona jugada. Però hi havia una diferència: havia estat un gol de doble rebot i autèntica mala sort, no se'n podia culpar ningú. La situació convidava a abandonar-se definitivament i que ens en fotessin 7, però no. Perdut per perdut, vam decidir jugar bé. Seguir tocant i fer-ho millor, intercanviar-nos posicions com poques vegades hem fet (i en cap moment abans en el partit d'ahir), defensar a l'home sense errors, fer passades a l'espai amb coherència, provar dríblings com poques vegades i ser agosarats com mai. Com a mostra un botó: pilota que talla el Solsoní amb el porter rival fent de cinquè atacant i vaselina perfecta des de més enllà del mig del camp que vota just sobre la línia -pam més, pam menys- abans de besar la xarxa: 4-1. Exagera aquest cronista com té tendència a fer? No (és a dir no exagera, no és que no tingui tendència a fer-ho). O no es recorda la paret de PercyPeebles amb PercyWebMàsterLluís, entrant pel centre i cap a la dreta que acaba amb xut forçat? I els dos un contra un del Solsoní (i encara un altre del mateix Flequer) que acaben a les cames del porter rival i un altre fora? I la combinació elèctrica, entre cames inadaptades, de PercyCronista-PercyQuébecois-PercyGheler-altre cop l'Escrivent i, al final, cop de taló del Solsoní, curt per desesperació del de Cervera, que ja es veia empalmant a porteria buida? I la cavalcada, cop de cintura inclòs -marca de la casa- del Geganter que acaba amb xut poc encertat i crits a la banqueta ("no em digueu res quan jugo que em distrec")? Per compensar-ho, falta des de gairebé mig camp, vilafrancada seca a mitja altura, semi-rebot i... 4-2! Fins al final, el 4-3 va rondar el marcador més que el 5-2, en això estarem tots d'acord, oi? Conclusió: el puto misto no es va voler encendre! Ffsst.., ffssst..., ffssssttt......!! i llumí que es trenca per massa insistència (i aquella ràbia que fot, no?). En castellà, que són uns caps calents, en diuen gatillazo (terme violent: al capdavall la paraula ve de gatillo, "dicho de la palanca que acciona una arma de fuego"). Doncs això.
En certs casos, la cosa pot dissimular-se si ella, per l'obstinació, queda satisfeta. I no va ser un mal partit.
Gols: 4-1 Gheler; 4-2 Antoni
També juguen: Faldo, Chal·ly, Peebles, Lluís i Arny.
Acord de Junta:
Durant la baixa de PercyKaixoZabaltz no es fitxarà cap jugador de forma permanent per completar un equip de 8 i es jugarà sempre amb 7 components. Només en el cas que faltés un d'aquests 7, es recorrerà a contractar, sempre de manera puntual, un jugador extern.
Declaracions:
Lluís: "Poques vegades he jugat pitjor"
Chal·ly: "Estem fatal, espero que ho anirem superant amb els partits"
Peebles: "El millor de la vista, Faldo, és com ho has acompanyat amb el moviment, així com per fer entendre que clarament anava fora"
Faldo: "És que anava fora! Passa que al final s'ha decidit a entrar. Incomprensible"
Chal·ly: "Toni, Toni! No te'n vagis que hem de prendre un aocrd entre tots"
Gheler: "Carai, Arny! Quines xancletes més professionals!"
Arny: "Sí, són les d'anar a nedar, com que ara no hi vaig, estaven avorrides en una bossa i les he posat en aquesta, les altres me les deixava sempre perquè les feia servir per anar per casa"
Faldo: I per què ja n hi vas a nedar? Que no hi anaves als matins?"
Gheler: "Tu abans et despertaves ben d'hora ben d'hora, no?"
Arny: "Va ser mala sort. Em vaig desapuntar abans de saber que passaria a tenir els matins lliures i coincidint amb la passió de la Silvana per fer footing... cosa que va durar quinze dies"
Peebles: "Però no s'havia comprat unes bambes hiperespecials de la muerte?"
Arny: "Sí, però eren Decathlon no ben bé de la sèrie més baixa, sinó de la segona més baixa"
Chal·ly: "Carai Arny! I aquestes xancletes?"
[bucle]
Faldo (sobre plànol): "Veus? El cable de fibra òptica entraria per aquí, però el receptor-quadre de màquines de tota la casa és en aquest altre punt... i no ser com fer-ho arribar"
Lluís: "Ja... i si ho entres per aquí?"
Faldo: "No, no pot ser"
Lluís: "Buf! Pues l'únic que et dic és que no es pot arrugar el cable i que el cazurro que va venira casa meva em va deixar tres dies sense internet"
Gheler: "El problema és no haver deixat tubos buits al fer les obres, pensant en cables futurs"
Chal·ly: "Sempre pots aixecar el parquet"
Gheler: "O fer regateres"
Peebles: "I no pots fer-ho arribar al router i llavors transmetre des d'allà amb wifi?"
Chal·ly: "I fer-ho passar per la làmpara?"
Faldo: "Algú pot fer el puto favor de tenir una idea intel·ligent!!??"
(...)
Arny: "I per què vols la fibra òptica? De què serveix?"
Faldo i Lluís: "Per guanyar velocitat"
Arny: "Ah... doncs potser me n'enxufaré a veure si corro més"
INADAPTATS - 4 PERCY C.F. - 2
(gheler, antoni)
En un interessant article al portal literari (i lingüístic i de música i teatre, etc.) "Núvol", es proposava la traducció de dos conceptes molt clars en castellà i difícils en català: braguetazo i gatillazo. Hi havia propostes sucoses per a tots dos casos, ja ho veureu. En el cas col·lectiu dels Percys (en el personal cadascú se sap el seu), el primer equivaldria als partits en què fitxem al XaviComa, al Nalny o al Pujo, tot i que en realitat l'autèntic seria convéncer al Fernandao que, a mode d'entrenament, vingués a jugar -a mig gas, si volia- sempre amb nosaltres. Però per al cas particular d'ahir, se'ns pot aplicar el segon; pel qual la millor proposta de l'article-post anomenava de manera força futbolística: "fer misto". Ffsstt... oi?
Bé, doncs això: poques vegades tindrem ocasió més evident de guanyar a un clàssic de les Lligues Garbí com els Inadaptats, que al partit d'ahir. I perquè no vam fer-ho? Doncs això: ffsstt... Vam començar el matx ben empalmats, malgrat una primera distracció de PercyArny en el marcatge, a qui van guanyar l'esquena, però que no va convertir-se en gol per una bona (de les poques?) aturada de PercyFaldo. Però va ser l'única equivocació en molta estona: els BP van jugar com un bloc al darrere, i prova d'això és que els Inadaptats van xutar més aviat poquet; per ser justos, van xutar més els rogets: "però els deu primers xuts van anar fora", apuntava al vestidor PercyChal·ly; potser no van ser tants, però quatre o cinc, sí. I en situacions franques, provocades per bones combinacions amb PercyLluís d'eix i PercyAntoni d'àncora. I per errors dels blaus, és clar! Similars al que els Brian van fer en treure la pilota (jugada!) des del darrere cap al minut 13 o 14 de la primera part; resultat? 1-0. No passava res: es símptomes eren bons. Un parell de minuts després, mig atuïts, encara, enlloc de misto... vam fer vista. Així, en bloc, tampoc cal assenyalar culpables perquè sinó els hauríem d'anar a buscar en cadascun dels gols que encaixem i no acabaríem mai: 2-0. I encara abans de finalitzar el primer temps un altre error i 3-0. Injust del tot: el resultat era tan voluminós que no se'l creien ni els inadaptats: "hòstia i sense fer, res, eh?", se li va escapar a un, camí de la banqueta. Al costat roget, cares llargues: el partit se sabia perdut perquè fer tres gols ens és una proesa i els comentaris generals ("és que juguem fatal", "som una banda", "no hi anem", "perdem pilotes tontíssimes", que si tomba que si gira), tendenciosos, poc equitatius, lleonins, abusius, convidaven més a tornar al vestidor abans d'hora que no pas a jugar la segona part.
Però vam aguantar com un sol home. I vam aprendre dels errors. I ho vam fer millor. I si hagués durat una mica més... bé, no, seria correcte dir: i si no haguéssim fet misto cada vegada...
La cosa no podia començar pitjor: 4-0 en la segona jugada. Però hi havia una diferència: havia estat un gol de doble rebot i autèntica mala sort, no se'n podia culpar ningú. La situació convidava a abandonar-se definitivament i que ens en fotessin 7, però no. Perdut per perdut, vam decidir jugar bé. Seguir tocant i fer-ho millor, intercanviar-nos posicions com poques vegades hem fet (i en cap moment abans en el partit d'ahir), defensar a l'home sense errors, fer passades a l'espai amb coherència, provar dríblings com poques vegades i ser agosarats com mai. Com a mostra un botó: pilota que talla el Solsoní amb el porter rival fent de cinquè atacant i vaselina perfecta des de més enllà del mig del camp que vota just sobre la línia -pam més, pam menys- abans de besar la xarxa: 4-1. Exagera aquest cronista com té tendència a fer? No (és a dir no exagera, no és que no tingui tendència a fer-ho). O no es recorda la paret de PercyPeebles amb PercyWebMàsterLluís, entrant pel centre i cap a la dreta que acaba amb xut forçat? I els dos un contra un del Solsoní (i encara un altre del mateix Flequer) que acaben a les cames del porter rival i un altre fora? I la combinació elèctrica, entre cames inadaptades, de PercyCronista-PercyQuébecois-PercyGheler-altre cop l'Escrivent i, al final, cop de taló del Solsoní, curt per desesperació del de Cervera, que ja es veia empalmant a porteria buida? I la cavalcada, cop de cintura inclòs -marca de la casa- del Geganter que acaba amb xut poc encertat i crits a la banqueta ("no em digueu res quan jugo que em distrec")? Per compensar-ho, falta des de gairebé mig camp, vilafrancada seca a mitja altura, semi-rebot i... 4-2! Fins al final, el 4-3 va rondar el marcador més que el 5-2, en això estarem tots d'acord, oi? Conclusió: el puto misto no es va voler encendre! Ffsst.., ffssst..., ffssssttt......!! i llumí que es trenca per massa insistència (i aquella ràbia que fot, no?). En castellà, que són uns caps calents, en diuen gatillazo (terme violent: al capdavall la paraula ve de gatillo, "dicho de la palanca que acciona una arma de fuego"). Doncs això.
En certs casos, la cosa pot dissimular-se si ella, per l'obstinació, queda satisfeta. I no va ser un mal partit.
Gols: 4-1 Gheler; 4-2 Antoni
També juguen: Faldo, Chal·ly, Peebles, Lluís i Arny.
Acord de Junta:
Durant la baixa de PercyKaixoZabaltz no es fitxarà cap jugador de forma permanent per completar un equip de 8 i es jugarà sempre amb 7 components. Només en el cas que faltés un d'aquests 7, es recorrerà a contractar, sempre de manera puntual, un jugador extern.
Declaracions:
Lluís: "Poques vegades he jugat pitjor"
Chal·ly: "Estem fatal, espero que ho anirem superant amb els partits"
Peebles: "El millor de la vista, Faldo, és com ho has acompanyat amb el moviment, així com per fer entendre que clarament anava fora"
Faldo: "És que anava fora! Passa que al final s'ha decidit a entrar. Incomprensible"
Chal·ly: "Toni, Toni! No te'n vagis que hem de prendre un aocrd entre tots"
Gheler: "Carai, Arny! Quines xancletes més professionals!"
Arny: "Sí, són les d'anar a nedar, com que ara no hi vaig, estaven avorrides en una bossa i les he posat en aquesta, les altres me les deixava sempre perquè les feia servir per anar per casa"
Faldo: I per què ja n hi vas a nedar? Que no hi anaves als matins?"
Gheler: "Tu abans et despertaves ben d'hora ben d'hora, no?"
Arny: "Va ser mala sort. Em vaig desapuntar abans de saber que passaria a tenir els matins lliures i coincidint amb la passió de la Silvana per fer footing... cosa que va durar quinze dies"
Peebles: "Però no s'havia comprat unes bambes hiperespecials de la muerte?"
Arny: "Sí, però eren Decathlon no ben bé de la sèrie més baixa, sinó de la segona més baixa"
Chal·ly: "Carai Arny! I aquestes xancletes?"
[bucle]
Faldo (sobre plànol): "Veus? El cable de fibra òptica entraria per aquí, però el receptor-quadre de màquines de tota la casa és en aquest altre punt... i no ser com fer-ho arribar"
Lluís: "Ja... i si ho entres per aquí?"
Faldo: "No, no pot ser"
Lluís: "Buf! Pues l'únic que et dic és que no es pot arrugar el cable i que el cazurro que va venira casa meva em va deixar tres dies sense internet"
Gheler: "El problema és no haver deixat tubos buits al fer les obres, pensant en cables futurs"
Chal·ly: "Sempre pots aixecar el parquet"
Gheler: "O fer regateres"
Peebles: "I no pots fer-ho arribar al router i llavors transmetre des d'allà amb wifi?"
Chal·ly: "I fer-ho passar per la làmpara?"
Faldo: "Algú pot fer el puto favor de tenir una idea intel·ligent!!??"
(...)
Arny: "I per què vols la fibra òptica? De què serveix?"
Faldo i Lluís: "Per guanyar velocitat"
Arny: "Ah... doncs potser me n'enxufaré a veure si corro més"
Mooooolt benevolent amb la meva vista en el segon gol jejejejejeje
ResponEliminaOstres Arnau. felicitats per la clavada final! fa molta moltíssima fins i tot "sissiimissima" ràbia quan se't trenca un puto misto després d'intentar encendre'l molts cops! o quan es descapulla el fòsfor també.
ResponEliminaDe cara al pròxim dia: a guanyar s'ha dit!
Per cert: el Pablo és baixa. Per tant ja podem anar fitxant, diria. Ja que si no ho fem, com a molt serem 6.