La quadratura del rombe

     BRIAN                      

     PERCY C.F.   -  6        INADAPTATS    -  1 

       (antoni (3), chal·ly (2) i arny)

Que sí, Van Peebles, que és veritat: sense tu hem sumat la primera victòria de la temporada, tants punts (3) com els que havíem sumat en tota la lliga (3 empats) i, a més, golejant. I hem pujat un lloc a la classificació, ja no som últims (tot i que els últims tenen dos partits menys). I ho pots comprovar aquí (has d'anar fins a la Jornada 13).

El més difícil va ser l'adaptació a un nou sistema de joc. Per una vegada, i potser per la insistència de PercyMitu entrenant-nos des de la banqueta i aprofitant els seus coneixements de tàctica en el hoquei patins, vam decidir no col·lapsar-nos en atac i provar de jugar en rombe. Que PercyKrillAgus, bon tocador de bimba, hagués vingut a reforçar els BP, ajudava en l'elecció del tipus d'atac. No ens posarem matemàtics, pero la diferència amb el quadrat és que els angles no són iguals i que, com a figura geomètrica és elàstica, i aquesta és la gràcia. El quadrat porta a l'estatisme: dos a dalt, dos al mig, que com a molt van canviant-se el lloc del pivot, és a dir el que juga al mig. L'altre "davanter", normalment (i sobretot tenint en compte la poca durada dels atacs estàtics perciers) ha d'escollir una de les dues bandes. I punt. El rombe, en canvi, pel que té de trapezoidal, permet que l'últim defensa (l'anomenarem "escombra") vagi d'esquerra a dreta, cossa que dóna llibertatal pivot per fer el mateix o, fins i tot, per fer-ho al revés, sempre i quan les ales acompanyin el moviment amunt-avall. S'entén, oi? Aparentment és fàcil i, de fet, d'inèrcia ho fem gairebé sempre els dilluns al Montserrat...

Bé, el cas és que també hi devia ajudar que, als dos minuts, una pressió de PercyGeganterAntoni li permetés robar una pilota i encara sol el porter. La facilitat amb què va col·locar-la al pal curt va fer que la resta penséssim si no el desaprofitem fent-lo jugar al darrere... Poc després, en ple vendaval inadaptat (perquè la defensa feia aigües i l'atac encara no es coordinava bé) i repertori d'algunes (tampoc tantes) bones aturades de PercyFaldo, el Vilafranquí va controlar una bimba al darrere, se'n va anar de dos i va permetre un 3 contra 1 (i porter), amb el Solsoní i el Cerverí de l'Urgell esperant la passada de la mort -un a cada costat-, però PercyEnToni, envalentonat, va retallar l'últim defensa, tot i que aquest havia aturat la bimba, però el rebot va afavorir el roget i, davant el porter...  garrotada i cap dins: 2-0 i coast to coast d'antologia. Conscient d'haver fet el xupón, el protagonista de la nit va disculpar-se als davanters, que li van dir "i ara! si has marcat!" (conscients de la pressió que hagués estat haver de rematar ells...), però des de la banqueta se li va recriminar l'acció individualista. Amb el krillaire en pista i PercyLluís acompanyant-lo en atac, el rombe va funcionar una estoneta, però un gripós PercyChal·ly hi podia aportar poc, PercyArny es cansava de seguida i PercyGheller estava més aviat gripat. Aixó sí: dos pals  van evitar que no ens poséssim 4-0 (algú deia que havien estat tres). Però a les passades finals els costava arribar a destinatari... fins que un teva meva amb el Culebrilla d'armador de joc va acabar amb assistència precisa al cap del Segurilla que, tot i no estar ben posicionat, va moure l'espinada per posar el front en escorç... i aconseguir un efecte vaselina sobre una porteria en què el porter estava massa avançat. És dubtós saber si la passada alta de PercyGheller no era un xut, i si el cop de cap de PercyGripA no era un simple control, però el resultat ho deia tot: 3-0. Inapel·lable. (D'acord: el porter no era porter, però això no és culpa dels BP's).

Mitja part. Eufòria... però també certa preocupació. L'atac no funcionava i, per provar un sistema de joc novedós, la defensa (el nostre puntal) deixava més forats que un emmental. I hi havia una certa desconfiança: "com ens en caigui un, ens enfonsarem", es deia. "Home, però... encara estarem 3-1, no?". "Però ja ens va passar un cop". En fi, guanyar a la mitja part era tal novetat, a can Percy, que semblàvem socis culés que només estan tranquils amb un 7-0.

I a la segona part va passar el que temíem: 3-1. I això que, a estones, al davant la tocàvem bé. Era difícil fer el rombe, però circulàvem, canviàvem de posició, buscàvem el buit... Però res, el rombe tendia a quadrificar-se. Una vegada i una altra: estatisme. La tranquil·litat no va caure a la banqueta percy fins que d'un córner (un córner!!) amb teva meva doble PercyInformàtic-PercyAparellador"em-vaig-fer-a-Gotarta" no va permetre un xut col·locat d'aquest, vora el pal dret: 4-1.  Llavors, a estones, vam jugar a plaer: i en una trena preciosa, una passada de la mort de PercyGheller va permetre a PercyArny, a un pam de la línia de gol, fer el 5-1, en ple desconcert inadaptat, que anaven rotant de porter mentre miraven a la banda i cap al vestidor. Sí, és clar: preferien que la cosa acabés com més aviat millor. Però hi va haver lloc per un parell d'ocasions més en què els rogets van voler adornar-se massa i pel 6-1 que va servir perquè el Geganter se n'anés a casa amb un hat-trick només a l'abast d'un parell de percys... i d'algunes estrelles invitades. Bon resultat, bonica victòria i comentaris d'elogi cap a les innovacions mitukeres, a més d'alguna broma québecoise. Tampoc no gaires, no era qüestió d'abusar: els Inadaptats seguien mirant cap al vestidor tot i que eren conscients que el que estava en una reunió, ja no arribaria. I, si ho feia, ja no serviria de res. De fet, amb quatre en pista, tampoc no ho havien fet tan malament.

Gols: 1-0 Antoni; 2-0 Antoni; 3-0 Chal·ly; 4-1 Chal·ly; 5-1 Arny; 6-1 Antoni

També juguen: Faldo, Lluís, AgusKrill i Gheller.

Entrena i anima: Mitu

Declaracions:

Faldo: "Si només guanyem aquest partit en tota la Lliga, és com per tallar-se-la"

Chal·ly: "Realment no sé si compensa només guanyar aquest"

Faldo: "És que jo l'any que ve ho deixo si no en guanyem un altre"

Arny: "Bueno, xatos, però bé que havíem de guanyar, no? No fotem!"

Mitu: "És que no us dóna ni per fer broma al Pablo"

Chal·ly: "Bueno, però li fem, eh?"

Gheller: "No cal ni fer-ne: li diem la veritat i ja està: hem guanyat"

Lluís: "No cal dir que eren un menys"

Arny: "No és culpa nostra"

Antoni: "Però sense Pablo victòria segura, no?"

Arny: "Al 2014 sí, això està clar"

Faldo: "Les estadístiques no menteixen. També diuen que la meva actuació ha estat estel·lar"

Arny: "Però no immaculada"

Faldo": "Què vols dir? Si no he ni suat!"

Arny: "Ja, però immaccuñat era mantenir la porteria 0"

Faldo: "Però si eren un menys i m'han vingut dos en superioritat numèrica i m'han fotut un txitxarro de tres parells!"

Lluís: "Tenies poc a fer-hi, sí"

Faldo: "Jo només dic que, sent tres en atac, sempre estaven sols... ja em direu què cony fotíeu"