Matrix

De cine. Impossible guionar-ho millor: aquest humil cronista, en funcions de capità, va donar la mà a l'àrbitre i a JustEnric que, després de cedir-nos directament la pilota, sense sorteig, va preguntar, quasi tímid:

–Ei, escolta, i aquestes cròniques que feu per Internet... qui les fa?

Vermell com la samarreta que lluïa, PercyArny va respondre:

–Jo... que les llegeixes?

–Buf! Jo i el porter i aquell d'allà! Si som fans!

–Au, va...

–Que sí, tio, però tu ets escriptor o periodista o què?

–No, però m'agrada escriure i...

–Però com te'n recordes de tot? Si jo flipo amb els detalls que...

–La meitat m'ho invento i cola igual.

Bé, estalviarem els detalls posteriors i tallarem la conversa aquí, que si del que es tractava era d'afalagar el rival per tal de despistar-lo, va passar just el contrari: potser conscients que estaven sent mentalment filmats, que calia quedar bé a la foto o, en tot cas, que era millor no apretar massa en pro de la posteritat,  l'equip blaucel va inventar-se un passadís on no hi era per deixar que el Cerverí de l'Urgell s'esmunyís solet entre tres defenses i, encara des de lluny, xutés sense oposició... a un pam del pal esquerre. A la jugada següent, PercyFaldo va haver de lluir-se en la primera intervenció del 2014, acompanyant-ho de quatre retrets a una defensa massa tova. Van passar uns minuts més, d'aquests anomenats de tempteig, fins que va entrar PercyOhLà-là-Zinedine-Pascale, últim fitxatge de la Masia Alonso. No en direm que fos espectacular, ni lluminós, ni driblador, ni de gardela toulonnaise: senzillament hi era. Un mur. Una presa sobre el Roina. La resistència dels càtars concentrada en un jugador de futbol. Els Justerini no van aprendre a burlar-lo fins que, després d'una passada llarga cap a PercyGheler, aquest la deixés a PercyLeFroidDuQuébec qui, gairebé amb naturalitat, va fer una cullereta a la sortida del porter justerinenc per posar l'1-0.

EN AQUEST MOMENT, EL TEMPS ES VA ATURAR.
UN HOME VESTIT DE NEGRE DE CAP A PEUS, NEGRE ELL MATEIX, VA ATURAR EL TEMPSS I LA DIMENSIÓ ESPAI-TEMPS I NOMÉS JO, L'EPIL·LÈPTIC, VAIG ASER-NE CONSCIENT. ES DIRIGIA A MI, DE FET, I EM VA DEIXAR TRIAR: PASTILLA VERMELLA O PASTILLA BLAVA. LA PRIMERA ET FA VIURE UN SOMNI MERAVELLÓS, UN MÓN MILLOR, EL PARADÍS TERRENAL... PERÒ TÉ DATA DE CADUCITAT*. LA SEGONA, T'ENFONSA EN LA REALITAT DE SEMPRE I QUI SAP?, POTSER MAI MÉS NO TINDRÀS L'OPORTUNITAT DE GAUDIR. O SÍ, PERÒ T'HO HAURÀS DE GUANYAR AMB LA SUOR DEL TEU FRONT...
EVIDENTMENT (I MÉS SENT PERCY) VAIG TRIAR LA PASTILLA VERMELLA

*LA DATA DE CADUCITAT NO VA ESPECIFICAR-LA, PERÒ SEMBLAVA (PER COM PARLAVA) QUE PODIEN SER UN PARELL O TRES DE DIES

Pastilla vermella

     BRIAN                      

     PERCY C.F.   -  4        JUSTERINI    -  3 

        (peebles, lluís, antoni i arny)

I gairebé tot seguit, sense temps a respirar, passada llarga de PercyAntoni cap a la cursa de PercySolsoní, que l'atura, fa un triple teva-meva (potser només era doble) amb PercyPascale i, com a recurs final, la deixa endarrere perquè sigui PercyHeTornatLluís qui xuti amb tota la intenció: 2-0. Però... ai las! En la roda de canvis, l'antic juvenil de l'OM va tornar a la banqueta, i en un córner ningú va ser més ràpid que un dels blauets, que va posar el peu a una centrada forta. I el 2-2, poc abans del descans, va venir després d'una passada llarga del Mollerussenc que va interceptar un Justerini per posar-se a avançar, i va avançar i avançar mentre els rogets disposaven un passadís com d'honor -catifa inclosa-, fins que va afusellar al pobre PercyFaldo, principi i final de la jugada. Abans, quedi clar, n'havia tret amb els punys i amb les dues cames, xuts de lluny i xuts d'a la vora...

A la mitja part, ZP (Zinedine Pascale) ens mirava quasi perplex. PercyPeebles provava de traduir-li les consignes: "Ei, pavos, hem de seguir igual! Llàstima al final, però estàvem bé"; "potser millor no apretar tan amunt, millor esperar-los més, total... l'empat està bé, si aguantem...". PercyArny va saber dir-li la paraula clau: catenaccio. I Percy Toulonnaise ho va entendre. I la segona part va ser gairebé un calc de la primera: els Justerini atacant, potser fent-ho massa bonic (per allò de sortir bé a la crònica), agradant-se en les parets, desbordant sovint als Percys, però topant fos amb PercyFaldo, fos amb el travesser, fos amb Le Mur de Soutènement –més Busi que Zinedine, val a dir-ho– Monsieur Pascale. I d'un tall en defensa del Percy de les Frances en va sortir la passada cap al Geganter perquè aquest s'inventés el 3-2. Res de massa complicat: vilafrancada seca de dretes, rasa com un nivell de paleta, un blauet que creu que votarà en algun punt i que aixeca un pam el peu, i la pilota, tossuda en la seva rasant, que li passa per sota i se'n va directa fins a la base del pal dret justerinenc. El toca i cap dins. Però això no volia dir res: quedava més de mitja segona part i Justerini va tocar a sometent. Els BP's es van multiplicar, com si cantessin una versió de L'Estaca: si tu tapones bé per aquí, i si jo estiro la cama cap allà, segur que aguanta, aguanta, aguanta... i PercyFaldo ja farà (la resta). Va tapar PercyGheler fins que una rampa doble, en les dues cames a la vegada, va deixar-li els bessons (els quatre!) més durs que... bé, que molt durs. I va tapar PercyVanQuébecois, a qui l'onada de fred siberiana, en el seu pas per Québec, a -30ºC ha deixat infranquejable com el gel. I va córrer amunt i avall PercyArny, amb por que li esclatessin els pulmons -i part del fetge. I PercyLluís va molestar suficientment al JusteriniPerico com perquè no se li girés ni una vegada. I PercyToni va fer faltes intel·ligents i les barreres que PercyFaldo col·locava eren com portes blindades de caixes fortes... menys una, que casi al límit del reglament i amb un comportament immoral i impropi, els blauets van decidir treure amb estratègia, amagant el xut, passant a la línia de fons i centrant pel que venia de segona línia: 3-3. N'hi havia per posar-hi una denúncia, després de tant d'esforç...

Tot apuntava que la desolació entre les línies vermellones comportaria el 3-4 i fins potser el 3-5 o més i tot si no se seguia exactament igual. JustEnric ja es fregava les mans, era el moment ideal per al pitxitxi caçagols. Però no comptava amb PercyMonDieuPascale. Ell solet va multiplicar cames, pit, genolls i fins algun braç poc legal (que va ser protestat conseqüentment, però l'àrbitre va dir que no havia vist res) per evitar l'hecatombe. I en l'única jugada que es va permetre en atac, com si la resta del matx hagués preferit no abusar de ningú, va avançar entre línies com el Mariscal Joffré ara fa cent anys, amb la facilitat d'unUriRamírez quan s'hi posa i d'un XaviComa quan té el dia; més Zinedine que Busi, en aquest cas... I amb la generositat d'esperit per, davant del porter, no xutar sinó centrar endarrere per on corria un PercyCronistaArny, amb els ulls desorbitats, pensant a la vegada (en francès, perquè mentalment practicava) "mon dieu: c'est superbe!" i "mais quel salaud! Pourquoi tu n'as pas fait tout ça avant?"... i una mica més i fa tard a la cita amb el gol, tot i que, al final, amb semi-misto i tocant-la amb el turmell, la bimba va prendre la direcció bona i, botant botant, va entrar a la porteria rival. Era el 4-3. Deliri. Inquisició a l'àrbitre: quan falta? Quan falta!!?? "Un minuto".

La resposta és: sí, vam aguantar. I dels crits posteriors el més ressonant va ser: "Truquem al Chal·ly!! Que pagui els frankfurts!" i "Olé-lé Oh-la-là! Merci Pascale, merci", "Invictes al 2014!!"... i variacions per l'estil. 

ZinedinePascale no acabava d'entendre tanta eufòria.

Gols: 1-0 Peebles; 2-0 Lluís; 3-2 Antoni; 4-3 Arny

També juguen: Faldo, Gheler i Pascale.

Declaracions:

Faldo: "Chal·ly te queremos, Chal·ly no vengas más..." (cantant)

Gheler: "No, no: sí que ha de venir, però a animar!"

Arny: "A pagar les cerveles, home! O els falafels, no diu que el Nürburgring tanca?"

Lluís: "No ho sé, a mi em van dir que hi havia un cartell... i jo he passat pel davant amb la moto i he vist que hi havia un cartell, però no l'he llegit"

Peebles: "El que jo vull és una comissió: perquè últimament us fitxo a mon germà i fot gols; us fitxo el Ramiro, fa una exhibició i empatem; i avui... sin palabras"

Pascale: "Ça fut un bon matx, oui"

Arny: "Et toi... tu ne peut pas venir un autre jour?"

Pascale: "Bon, je ne sais pas... ce Pabló qui..."

Pablo: "És que és el meu deputy"

Arny: "Això vol dir vice, no?"

Antoni: "He de decidir si em dutxo o no, en funció de si vinc... és que no tinc tovallola"

Faldo: "Ja te la deixem, home! A can Percy on s'asseca un, s'assequen dos!"

Lluís (ja davant del Nurbur...): "Hòstia, crec que me l'han colat..."

Arny: "Bueno, però algun falafel algun dia sí, no...?"

Gheler: "No li farem això a l'Osuna, tios"

Faldo: "Bueno, Pablo, nen, paga-li més al Pascale, eh?"

Pastilla blava

     BRIAN                      

     PERCY C.F.   -  3        JUSTERINI    -  6 

        (peebles, lluís, antoni)

Tot plegat és més prosaic, com la realitat mateixa. Ens vam defensar prou bé però el JustiEnric ens en va anar fotent un, dos i tres. O potser algun el va fer el Perico o algun altre dels blauets que, com ja se'ls va dir, això d'anar de Manchester City, no mola. I ho van reconéixer. Així i tot, els BP's vam crear oportunitats i vam contenir les onades d'atac i contraatac rivals amb força dignitat (PercyFaldo hi va ajudar) A la mitja part estàvem prou satisfets i vam decidir no donar-los oportunitat de contraatacar. Quedar-nos tancadets, com en el setge de Barcelona de 1714. Veure-les venir. I vam veure l'1-4. Maco (ara no me'n recordo, però era maco). I llavors va venir el quasi miracle: els dos gols percys que s'han descrit més amunt va posar un perillós 3-4. Va ser una tàctica blau-cel? Una filldeputada de l'home de negre? EL cas és que els vermells ens vam creure que hi teníem alguna cosa a pelar i ens vam dedicar a pressionar amunt, a trencar files... Total, quedaven dos o tres minuts. I va passar que enlloc del 4-4, la cosa va acabar 6-3 i PercyArny no va fer cap gol.

Gols: 1-0 Peebles; 2-4 Lluís; 3-4 Antoni

També juguen: Faldo, Gheler, Pascale i Arny.

Declaracions:

Peebles: "Li diem al Chal·ly que hem guanyat?"

Faldo: "Eh? Però fins a final! Res de riure o titubejar"

Lluís: "Se n'enterarà quan miri les classificacions"

Peebles: "Arny, tu pots fer una crònica fake, no?"

Arny: "Per favor! Algú ho dubta?"

Faldo: "Va, va... anem a trucar-lo"

Tots: "Chaaal·ly, Chaal·ly! No tornis! Sense tu guanyem!!"

Chal·ly: "I l'Enric no ha rabiat?"

Faldo: "L'Enric? Qui és aquest?"

Lluís: "No, no, s'ha portat molt bé"

Faldo: "Sí, ho han acceptat bé"