El carlí ataca de nou

   

     BRIAN                      MAXIMUM

     PERCY C.F.   -  2          ATTACK    -  2       

                                                                   (gheler (2))

El general Prim els va combatre i, durant molts anys, va semblar que havia acabat amb ells per sempre: els carlins van provar un parell d'alçaments, cap allà la dècada dels 70 del s. XIX, després van ofuscar-se i van abraçar la fe franquista i, avui en dia, sobreviuen majoritàriament en l'anonimat, agrupats en dos nuclis (en general els és igual qui faci de rei, però animen a la Roja i esperen que, algun dia, es farà justícia): el primer se situa entre Guipúscoa i la vall del Baztán, fills de Zumalacárregui i Zalacaín el aventurero; el segon, en els boscos fèrtils i perduts del Solsonès profund, devots de Benet Tristany. 

De vegades, quan es fa fosc però la lluna és plena, es pot sentir com tornen a fer renillar els cavalls, mentre troten i fan tremolar la terra...

I ahir era dia de lluna, no del tot plena, però força rodona; no feia fred i, en joc, hi havia ni més ni menys que el fanalet vermell, el color de les samarretes dels dos contricants i reconeguts rivals, Maximum Attack i Brian Percy (i sí, ja que ho dieu, de les boines dels guerrers carlins). 

Conscients que potser era bo desmarcar-se de tanta rojor, els BP, llestos com la gana, van vestir-se de groc. Vés a saber si no va tenir-hi alguna cosa a veure. Que els maximums fossin justos i els brians tinguessin un canvi no vol dir res, perquè l'estat físic d'algun d'ells justejava força. Això sí, fidels al nou ideari de joc, els groguets van brodar l'atac mòbil, l'intercanvi de posició constant per fer fàcils les triangulacions i marejar el rival. Ni una sola vegada –aquest cronista en dóna fe– van caure en l'estatisme del "dos a dalt i dos a baix", fiant-ho tot a una defensa numantina, a algun xut llunyà i a contraatacs esporàdics. Sí, pot dir-se alt i clar: van guanyar en el %  de possessió de pilota. Els que hi eren en són plenament conscients: és l'inici d'una nova era? El temps dirà. De moment, va servir per augmentar el nombre d'ocasions de gol i els xuts a porta de jugadors que no fossin PercyChal·ly: en van provar PercyVeteuràGabri, Percy Arny i PercyPeebles, a la vegada que el joc combinatiu feia semblar que, darrera d'aquella tropa, hi havia un pla. I els maximums? Doncs atacaven menys però es van trobar que un mal refús a la sortida d'un córner els va  donar el 0-1, ja és mala llet.

Però va fer rendir o caure l'ànim percy? No! La fe mou muntanyes i la triangulació no es va abandonar mai, com un dogma, com qui crida "Déu, Pàtria i Rei!"encara que sigui ateu i republicà. Passa que la humitat, les bótes velles, la falta de costum o, qui sap, un lleu defecte en l'aspecte tècnic, feien que els controls de bimba no sempre fossin segurs; que es perdessin pilotes en zones perilloses per dubtes en la passada, intents de canvi de joc arriscats o dríblings que, en un atac estàtic, el de costum vaja, no s'haurien fet mai... Així va arribar el 0-2: PercyArny no veu clar a qui donar continuïtat en la vertical ascendent –de tanta mobilitat–, prova de sortir per la tangent i la cosa acaba en contraatac mortal i xut ras. Directament: injust. És cert que PercyFlotats n'havia tret alguna, però el porter dels morats n'havia salvat tres o quatre de clares. Mitja part.

Debat intern: seguim amb la nova doctrina o ens n'anem al vell pla i a prendre pel cul? 

Resolució: cal perseverar, no ho estem fent malament i els gols vindran. Com diu el proverbi: "només els perseverants saben què és la llum". Ah! I a marcar molt de la vora el calvo de darrere, sense entrar-lo! La tàctica va anar bé: vam patir, vam persevarar i vam empatar. Podia haver estat pitjor: la jugada clau va coincidir amb l'arribada del Míster, PercyTincUnEsquinç DaltLaCuixaFaldo ("A la cuixa, on?" "Aquí, dalt de tot" "Tocant el cul?" "No, no, a la cuixa"): despistats per tant d'honor, els groguets no van veure la doble paret amb tirabuixó del rival, que va acabar amb passada de la mort i un maximum esperant la bimba a mig metre de la línia de gol, sol, i amb Flotats descol·locat. Era qüestió d'empényer-la dins. Tots els presents van veure el 0-3 i la llosa massa gran per a la remuntada... però no. No la va tocar i aquí va morir el rival.

La resta va ser un vendaval groguet culminat amb la reaparició del Solsoní, barallat amb el gol des del primer partit de l'any, perdut entre boscos culebrillers i falsos rumors d'esquinç al genoll. Però no anem tan ràpid, abans cal comptar: un doble pal de PercyChal·ly en un sol xut a mitja distància (sí: la pilota es va passejar flirtejant amb la línia de gol), un pal de PercyArny a xut sec, un u-contra-u de PercyPeebles amb el porter rival, que aquest va aturar; una quàdruple (o va ser quintuple...? és que se la van arribar a passar tantes vegades i tan ràpid...!!) paret entre PercyGheler i VeteuràGabriRigat que va acabar en xut desviat d'un dels dos; una falta xutada amb engany del Segurilla, fent veure que preparava la dreta per, com és lògic, fer-ho amb l'esquerra descol·locant la barrera... però no al porter, ràpid de reflexos; un córner que provocà un rebot alt, amb volea del Cerverí de l'Urgell des de dins de l'àrea, amb el porter a terra, que ja entrava... però un d'ells va com mig girar-se-aixecar-se i li va tornar a rebotar. No acabaríem. De fet, en un moment, faltant cinc minuts i escaig pel final, tots els percys presents tenien clar que allò tenia pinta de maledicció: vestir de groc en un partit amb el vermell en joc ens estava jugant una mala passada.

Però no! Faltava la revolta carlina -secció Solsonès. Reaparegut des de la parròquia d'Ardèvol, mossèn Benet Tristany, vestit de Reig -dels Reig de tota la vida- va culminar una precisa i preciosa jugada perciera, que s'havia iniciat en un teva meva a mig del camp i que acabà, per superar la pressió rival, en passada llarga-llarguíssima de PercyArny-carlí-secció Segarra, des del costat de la pròpia àrea, fins a la zona en què, cavalcant, BP-5 va controlar-la amb aplom per rebentar-la tot seguit cap dins. Era l'1-2, poc celebrat, pels nervis del moment, i que ("mú professioná") PercyGheler va recollir des del fons de la xarxa per plantar la pilota al mig del camp. No hi havia temps per perdre. Lògicament, els maximums es van acollonir: van començar a perdre pilotes absurdes, van precipitar-se en la passada, van regalar jugades al rival. I aquest, que érem nosaltres però ni ens ho créiem, va començar a trenar, a moure's, a marejar el rival i a xutar (sense precisió) com si li anés la vida. De fet, l'honor sí que estava en joc. I va ser en un xut de PercySegura que els núvols van desaparéixer i va fer-se la llum, ni que fos un mínim raig: no hi anava –o potser sí, però mai no ho sabrem– però PercyTristanyGheler, sortint des del pantà de la Llosa del Cavall, desapercebut de tothom, va posar-hi la punteta. Només la punteta. No calia més: la trajectòria es va desviar i el 2-2 va ser una realitat. Quedaven 8 segons pel final.

Sí: els Maximum Attack es van cagar en tot; igual que els Percys quan van saber que, per tancar la Lliga, als morats els queda un partit ajornat. Contra Krill. Qui pagarà més?

Gols: 1-2 Gheler; 2-2 Gheler

També juguen: CarlesFlotats, Chal·ly, Peebles, GabriRigat i Arny.

Anima i pren decisions tàctiques: Faldo

Declaracions:

Peebles: "Dóna gust acabar un partit així! Es compta com a victòria moral, no?"

Faldo: "Aquí la clau és que he vingut a organitzar-vos: he arribat i anàveu 0-2"

Arny: "Hòstia, Uri, ens has donat el penúltim lloc!!"

Chal·ly: "Això no es diu així, Arny: hem quedat vuitens"

Flotats: "Vuitens de quants?"

Faldo: "Això no es pregunta"

Arny: "I al final em superaràs en el pitxitxi, neng"

Gheler: "Però si només n'he fet dos..!"

Arny: "Doncs per això... ja en tenies un del primer partit, són tres"

Gheler: "No, no: jo aquest any no n'havia fet cap"

Arny: "Al bloc hi diu i el bloc no menteix"

Chal·ly: "Sí, però al final s'ha quedat a un del hat-trick que li havia demanat que fes"

Faldo: "Dec ser l'únic entrenador invicte d'aquesta lliga: un partit, un empat"

Peebles: "En general hem jugat bastant bé, eh? Hem pogut marcar a saco de gols"

Arny: "L'hem pogut moure força, llàstima d'aprendre-ho a fer en l'últim partit de la lliga"

Chal·ly: "Bueno, no us flipeu que era el que anava últim, eh?"

[I al frankfurt tothom va fer un americano con queso per celebrar-ho, menys aquest cronista, que va de Prim... sí? el pilleu? L'acudit, que havia de sortir, va ser cosa del Segurilla: "el general Prim feia dieta, no?" I és que s'hi va parlar del general Prim i en algun moment vam passar a la Sara Borrell i a una americana, sin queso, però amb quesos gouda, cert dia que anava lleugera de roba en una festa de Sant Joan que molts recorden com va començar... i poc més]