Els cinc primers minuts

    
       BRIAN                   PAPA
    PERCY C.F. - 3            FRITA   - 5   
           (chal·ly (2) i toni)    


No és la primera vegada i passa als millors equips, fins i tot als que són de ficció: 

un es despista, no entra ben concentrat, va pensant en la feina que ha quedat pendent, en aquell rossa que ha vist no sé on, en si ja és dijous i com passa el temps... i passa que els altres potser tampoc entren del tot centrats, però són més forts i més bons. I gardelegen que dóna gust, no pels tangos, sinó perquè tots els xuts són forts i, en general, ben col·locats. Pim pam: desajust defensiu, 0-1; desajust defensiu repetit i gardela, 0-2. Una llàstima perquè en la primera transició del partit, el fitxatge de camp, PercyGeri, va combinar amb el reaparegut PercyPantalonsdeColorsMitu, van marejar el defensa i el xut final del submarinista va anar-se'n menys d'un pam per sobre l'escaire. Aiii...

Total, que el partit vam començar-lo al minut 5 i, a partir d'aquell moment, tot va anar costa avall, que no va ser suficient per guanyar, però sí per empatar a tres. Entengui's: resultat global a banda. La reacció, fulminant: els rogets es van posar a defensar a l'home i els blavets van deixar de trobar-se còmodes i els va costar desplegar el seu joc tècnic. El físic, anava per sobre. És a dir: que, de tant en tant, trobaven la manera d'escapar-se i xutar, però per això hi havia PercyCarlesFlotats -protagonista d'una jugada còmica que va acabar en córner per un rebot en si mateix... havent començat a jugar la bimba ell mateix. Costa d'entendre, però tant se val. El cas és que, en atac, els Percys les van tenir en xuts de PercyEnToni, de PercyGeri i, finalment, de PercySegurilla, en un "yo me loguis-yo me locom"que va acabar en l'1-0. No massa després, el Vilafranquí va provar una jugada similar en contraatac, en què destaca -per inhabitual- la feina de PercyArny, que en comptes de buscar la desmarcada es va dedicar a placar el defensa papafrita, per tal que el Geganter pogués encara la porteria: 2-0. I mitja part! Ja no pintaven bastos.

Calia sortir concentrats a la segona part, seguir apretant les dents, procurar fer menys faltes (que a la primera havíem arribat perillosament a les 5), no despistar-se en les marques i jugar amb calma, ningú no tenia pressa. Va ser treure del mig del camp, PercyArny per PercyMitu, aquest que avança un metre i mig, el Cerverí que ja buscava l'extrem de l'atac, el Submarinista que li segueix la iniciativa i li passa buscant la sorpresa del rival per una ofensiva tant ràpida... i entre l'un i l'altre la cosa va acabar amb una contra 3 x 2 dels papesfrites i un gol dels anomenats psicològics: 2-1. PercyChal·ly treia fum, els Percys-Hoquei miraven a terra i la resta que pensava "quin cagal!". Però el millor estava per arribar: pressing a tota la pista, que no pensin, queno respirin, que no arribin a atacar. Vet aquí la resposta dels BP's. I va sortir bé, i tant! Durant set o vuit minuts la cosa va funcionar: els papesfrites no la van veure, l'àrbitre romanès xiulava el que li indicaven com fa sempre, PercyArny en va tenir una de sol contar el porter (enduent-se-la amb el braç) que va haver de xutar amb l'esquerra, PercyGheler també va dir-hi la seva treient la bimba a base de dríblings pel mig, PercyGeri emulant Mr. Iniesta superant rivals amb finta de cintura i avançant sobre la la línia, i PercyHugas pressionant a dos rivals a la vegada... fins que els pulmons li van aguantar; a ell, a PercyArny demanant el canvi si us plau que no em queda aire, i al bon quefer d'un Flotats que anava parant sense quasi despentinar-se fins que un xut de mitja distància va rebotar en unes cames i va canviar la trajectòria de la piloteta: 2-2. El cop a Can Percy va ser tan dur que a la següent jugada una fava agardelada va entrar sense que se li pugui fer cap retret a ningú: 2-3, sí senyor, molt bonic.

Era el moment de dir: nois, mala sort, aquests són més bons, i fins aquí hem arribat. Però no: hi havia orgull, l'aire havia retornat als pulmons, els cervells encara enviaven idees a les cames i, sobretot, se sabia que l'esforç percier havia comportat que fossin els blavets els qui ja duguessin cinc faltes. Calia buscar-ne més: PercyChal·ly va provar que li'n fessin, PercyGeri va posar-hi més pa que formatge, PercyArny va demanar unes mans que havien estat una clara espatlla, el romanès va amenaçar-lo de targeta i, al final, sí, la trascada va endur-se-la el CulebrillaMan: penalty doble i gol de d'asSegurances en Penals Chal·ly. Ras, dur però no fort, ajustat al pal i permetent-se d'enganyar al porter. Empat a tres. Encara era possible la victòria? Doncs no, l'epíleg va ser una altra gardela papafrita, gairebé desesperada, en l'últim segon, que va anar a estampar-se a la cuixa dreta de l'antic PitxitxiPagès, ara Papipitxitxi. Podrà explicar al Roc i als fills del Roc que un dia, el dia que li va quedar tal marca a la cama, va salvar un punt pels Percys... bé, això si prospera -té poques possibilitats- el recurs perquè s'anul·lin els cinc primers minuts, és clar.

PS: en el cas de l'Eric Castel els cinc primers minuts li servien per fer dos gols i deixar l'equip classificat abans de lesionar-se... són maneres diferents d'entendre els cinc primers minuts.

Gols: 2-1 Chal·ly; 2-2 Antoni; 5-3 Chal·ly

També juguen: CarlesFlotats, Geri, Mitu, Gheler i Arny.

Declaracions:

Arny: "Doncs avui tinc la sensació, que no m'havia passat mai, d'haver sortit i haver arreglat l'equip"

Agus: "Hòstia, man of the match, no? Com el xavalillo nostre?"

Chal·ly: "I es queda tan ample, eh?"

Arny: "No, no, va en serio: he començat a cridar a ordenar la penya i s'ha aturat la sagnia: quan he entrat anàvem 2-0 en contra"

Chal·ly: "Si, jo igual: som els dos que hem entrat tard"

Geri: "Bueno, com casi tots, no? Tots hem entrat tard, amb el 2-0"

Arny: "No m'enteneu... el gol del Toni és perquè tapo al defensa, per exemple"

Agus: "Està clar, eh? Man of the match!! Ho fa sempre, això?"

Chal·ly: "Home, ell fa les cròniques i ja se sap.."

Arny: "Sóc un incomprès..."

Mitu: "A mi, als cinc minuts, no em responien les cames. Intentava coses però... les cames anaven per una altra banda. Així no es pot jugar."

Gheler: "Però el partit ha molat molt! Intens, ajustat... però eren més bons"

Mitu: "I bastant més forts"

[Més endavant la birra va portar al trio Chal·ly-Mitu-Arny a recordar festes a tres bandes en diversos llocs de la geografia catalana, des de Sant Aniol de Finestres al Carnaval de Sitges...]