Quan Goliath venç David

     
       FRIENDS               BRIAN
       & CIA    -  5         PERCY C.F. -  5
                                 (gheler, chal·ly, 
                                                zabaltz (2), antoni)

Aquest és un món de Davids. D'ell en ve la nissaga de la qual tots els occidentals som fills. I què ens ensenya la seva història? Que si tens traça i ets molt hàbil no cal ni que t'hi esforcis: un cop de pedra ben llençat i els gegants cauen. No és just. Que no suen, els gegants? Que no sagnen? Que no mereixen algun premi pel seu esforç? A més, qui ens diu que David era tan impol·lut com ens el pinta la Bíblia i tan bell com l'estàtua de Miquel Àngel? I si aquell rei d'Israel era un tirà que feia mobbing militar a l'últim filisteu [phi-lis-teos = phai-lyes-thea = Πα-λαισ-τίνη = Pa-les-ti-na] que resistia a l'invasor? La Història, total, la van escriure els amanuenses del vencedor... En fi, que se'ns ha venut una part de la història i les seves qualitats han sigut dogma; i, veient on ha arribat David, potser els bons eren els gegants, no? Els gegants de la resistència, del fer virtut de la necessitat, del saber que les pedres són pedres i no voler convertir-les en pans, del lluitar per pams de terreny i rascar puntets d'un en un. "I és així com m'agrada a mi i no voldria dir res més", que canta aquell. Tot allò que ahir, a quarts de deu del vespre, al Garbí Stadium, va tenir premi. Un punt d'or, èpic, agònic, esgarrapat a cinc Davids que potser no van ni suar, o que només van fer-ho al final, quan Goliath, els set Goliaths vermells que ahir van deixar mig fetge i part del pàncreas (a part dels dos pulmons) a la gespa del camp petit, ja s'havia agegantat tant que no hi havien pedres ben llençades que els tombessin.
–Però si el partit arriba a durar cinc minutets més... –podria dir un FriendDavid.
Però els partits duren el que duren i això sí que dogma i és sagrat i inamobible.
–Però perquè vam començar que érem un menys, que si no... –podria dir un altre FriendDavid.

D'acord, sí: els primers minuts ells eren només tres jugadors de camp. I els BP ho van saber aprofitar (que també té el seu mèrit) per fer dos golets ràpid, pim pam: PercyGoliathGheler amb classe, PercyGoliathChal·ly amb seguretat. 0-2. I ja es veia que aquells eren bons, però si no els arribava ningú més... Però va arribar, com una plaga bíblica destinada a acabar amb la Fe en els falsos ídols. I no els va costar gaire, als Friends, fer l'1-2 i posar setge persistent a la porteria de PercyGoliathFaldo. Vull suposar que en va parar unes quantes, malgrat que la feina combinada de PercyGoliathAntoni, PercyGoliathPeebles i PercyGoliathZabaltz, més el Segurilla i el Culebres, va evitar-li més d'una intervenció. Aquest cronista va arribar just quan, des del camí d'entrada entre la residència i l'IES Joanot Martorell se sentien uns crits de gooool d'algun dels partits que es jugaven 50 metres més enllà. Sol, corrent en la foscor, PercyArny (sense el títol de Goliath) va tenir una premonició perquè aquelles veus que s'animaven després dels crits... aquelles instruccions de seguir igual... i va tenir el temps just d'arribar a la zona il·luminada per distingir unes taques vermelles que es movien tot tornant al camp propi. "No serà... què?", es va preguntar, mentre ja arribava a les pistes. "Va, que us arriba el Salvador! Aguanteu!", va cridar sabent, ara sí, que el gol havia estat percy. I va seguir donant missatges d'ànim. "Calma, Arny, que ja acabem", li van etzibar des de dins del rectangle de joc, mentre començava a canviar-se. A la banqueta, el Québecois, amb tots els porus supurant suor viva, només va poder informar-lo que "Joan" i que "no... no... és... la primera. La primera part". Per no estorbar gaire, va anar-se a posar el traje de Goliath darrere la porteria. Allí, amb més alè, el Mollerussenc li va donar l'agradable sorpresa: "guanyem 3-1" [o sigui 1-3 si es té en compte l'ordre dels factors]. Mitja part.

Ara eren set Goliaths (un amb poc escalfament i setmanes d'inactivitat, però Goliath d'esperit) contra cinc Davids. I l'inici va ser fulminant: el rellotge no s'havia ni mogut que ja feien el 2-3. I l'empat no va tardar gaire més malgrat que els BPG's tancaven espais i forats, no pressinaven gaire més enllà del mig camp per fer més viable la creació d'un fortí al camp propi, una Cardona inexpugnable, un llogarret gal resistent sempre a l'invasor. Però els Friends i la seva tropa necessitaven tan poc espai per llençar un míssil destructor... la missió semblava impossible; va començar a circular el rumor que el "4" d'ells havia jugat al Barça, en categories inferiors, en fi: el càstig estava servit. I això malgrat que la resposta al 3-3 va ser encara més fulminant que el segon gol friendly al començar la 2a part: cosa de treure del mig del camp, pilota que arriba al GeganterEnToni, que avança, creua la línia del mig del camp i engalta una vilafrancada seca que va entrar a porta sense ni fer moure la xarxa: directa a l'estructura interior de la porteria i rebot cap enfora. Signatura de la casa. Com qui diu: "si, us hem deixat empatar, però ara torneu-hi": 3-4.
I hi van tornar. L'electrònic va aguantar una bona estona amb avantatge vermell, amb percys com lleons que mossegaven sense fer faltes, que no deixaven un pam al defensor i que, a més, es permetien alguna contra amb la consigna: "cal acabar la jugada", xutar encara que sigui malament. Així, PercyGoliathArny va arribar a fer-ho dues vegades (!!), PercyGoliathZabaltz alguna més, PercyGoliathGheler va tenir alguna ocasió clara a passada en profunditat diagonal del Pitxitxi Pagès. Era gairebé un partit d'anar i venir, que ni pintat pels vermellons, cada vegada més confiats al darrere. Fins que una mala passada en una contra es va convertir en ocasió letal dels Friends i Tropa, que, és clar, no van desaprofitar: empat a 4. I el 5-4 va venir gairebé seguit amb una gennialitat "del de la barba", canviant bimba a doble cama i treient-se una secallona no se sap ben bé d'on. Només es podia aplaudir... i començar a témer que, a partir d'aquest moment, l'entarimat defensiu no anés caient per desídia o pura incredulitat i falta de Fe en el que ja s'havia construït: el món és dels Davids i tot apuntava al 8-4. Però no.
PercyGoliathFaldo va aturar, PercyGoliathPeebles i PercyGoliathZabaltz van posar les estructures òssies arreu, PercyGoliathSegura i PercyGoliathAntoni, van aportar-hi col·locació i bona vista en el tall, PercyGoliathGheler hi va afegir postures poc ortodoxes però absolutament eficients i PercyGoliathArny va aconseguir no desentonar i, fins i tot, participar en la jugada que va acabar escorada a la dreta de l'atac roget, amb un Gudari d'Euskalerria que, pràcticament sense angle, va engaltar un zapatoak marca de la casa que va tocar el pal curt a l'alçada de l'escaire, va travessar l'aire en paral·lel descendent a la línia de gol per anar a rebotar al pal llarg, l'esquerre, a l'alçada de mig pal; per sortir de nou en línia descendent cap al primer pal... decantada lleugerament cap a dins. I va llepar la xarxa i es va esmorteir cap dins. El Cerverí, que va seguir la trajectòria en primera línia, com qui mira el Nadal a Tres Bandes, va intentar abraçar el bigolejador de la nit, que en el temps en què la bimba feia el pinball, s'havia plantat davant la porteria i buscava la pilota, movent cap i coll, desesperadament, per acabar de rematxar-la, desfent-se d'abraçada fins que va exclamar: "Ah! Ha entrat..." i va fer mitja volta i va sumar-se, llavors sí, a les celebracions generals: 5-5.
Quedaven tres minuts (en realitat menys) i els percys van evitar la sisena falta  i qualsevol intent de xut rival i passades interiors i dríblings dobles i fintes mal intencionades. El marcador ja no es va moure. I l'empat va ser justament celebrat com una victòria de les més merescudes, brillants i treballades de la història recent dels Brian Percy C.F.

Gols: 0-1 Gheler; 0-2 Chal·ly; 1-3 Zabaltz; 3-4 Antoni; 5-5 Zabaltz.
També juguen: Faldo, Peebles i Arny.

Declaracions:
Peebles: "Jo crec que aquest és el millor equip contra el qual hem jugat mai"
Chal·ly: "Sí, sí: ara per ara, el més tècnic del Garbí"
Zabaltz: "És que no n'hi havia ni un de dolent o de mig bo!"
Arny: "Exacte: sempre veus que n'hi ha un que és més fluix i el pots atacar més, però..."
Gheler: "Sí, sí, definitiu: aquests són els més bons; ja es veia, tenien jugades assajades com de memòria, no? No calia ni que se les diguessin era com que les tenien interioritzades"
Faldo: "El millor de tot és que no els heu deixat xutar gaire, realment heu treballat molt bé, xavals... perquè quan xutaven la pilota no es veia"
Chal·ly: "I tu te n'has empassat una que he pensat... vaya! Avui o defensem bé o..."
Faldo: "El seu porter també se n'ha menjat algunes, eh? No era gaire bo"
Peebles: "Hombre! Però... és que Juan se la ha metido con queso! No? Què has fet?"
Chal·ly: "Sí, al primer gol li has ficat pel primer pal, que era l'evident, però se l'ha mnejat..."
Zabaltz: "Bueno, jo m'he girat, i al fer la mitja volta he vist que es movia cap a l'altre costat i que allí em deixava forat i... pues he pensat: li tiro per aquí"
Arny: "Hòstia! Aquest me l'he perdut, no el podré descriure bé en la crònica"
Zabaltz: "Però posa'l, eh?"
Arny: "Sí, home, és clar! Només faltaria"
Chal·ly: "El Svensson ja et deu avançar en la llista de golejadors, no, Arny?"
Arny: "Diria que sí... però és que aquest any he faltat molt, jo, eh?"
Gheler: "Home i el Zabalza no, oi?"
Arny: "Clar, clar, però cadascú te les seves qualitats"
Zabaltz: "Va, que em quedaré al franfurt si aneu ràpid. Bueno, jo vaig tirant i demano, vale?"
Chal·ly: "Vale, vale, però a mi demana'm una cervela"
Zabaltz: "Arny si vas ràpid et porto"

[I PercyArny es va atabalar, vísteme despacio que tengo prisa i els mitjons se li escapaven de les mans i allò era una pressió afegida i al final tots vam sortir a l'hora però força més ràpid de l'habitual i al Nurburgring, menys caòtic que l'altrea vegada, es va parlar del combat d'Arbúcies i els 8 cilindres en V d'una moto especial de no sé qui, mentre un demanava maria per tenir a casa com qui té whisky o ratafia, per la penya o pel cap de setmana, un altre demanava directament una planta per donar-li a una tieta que la volia "pels mosquits" i es va determinar que el Dia Percy Mundial seria el 15 de juny, mentre els cilindres passaven dels 4 habituals als 6 dels Mercedes, i després baixaven a l'1 de les motos, els 2 de les bicilíndriques -el nom no enganya-, i els 8 dels coitxes que gasten més però duren com si fossin Duracell o no ben bé, però... si els poses a 150 km/h no es nota, o sí, però ells no...]